Hotel Plaza

Avui m’he llevat ben d’hora al matí i a la 13h estava mirant què faria a TimeOut. He trobat que feien visites guiades a l’Hotel Plaza. I com a persona que m’interessen els llocs que porten títols en Castellà (com aquest bloc), me n’hi he anat pitant.

Dues hores més tard (del carrer 17 al 58) he arribat per la zona on he preguntat a un policia quin d’aquells edificis seria l’hotel castellà. El policia no ho sabia, així doncs ho he preguntat a un que semblava ric i que en acostar-m’hi m’ha semblat que l’intimidava (serien les meves sandàlies de 17€?).

Els porters de l’hotel m’han dit que havia d’entrar per una porta lateral. I dues portes més tard baixava unes escales des d’on veia tot de gent pujant unes altres escales (els hotels de luxe tenen moltes escales). En un moment d’inspiració li he preguntat a un venedor d’objectes luxosos si allò no seria el “free tour” (caminaven massa junts per ser rics), responent-me amaneradament que sí, però que està “well-booked”.

Els que sabeu anglès sabreu que “well” vol dir bo i “book”… bé, tots sabem que els llibres ocupen espai, i els anglesos ho fan servir per dir que està ocupat. Els catalans coneixerem la paraula “overbooking”, que és una paraula que va venir d’allà perquè aquí no se’ns havia passat pel cap vendre més tiquets que seients a un avió.

I allà estava jo en una situació difícil. A un costat el “free tour” pujant escales. A l’altre el dependent. I se m’estava acabant l’aigua. El venedor m’ha suggerit que podia “join them and see if it works”. I així ho he fet.

Quan he arribat a dalt de tot, he vist com el guia mirava insistentment cap a l’escala d’on pujàvem. I jo, igual que la resta de guiats, he mirat enrera, on només hi havia una escala de marbre ben luxosa. Ha estat un moment difícil perquè pensava que havia reconegut que jo no formava part del grup de guiats.

I d’un cop d’ull se’m podia reconèixer. No per les sandàlies, sinó perquè tothom era més gran que jo. Notablement més gran. I tots americans. Només hi havia una parella que eren de fora i més joves.

Qui ha fet la visita guiada és en Francis Morrone, que ens ha fet una visita super-super interessant. I jo no he pogut evitar recordar les noies de la Sagrada Família que tenen el mateix amor per l’edifici que jo pels pits de silicona.

Encara no havia acabat la presentació que jo m’estava preguntant què cony passa que l’Hotel Plaza fa visites guiades gratuïtes amb un crack de guia i a Catalunya no hi veiem l’interès en fer coses semblants. Per què un ric privat no té interès en compartir coses pels altres? Portarem problemes 30 persones mirant coses per allà dintre, però val la pena! I val la pena per tots.

I aquesta és la manera d’estirar la gent cap amunt. Que la gent que va al Carrefour (al Dia en el meu cas) pugui veure (si hi té interès) un passadís de marbre italià de la Toscana. I quan torni a casa que ho compari amb el pladur.

Aquí teniu una panoràmica d’una porta de per allà:

IMG_3779 - IMG_3781 (3 fotos en PCUSL)

Tenia més coses a dir, però he perdut el fil i se m’han passat les ganes d’escriure. Ho sento.

4 thoughts on “Hotel Plaza

  1. “to book” és “encarregar”, malgrat soni a llibre 😀 i llibreria no és “bookary” o “booker” sinó “library”. curiós oi? :O

    el primer cop que vaig sentir lo del “to book” va ser per dir “to book a bed ahead” i t’ho ben juro que no vaig entendre res 😀 Costa fer-se la idea mental que no cada cop que diuen “book” es refereixen a un llibre 😀

  2. ara agafa tot molt més sentit 🙂

    això del book i el library (segons em va explicar un enginyer de camins, ports, canals i viaductes) és perquè els anglesos han agafat paraules del llatí i també dels anglès. Així per exemple tenim chair que s’assembla a cadira, i també tenim la paraula stool que és la que venia dels bàrbars del nord que ha quedat per denominar tamboret.

  3. Pingback: nunca nueve » Guia MAI9YORK

  4. Pingback: nunca nueve » decadència a New York

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *