poco a poco, más que nunca

Una de les webs que més visito és SoyEmpresaria.com, el lloc perfecte si t’agraden les dones en traje-jaqueta.*

És una web del “Ministerio de la Igualdad” (Gobierno de España) amb apartats tan interessants com el “Complejo Virtual para Empresarias” i “El Rincón de la Emprendedora”. També tenen “SoyEmpresaria.tv” on avui a les 17h emetran el programa “Son Ellas” on una dona entrevistarà a una altra dona.

Tan li fa si la web no funciona bé en Firefox. Quan estem parlant d’igualtat, estem parlant de dones.

El que és important és que ahir va començar el primer congrés internacional de lideratge femení! I el fan a Barcelona! A la Pompeu Fabra! I el fan en Castellà! El fan en castellà perquè és internacional. De totes maneres, la llegenda diu que a Pompeu Fabra li agradaven molt les dones que no sabien pronunciar la LL. Una mica estil My Fair Lady.

A continuació podeu llegir la introducció:

I Congreso Internacional de Liderazgo Femenino
Se trata del primer encuentro sobre Liderazgo Femenino que se realiza en el continente, y supone la internacionalización de un nuevo paradigma sobre cómo la mujer puede desarrollar de forma estratégica su carrera profesional. Este nuevo concepto ha sido acuñado y desarrollado por Carmen García Ribas, promotora del congreso y directora del posgrado sobre Liderazgo Femenino que se imparte también en ESCI. García Ribas entiende que este congreso es ahora “más necesario que nunca”.

Si ho heu llegit veureu que la tal Carmen és una fora de sèrie. Ha fet un concepte nou, l’ha desenvolupat, ha promogut el congrés i dirigeix un postgrau. Ningú millor per explicar a les altres dones què és el lideratge, oi?

Com a home haig de reconèixer el gran lideratge femení que té. En el temps que ella ha fet tot això jo no hauria tingut temps ni de llegir el Mundo Deportivo. Cosa que no faig perquè sinó no tindria temps de veure els partits de futbol. Cosa que no faig perquè sinó no tindria temps d’anar al bar amb els amics. Cosa que no faig, bé, deixem-ho estar.

Si us plau, llegiu aquesta resposta i intenteu saber què li preguntaven:

La eficacia de nuestro trabajo depende de la relación interdisciplinaria de los diferentes investigadores e investigadoras y también de la toma de conciencia de la sociedad en general. Para conseguir estos dos objetivos necesitábamos el Congreso.

La pregunta era per què havien de fer un congrés de lideratge femení. Que dic jo que no anem gaire bé si aquesta és la primera pregunta que li fa l’entrevistadora (que ha de ser dona).

Els homes som capaços de fer la 38a trobada per jugar a la botifarra i allà ningú es pregunta perquè ho fem, ho fem i punt.

Malauradament, he hagut de deixar de llegir l’entrevista quan he llegit que no li agraden les coses “poco a poco”:

Pregunta: Las mujeres son mayoría en la universidad pero esa proporción todavía no se da en el mundo de la empresa, y mucho menos en los puestos directivos. ¿Es cuestión de tiempo o existe una discriminación velada o manifiesta?

Respuesta: No es cuestión de tiempo, una de las frases que menos me gusta escuchar en relación a este tema es: “poco a poco…”.

Entre el “más necessario que nunca” de la primera cita, i ara llegir que no li agrada el “poco a poco”… vull dir… jo he perdut l’interès. Mira, ja no em ve de gust.**

Has acuñado dos términos que me gustaría que explicaras. El Síndrome de Manolo y el Síndrome Maripili.

Res, que li vagi molt bé explicant els síndromes manolo i maripili a sueques, noruegues i, perquè no, catalanes.

Jo, mentrestant, me’n vaig a llegir una entrevista a la Charis, una key leader, blogger, and social media nut de lululemon. Diu que li agrada molt obrir els paquets quan arriben productes nous. I a qui no, Charis, a qui no. 🙂

* havia ratllat aquesta frase perquè em semblava que potser podia semblar masclista, però la torno a deixar normal perquè ara em sembla que no n’és de masclista. Esperem que no torni a canviar d’opinió 😉

** aquesta frase no m’acaba de convèncer. però no ho sé escriure millor, per ara.

3 thoughts on “poco a poco, más que nunca

  1. Amb tots els respectes, però aquestes dones normalment o van mal follades o tenen un complexe d’Edip com una catedral de gran. Sempre m’ho ha semblat.

    Substitueix el gènere (d’ella a ell) a totes les frases i veuràs clar de quin peu calcen.

  2. Pingback: nunca nueve » més dones

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *