espavilats i naïfs

Avui he anat al MOMA (museu d’art modern), i m’ha succeït una cosa ben curiosa, que m’he colat.

No m’he colat ben bé perquè ja tenia l’entrada comprada, però m’he saltat la recepció on es paga l’entrada com mig sense adonar-me’n. Més que res que he anat tirant fins a arribar a l’entrada i quan m’he girat, ja estava dins.

I quan estava mirant una obra que des del pis de dalt és com una piscina i des del pis de baix és com una piscina per dins (un prodigi això de l’art modern), m’he adonat que tothom portava un adhesiu menys jo.

I he deduït que l’adhesiu te’l donava la de recepció quan havies pagat. Però jo havia passat, no hi havia res que impedís el pas si no havies pagat. Però a cada sala hi havia un de ‘security’.

A mi aquestes coses em desorienten molt. És una barreja d’individualitat i servei que no entenc. No hi ha ningú mirant que es pagui però tenen cada sala amb personal? El personal no mira si han pagat però la gent paga? La gent paga perquè és una responsabilitat individual? El fet que et donin un adhesiu que t’has de posar al pit serveix per tenir-ho tot controlat? És perquè els usuaris ens sentim a lloc i ben posats? Serveix per responsabilitzar l’usuari?

Un altre exemple:

Per allà on visc jo (diga-li Catalunya, diga-li España) resulta que si compres a un súper que és car, la gent t’ho diu que estàs comprant a un súper car, i que si fossis més espavilat compraries a un súper més barat. (jo mateix les faig aquestes coses)

En canvi, aquí a New York, casi et diria que les coses no tenen preu, i que la gent compra sense mirar els preus. Ells estan pendents d’altres coses. Ells volen el iogurt tal i saben que té un preu que serà qual. I tira milles.

I allà estic jo calculant si em compro l’envàs de Vanilla Chai Tea de 450ml ($3,99) o el de 946ml per $5,99.

Nosaltres seríem els espavilats, i els veuríem a ells naïfs.

Però no ho tinc tan clar. Sabeu quina és la tranquilitat de comprar sense mirar preus? Pots no mirar preus perquè saps que els preus seran els que toquen. I certament que — si fa no fa — els preus són iguals.

Dic jo que potser no mirar-se els preus fa que siguin iguals. I que mirar-se’ls fa que un súper tingui incentiu a baixar 20 cèntims el iogurt perquè sap que atraurà molta gent.

I amb això de la crisi a Catalunya surten mil notícies als diaris parlant de les marques blanques. Que si ja consumim el 30% en marques blanques, que si els experts diuen que ja mai més res tornarà a ser el que era.

En el fons nosaltres som prou espavilats per saber que un iogurt és un iogurt? Ells són naïf en creure que hi pot haver iogurts diferents? per no comparar preus?

3 thoughts on “espavilats i naïfs

  1. Ostres!! Acabo de tornar de les meves vacances a la platja i vec que tu portes ja una bona temporada a NY!! aixó si que es un documental de la ciutat i no el que fan els de Callejeros!
    Aniré seguint el teu recorregut yanki amb atenció, sempre s’aprenen coses d’aquesta gent.

    Bones vacances a tu que encara te’n queden!

  2. Gràcies Palillo 🙂

    ja veus que poques hores que escriguissis això, ja estava de tornada, però encara queden algunes coses per escriure 😉

  3. Pingback: nunca nueve » Ventilador Vornado

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *