la grafòloga que em coneix

Això no us interessarà el més mínim, però a mi em va sorprendre molt, tant que mereix que ho expliqui.

El tema és que farà uns 10 anys, a la universitat vam fer la setmana cultural o alguna cosa semblant. Aquesta setmana consistia en fer coses diferents que els de dalt creien enriquidores. Entre elles, baixar en una corda del terrat de l’edifici. Activitat que es va suspendre quan un estudiant va caure. La part positiva és que teníem l’hospital ben aprop. La part negativa és que érem estudiants d’Enginyeria, i clar, la imatge del gremi va quedar força tocada.

Jo em vaig apuntar a un taller de grafologia. El primer dia ens va fer escriure quatre coses en un full, i ella al final de la classe, cada dia comentava un full.

A mi em va tocar a mitjans de setmana. Va mirar-se el full cinc minuts i dir quatre coses que eren prou sensates, el més fort és que a partir d’aquell moment va ser com si aquella dona realment em conegués.

Que és una cosa molt curiosa perquè fins i tot tinc amics de fa anys que no em coneixen (cosa que veus perfectament pel tracte).

Hi va haver un canvi brutal de tracte amb aquella dona. Aquella dona sabia com reaccionaria jo davant certes coses. Sabia si m’estava avorrint. Sabia com respondre al que jo no li havia dit.

Jo em veia en un compromís a l’hora de dir res perquè aquella dona no només escoltava les paraules sinó que sabia què hi havia darrera.

No em podia comportar amb la tranquilitat que ella veuria el meu comportament i ja està, sinó que tenia un perfil molt clar de qui sóc.

Haig de dir que la resta de dies em vaig sentir una mica incòmode amb aquesta dona i els seus super-poders…

Però aquesta història té un final tràgic. Deu anys després, la meva firma ja no és tan maca com abans. Cansat de firmar cada tiquet de la Visa, la meva firma és d’estil Mironià. Escric tantes coses a l’ordinador i tan poques a mà que ja no sé ni si podria escriure un full sencer.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *