nunca nueve

Estic començant a entendre el perquè d’això de les pistoles als USA. I això que a Nova York són dels evolucionats que potser creurien que ja no cal.

El tema és que ja m’he disgustat, barallat i malinterpretat amb uns quants novayorquesos.

El primer de tots, cinc minuts després de sortir de l’aeroport quan un indi em deia “are you listening to me?” quan jo li deia que es mirés el mapa de metros i no m’escoltava (i era ell que em deia que l’escoltés).

El segon una dependenta d’una xocolateria que quan li vaig dir que vingués a España, s’ho va prendre com si li digués que no el parla prou bé.

Tercer una altra dependenta que em va dir “Hi” i jo li vaig dir “I am just looking”, i ella va dir “and I am just saying hello”. Per favor, necessito portar pistola per batre’m en duel amb tota aquesta gent.

I l’últim aquest vespre amb un japonès que portava un model antic de la meva càmera i, curiosament, feia els mateixos trucs que jo per fer fotos. Primer li he dit si volia que els fes una foto, m’ha dit que no. Ok, no problemo. Però llavors s’ha posat a tocar d’on estava jo per posar la càmera i (m’havia semblat) sortir correns per sortir els dos a la foto. M’he aixecat i li he ofert posar la càmera on estava jo assegut (perquè on estava ell no sortia el pont a la foto), i ell ha entès que JO amb la SEVA càmera volia fer una foto a la SEVA nòvia.

M’ha fotut bastant aquest japonès, la veritat.

Lliçó que he aprés amb tot això:

1) El tema de defensar-se ells mateixos és una cosa que està en l’aire. Aquí hi ha molta gent de tot arreu i les costums i la tranquilitat de conviure amb gent que són com tu, no hi és.

No és que portar armes sigui cosa reminiscent del Far West. És que el Far-West és avui. I ja veurem què passa amb aquest polític Barack Obama que vol fer un sistema sanitari universal.

Dic jo que la decadència d’USA passa per fer un sistema sanitari d’aquests on tothom està tranquil perquè del metge se’n preocupa un altre i tu només hi has d’anar quan et passa res.

2) La segona cosa que podem veure (vosaltres i nosaltres) és perquè aquí està tot hiper-escrit: perquè sinó no hi ha manera d’entendre’s.

Ja veieu la de problemes que he tingut. Doncs ja m’explicaràs com aconsegueixes que cap d’aquests que viuen per aquí no salti del tren quan encara no està del tot parat. Necessites posar-ho tot per escrit, repetit perquè ningú et digui que no ho ha sentit, i penjar cartells a tot arreu perquè tothom ho llegeixi. Busquen solucions definitives i per tothom.

I això també encaixa amb el desenvolupament del McDonald’s: tothom pot ser treballador del McDonald’s perquè la feina està pensada perquè la pugui fer qualsevol immigrant del món que acaba d’arribar a USA.