candidat a la comissió de Reagrupament

Volia dir-vos que m’he presentat per si els associats a Reagrupament em volen a la comissió executiva. Aquest Dissabte dia 3 votarem 18 dels 30 membres (la resta ho farem un altre dia perquè tot no ho podem fer).

Per fer-ho havia d’enviar un currículum de deu línies que vaig acabar dient:

Em presento perquè vull ajudar a concretar dia a dia les idees de Reagrupament de regeneració i independència.

És una mica sosso. És volgudament una mica sosso. Però és bàsicament el que vull fer. Jo no vull que Reagrupament sigui un concurs a veure qui té més clar que ens hem d’independitzar.

Anteriorment he estat en dues associacions on hauria pogut tenir algun càrrec, però no ho vaig veure clar. En canvi, en aquest cas si que ho veig clar.

Tot el que he vist a Reagrupament em sembla prou correcte com perquè valgui la pena tirar-ho endavant. I no només que valgui la pena sinó que també veig que puc fer alguna cosa per tirar-ho endavant.

Si us sembla que la meva candidatura mereix tirar endavant, podeu votar-me dissabte. I si no esteu associats a Reagrupament però seguiu creient que val la pena que formi part de la comissió executiva, podeu associar-vos fins avui dia 30 i podreu votar dissabte.

Mirant en el Google Analytics he mirat quants visitants barcelonins (sense comptar-me a mi) vénen més d’un cop al bloc. Segons uns càlculs superficials, si la meitat em votessin, entraria a la comissió. Ara, si em voten un terç, ja no.

Carretero a Expansión

M’ha agradat llegir la següent entrevista d’Expansión a Joan Carretero. M’agrada sobretot, com respon als mites que es van repetint.

Cito les que em semblen més interessants:

Carretero: “España nos roba cada año 21.000 millones de euros” – Expansión.com
¿Es necesario pedir la independencia en un mundo en que tendemos a juntarnos?
Queremos sumar, pero como una unidad más. Ahora no somos nadie.

¿El AVE y la T1 de El Prat, quién lo ha pagado?
Nos lo pagamos nosotros. La T1 es una treceava parte del expolio fiscal de un año. Nos toman el dinero y el pelo, y encima le tenemos que dar las gracias. No nos han hecho ningún favor. Y de AVE podríamos tener 25. Estamos haciendo la casa por el tejado, nos están arruinando.

Los impuestos los pagamos las personas.
Sí, pero vuelven con inversiones en los territorios. Esto es una falacia de los socialistas progres españoles.

Que no haya Cuarto Cinturón no es culpa de Madrid.
Es cierto que aquí no hacemos las cosas bien. Como sabemos que no decidimos casi nada, nos ponemos a discutir. Si tuviéramos que decidir no estaríamos siempre discutiendo, o nos iríamos a hacer puñetas. No sabemos qué es gobernar, no sabemos gobernar porque hace siglos que no lo hacemos.

Se han hecho encuestas. Y el 43% dice que se siente tan catalán como español.
Es que ahora es lo que hay. Eres catalán y eres español te guste o no.

¿El concierto económico no sería suficiente?
¿Con quién lo haremos? Es una cosa de dos y los españoles, sean de derechas o de izquierdas, no lo harán nunca. Funcionan a base de expoliar a los países catalanes.

También está la opción del federalismo.
Eso es comedia. Ningún español quiere un estado federal. Es un invento catalán para distraer al personal. Y con Catalunya nunca hará un concierto económico.

Si la llegiu sencera veureu com l’entrevistador comença dient que la T-1 l’ha pagat España i acaba preguntant-li si no podríem arreglar la situació amb un Concert Econòmic o amb Federalisme.

La por que tenen que marxem d’España.

la grafòloga que em coneix

Això no us interessarà el més mínim, però a mi em va sorprendre molt, tant que mereix que ho expliqui.

El tema és que farà uns 10 anys, a la universitat vam fer la setmana cultural o alguna cosa semblant. Aquesta setmana consistia en fer coses diferents que els de dalt creien enriquidores. Entre elles, baixar en una corda del terrat de l’edifici. Activitat que es va suspendre quan un estudiant va caure. La part positiva és que teníem l’hospital ben aprop. La part negativa és que érem estudiants d’Enginyeria, i clar, la imatge del gremi va quedar força tocada.

Jo em vaig apuntar a un taller de grafologia. El primer dia ens va fer escriure quatre coses en un full, i ella al final de la classe, cada dia comentava un full.

A mi em va tocar a mitjans de setmana. Va mirar-se el full cinc minuts i dir quatre coses que eren prou sensates, el més fort és que a partir d’aquell moment va ser com si aquella dona realment em conegués.

Que és una cosa molt curiosa perquè fins i tot tinc amics de fa anys que no em coneixen (cosa que veus perfectament pel tracte).

Hi va haver un canvi brutal de tracte amb aquella dona. Aquella dona sabia com reaccionaria jo davant certes coses. Sabia si m’estava avorrint. Sabia com respondre al que jo no li havia dit.

Jo em veia en un compromís a l’hora de dir res perquè aquella dona no només escoltava les paraules sinó que sabia què hi havia darrera.

No em podia comportar amb la tranquilitat que ella veuria el meu comportament i ja està, sinó que tenia un perfil molt clar de qui sóc.

Haig de dir que la resta de dies em vaig sentir una mica incòmode amb aquesta dona i els seus super-poders…

Però aquesta història té un final tràgic. Deu anys després, la meva firma ja no és tan maca com abans. Cansat de firmar cada tiquet de la Visa, la meva firma és d’estil Mironià. Escric tantes coses a l’ordinador i tan poques a mà que ja no sé ni si podria escriure un full sencer.

més dones

Si us va agradar el “I Congreso Internacional de Liderazgo Femenino”, us agradarà el “II Congrés de les Dones de Barcelona”. 🙄

DSC00187

Organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i publicitat amb el TMB. Tot queda a casa, no?

Havia pensat apuntar-m’hi, i anar a veure què diuen, però ja han tancat les inscripcions tot dient “Estem molt a prop d’arribar a la capacitat prevista”.

La veritat és que llegint les notícies se m’han passat les ganes d’anar-hi.

No sé si s’adonen de la exquisida ironia d’anar a Can Brians (una presó) “on les preses van debatre què canviarien per millorar les seves vides.” En fi.

El congrés tindrà eixos, 4 eixos i només et pots apuntar a un:

Eix de la ciutadania
Eix de la cultura
Eix de l’espai públic i la vida quotidiana
Eix del temps i els treballs

De què parlaran a l’eix de ciutadania si no poden parlar de cultura, espai públic, vida quotidiana, temps ni treballs?

Tanta tontaria amb la igualtat i ara al congrés aquest et forcen a perdre’t 3 dels 4 eixos? Què han de fer les dones? Enviar-hi el marit? 😆

Ah, i espero que en l’eix de la cultura parlin de la cultura de les dones. I que tot parlant-ne diguin que els homes discriminem la cultura femenina. 🙄

En algun moment del congrés podrien debatre perquè la Núria Gago (un bombonet) és la que té més visites i amb diferència en els vídeos de presentació del Congrés.

L’Hereu és imbècil, part XLVIII: divertim-nos a la valla-mòbil!

Ja de bon Setembre, amb l’inici del curs escolar, l’Hereu ha instalat unes noves valles a la Plaça Maragall. Les valles les van posant i traient durant tot l’any perquè sinó la gespa no sobreviu. La plaça està mal feta? No que va…

Observem la següent escena:

DSC00159

Com es diverteixen els nens entrant i sortint de la valla-mòbil! Molt més divertides que les tanques fixes que veieu a la dreta de la foto.

Llàstima que no han pogut posar bancs oi? Però això de posar bancs a les places és tan antiquat. Ara hem d’estar actius! Drets! Vinga asfalt, vinga valles!

Ah, i un cartell ben gran de prohibit jugar a pilota. Valga’m Déu, nens jugant a pilota, en una plaça. Incívics.

Molt millor jugar amb les valles! I així quan sigueu adolescents podreu anar al Fòrum per la festa major i tirar-les d’aquí cap allà! I si ho feu bé, sortireu a la tele! Bé, no crec perquè llavors el senyor Hereu queda malament.

Tan d’esforç que hi posa l’home en fer places a sobre dels pàrquings municipals…

L’Hereu és imbècil, part XLVII: vianants que no passen per on han de passar

L’Hereu té un problema, les persones. Me cagun cony, per què no passeu per on heu de passar??????? Les hores que perd l’Hereu dissenyant els nostres recorreguts…

Incívics, més que incívics. Anireu a l’infern de l’Estat laïc en què vivim.

Observeu aquesta foto:

IMG_5651 - IMG_5652 (2 fotos en PCUSN)

A l’esquerra veiem com per generació espontània per Darwin (havíem quedat que érem laïcs, no?) s’ha creat una travessera en diagonal perquè els vianants no respecten la gespa i no volen caminar fins la cantonada.

I segur que són els mateixos ciutadans que després demanen més “zones verdes”. El pobre Hereu ja no sap què fer. Potser per això ha acabat posant gespa a sota els tramvies. 🙄

IMG_5650

Observeu que és allà dalt on han posat el semàfor. Jo, evidentment creuo recte. Que és el que estava fent quan em vaig quedar frapat per l’espectacle visual d’urbanisme imbècil.

I si volgués caminar carrer amunt, evidentment trepitjaria la gespa i evitaria fer la cantonada socialista. Però han posat unes super valles protectores (no es diu valles però espero que sereu tolarants).

És molt complicat viure a Barcelona.

Una cosa són les cantonades triangulars de l’Eixample. Però en aquest cas, podent caminar recte, per què hem de fer una excursió pujant i baixant entremig de contenidors i valles?

Solidaritat amb Palestina? Solidaritat amb Israel? Solidaritat amb Israel i Palestina? Que vingui la Noa i ens canti una cançó.

Gordillo 33, SpainNews 44

No es que li vulgui donar cap significat estrany, però m’he adonat que al meu bloc de català emprenyat (SpainNews) he posat 44 entrades relacionades amb la consulta d’Arenys de Munt.

I en canvi, el Saül Gordillo es va abocar amb l’acord de finançament. 33 apunts en 48 hores.

Repeteixo que no li dono cap significat. I també és veritat que no per escriure’n més esdevé més important. Però m’ha semblat curiós.

amistat i nòvies, conversa i sexe

Estarem d’acord que no és el mateix conversar amb una noia que fer-li l’amor.

Però, com és que tens amigues amb qui no faries l’amor? I el més important: Per què intentem fer-nos amics de les noies que ens agraden?

El problema no és “por que lo llaman amor cuando quieren decir sexo”. El problema és “por que lo llaman amistad cuando quieren decir sexo”.

Què carai han fet Déu o Darwin per veure’ns obligats a multiplicar-nos deixant en segon terme l’amistat?

Déu va fer sagrat el matrimoni perquè veia que sinó no hi havia manera d’aguantar-lo? Per què no ensalcem una institució de l’amistat com és el bar?

Vist tot això, no m’estranya que hi hagi cultures on la gent es casi sense conèixer la parella. Com a mínim hi ha algú al món que té les coses clares. 🙄

És el romanticisme un avanç o un retrocés? És un avanç perquè ens posa en tensió? És un retrocés perquè ja no podem parlar ni cardar amb tranquilitat?

L’Hereu és imbècil, part XLVI: la Mercè al Fòrum

Normalment les notícies de política les poso al bloc SpainNews, però com que l’Hereu s’ha guanyat una secció permanent en aquest bloc, aquesta notícia la poso i comento aquí.

Podeu començar llegint el comentari del carlitos. És molt clar.

La Mercè del civisme s’estronca per uns incidents a la zona Fòrum | El Periódico de Catalunya | Barcelona
grups de joves van llançar vehicles del servei municipal Bicing a la zona de spa. A l’AC Fòrum, els incidents van ser més greus. Segons coincideixen diverses versions, quatre joves van entrar a l’establiment buscant un lavabo. Els empleats de l’hotel els van expulsar i, ja al carrer, es va produir una baralla amb un encarregat de manteniment. L’empleat, després de rebre un cop de puny, va caure a terra i el seu cap va impactar contra el terra. És a l’uci de l’Hospital Clínic en coma.

Abans de res: El Periódico és un pamflet, no és un diari. Resulta que hi ha un treballador a la UCI i dues agressions sexuals, i ells titulen “la Mercè del civisme”.

Després: L’Hereu i la majoria dels que deuen treballar amb ell, tenen el cervell girat. No tenen cap model de ciutat: Ells fan la puta merda de cony de Fòrum, allò resulta que està mort perquè està mal fet. I s’empesquen fer anar la gent a la Mercè perquè qui vulgui pugui perdre els papers tan com vulgui, i després resulta que la gent es mata. A carai, no hi havien pensat els capullos de l’Ajuntament.

El discapacitat de l’Hereu no entén que aquells que llançaven bicicletes a la piscina d’un hotel, no ho fan cada dia. I que si en aquelles circumstàncies ho han fet és perquè el bicing és una puta merda, els hotels luxosos del Fòrum estan totalment desubicats, i les macrofestes pastilleres les organitzen ells!

La regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, a preguntes d’aquest diari, no va destacar ahir al migdia cap agressió més enllà d’«un cas que no és rellevant i que s’està investigant».

El que sí que va avançar ahir la responsable municipal de Seguretat és que la presència policial augmentarà avui i demà

El Periódico i la regidora de Seguretat són part del problema. No només perquè els problemes els estan creant ells amb les seves decisions polítiques. El problema són ells perquè quan passa quelcom es dediquen a dir la paraula “civisme” i “cas no rellevant”.

Aquí és quan es veu que el que els preocupa no és fer les coses bé, sinó que sembli que tot va bé.

Diuen “la Mercè del civisme” perquè la Mercè l’han fet ells i perquè la paraula “civisme” ens la venen cada dia com si cada persona que es comporta amb normalitat fos mèrit seu. I quan les coses no van bé són “fets aïllats”.

Ells no són els responsables quan hi ha “desgraciats incidents”.

I una cosa més: una cosa és ser idiota i no saber fer carrils bici, i una altra és que ells portin una massa de gent a un lloc i aquesta massa de gent acabi portant a un treballador a la UCI.

I la seva resposta: “posar més polícia” “augmentar presència policial”.

Aquesta gent NO EN SAP. Van apagant focs sense saber ni què està passant. Ara lladres, ara prostitutes, ara al Fòrum.

Que marxin ja, per favor.

Els partits que estan a l’oposició (CiU, ERC i PP) que es moguin. Que no esperin les properes eleccions per moure’s, perquè si us heu de moure ha de ser pels ciutadans, no perquè toqui votar.