Carretero is The Real Deal

Just després de llegir el que ha escrit Saül Gordillo, em poso a escriure el que volia escriure després de veure i viure els actes de Reagrupament de l’Onze de Setembre.

Volia començar fotent-vos bronca, estimats lectors. Quatre dies heu trigat en posar un comentari posant-vos les mans al cap del que deia de l’assemblea de Reagrupament del districte. Prou que us agrada comentar altres coses, i jo, esperant. 🙄

Quin era el sentit d’escriure allò? Criticar? Barallar-nos entre els de Reagrupament quan encara no hi ha res per a barallar-se?

El sentit era dir-vos que les idees són bones, però les persones som les mateixes de sempre.

Quan tornava a casa de l’assemblea pensava: aquesta és la matèria prima de Reagrupament. Aquestes són les persones que s’han interessat pel que tu t’has interessat.

Les idees que m’agraden són les que posa Carretero. Aquí sota una foto de l’acte homenatge al General Moragues de l’Onze de Setembre:

IMG_5431 - moragues i carretero

Vaig arribar tard, però no prou tard com per encara sentir alguns dels que parlaven abans d’ell. Dues coses que vaig sentir que crec equivocades eren: 1) un que parlava de “la lluita”. Que si estem en lluita, que si seguirem en lluita. La meva idea és que com a mínim jo, no estic en lluita (temps ha del Street Fighter). 2) Aquell mateix dient que a Sant Just havien penjat una estelada i els de l’Ajuntament l’havien despenjada, i ell contraatacava dient que cada vegada que la traguessin la tornarien a posar (com a símbol de fermesa i tal). Una mica a l’estil “un desalojo, una okupación”.

El tema és aquest: les persones som les mateixes de sempre. La mateixa societat que votava a Pujol, la mateixa que esperava coses del Zapatero, la mateixa que aprova l’Estatut, la mateixa que fa una manifestació super-gansa per la independència. Les persones som les mateixes. El tema són les idees.

Ara és un bon moment per posar l’enllaç a l’entrevista de 13 minuts que li han fet a Joan Carretero a Catalunya Ràdio.

A mi el que em preocupa de Reagrupament és que tinguem les idees a lloc i que fem l’idiota el mínim possible.

I no és per barallar-se amb ERC i CiU, però voldria dir dues coses:

ERC sembla que faci servir la independència com a motiu polític per recollir vots i arribar al govern. Perquè manar és una cosa que agrada, i a més, sempre pots argumentar que sort que hi ets tu perquè els altres no són independentistes. Però la meva visió és que el vot no dóna fruit.

CiU fa tota la pinta que tenen molta por de perdre vots (titular que ho pot exemplificar). Vots de qui? Vots de catalans que poden pensar que la independència és un estirabot i cosa d’eixelebrats (titulars com aquest ajuden).

Però fa tota la impressió (llegint els diaris) que CiU està minada de gent que vol la independència (escrius “independentistes” i ja semblen radicals).

CiU és tan gran i té tanta història que sembla que no es puguin moure prou ràpid (dinosaures?), i tot el que fa l’Artur Mas és dir que ell en la intimitat votaria sí a la independència, però què fem quan toca fer política?

Convergència i Unió, s’haurien de seure en una taula i repassar superficialment què ha passat des de la majoria absoluta d’Aznar inclosa. Els catalans no podem passar-nos la vida fent equilibris amb el que voten a la resta d’España. Els catalans no podem posar un impost a la gasolina perquè políticament volem invertir més en sanitat pública i a la resta d’España no.

A Maragall el van fer fora, Pujol era un enano i a Montilla no l’escolten (i això que diu ben poques coses).

T’assentes a la taula, t’adones d’això, i vas a la tele a explicar que CiU aposta per un Estat propi, i no per un Estat compartit.

I el miracle és que els votants de Convergència de tota la vida com el meu pare, us seguiran votant.

Si no ho feu intentaré convence’l que voti Reagrupament.

3 thoughts on “Carretero is The Real Deal

  1. mea culpa, quan llegeixo les teves cròniques de Reagrupament em sembla veure que darrera un bon líder hi ha els desubicats de sempre i em deprimeix.

    En Carretero té fusta per fer coses, té cara de mala llet i parla clar i sense tonteries. M’agrada. Però també em conec els indepes fric desubicats i no m’agrada.

    Votaria Carretero, però votar Reagrupament em costa més.

    Tot plegat es redueix a votar el Mas (opció ràpida per fotre fora el tripartit) o votar Carretero (opció fins-els-collons-feu-algo-ja). De moment guanya el segon, però per ben poc.

    (Per cert, es veu molta gent a l’acte del Moragas no? Per fi algú que no homenatja en Casanovas, fet q donaria per bastants articles justificant aquest acte absolutament incomprensible)

  2. bé, de desubicats sempre n’hi ha. La diferència entre CiU o Reagrupament és la mateixa que entre Estatut o Estat. Em sorprèn que guanyi el segon per ben poc 😛

    Certament, molta gent a l’acte del Moragas. Érem tants que fins i tot trepitjàvem incívicament la gespa.

    I per l’experiència en mítings del ZP i la conferència del Tremosa, et puc dir que en aquest acte es respirava política.

  3. Pingback: nunca nueve » en directe des de la Primera Assamblea General de Reagrupament

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *