Pacha

Dissabte passat vaig mig entrar al Pacha de Nova York.

Va ser difícil.

El primer obstacle era comprar l’entrada. Ho vaig intentar per internet. La ‘advanced e-ticket’ valia $20. I després tenien un “reduced-admision list” que valia $10.

L’actuació de Victor Calderone començava a les 22h, i la de $10 només et deixava entrar fins a les 00h? No ho entenc jo això.

Finalment em vaig apuntar a la llista de $10 i per sorpresa meva només t’havies d’apuntar.

Entre escriure al bloc, el metro que va trigar 25 minuts en arribar i que em vaig perdre, vaig arribar a dos quarts d’una. Em deixarien passar? Un negrot em va dir que em posés a la cua de “advanced” i no a la de “general entrance”.

I aquesta és una altra cosa que no entenc. Les dues cues es fusionaven abans d’entrar per la porta. Fan una cua pels “advanced” (que sempre és més curta), i els “general” no s’hi posen tot i que el primer dia ja veus que es fusionen a la porta?

En aquesta cua em van demanar el meu DNI i li van fer una foto!

Després de superar aquesta cua ens van escorcollar. Un segurata molt cepat em va tocar els genitals com mai cap home me’ls havia tocat: amb suavitat i dulçura. També es va mirar la bossa on porto la càmera, el mapa i l’estoig de les ulleres. La càmera se la va mirar una bona estona, l’estoig ni el va obrir. I si hagués portat a dins l’estoig tot el que es pensava trobar al meu paquet? 🙄

Enfilava la tercera cua. La definitiva i entres a la sala. Però la música que sonava era tan desagradable. La clientela era tan estranya, que li vaig dir a un segurata “I wanna get out”.

Per cert, a veure si la Chacón se’n va impulsar la paritat al Pacha de Nova York (que deu ser territorio nacional). Ho necessiten.

2 thoughts on “Pacha

  1. Ei i com t’ho vas fer pq et posessin a la cua d’advanced??? I després vas i marxes??? Explica’ns-ho millor, què hi vas veure??? Com era la clientela??? ;D

  2. Ei hola Guillem 🙂

    Em van posar a la cua advanced perquè jo els vaig dir que estava a la “reduced admission list”.

    Vaig marxar perquè veia que m’avorriria com una ostra allà dins. La música era massa poc música (per dir-ho d’alguna manera), i la clientela masculina eren tots de sala de gimnàs que tenen els braços com les teves cames. Hi havia infinitament més homes que dones, i les dones anaven vestides totes molt extremades.

    En l’estona de fer les tres cues ja vaig veure que no m’hi sentiria còmode allà.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *