de marca

He estat pensant llargament sobre el concepte marca que veig caminant per Nova York, i com entendre-ho i com explicar-ho.

El tema és que aquí no hi ha calçotets a seques, no hi ha cremes de mans a seques, no hi ha entrepans a seques. Hi ha hamburgueses del McDonald’s, cremes de mans de Body Shop, i calçotets de Hollister.

Així com a Barcelona tots els entrepans de llom i formatge són… el que són. Aquí cada restaurant fa les hamburgueses irrepetiblement com ells les volen fer.

Serà que al ser un país d’immigrants, quan es van trobar tots aquí, es van posar cada un a fer les coses com volien? Perquè aquí la “xocolata” no és “xocolata”, és “xocolata belga”. I si no és “xocolata belga” quina xocolata és? Perquè “xocolata” no pot ser. Serà xocolata del “Ben & Jerry”?

I el sistema de franquícies diria que arranca amb això. Perquè segur que deu carrers més enllà hi ha algú venent hamburgueses, però no són com les nostres.

“servei i individualitat”. Aquest era el títol d’una altre escrit al bloc. És per individualitat que fan les hamburgueses diferents, i és per servei que obren un segon establiment més enllà.

A Catalunya ni ens ho creiem que es puguin fer entrepans de llom i formatge diferents. I si el de El Bulli obrís un segon “Bulli” a Barcelona i digués que ho fa per “atendre millor als clients”, li diríem “i un ou, aquest ho fa per la pasta, a mi no m’enganya”.

Perquè clar que McDonald’s han buscat guanyar més diners. Però si el meu pare li hagués dit al meu avi “veig un filó de diners venent entrepans de llom i formatge”. El meu avi li hagués dit: “nen, calla i fes-te arquitecte”. I ara ens han de venir el xinesos a fer-nos els entrepans de llom i formatge! Però jo dic que ho fan per servei i no per diners perquè sinó no ho farien començarien a fer.

Al súper, la síndria val igual tallada per la meitat, que tallada a trossets i posada dins d’un got. A preu pel quilo val igual. I encara diria que menys perquè no et pesen la pell*. Així doncs, per què ho fan?

O més important: Com ho fan? Perquè a Barcelona, la síndria sencera té un preu, i només que la tallin en dues meitats ja és més cara!

Carambes, què ha passat aquí???? Jo vull ser capitalista!!!! Drets del treballador, bla, bla, bla… Per favor, doneu-me la síndria a daus i una forquilla per menjar-me-la!!! (gratis també) (yes we can)

Així neix el McDonald’s: La Síndria del McDonald’s ve tallada i a daus perfectes per la meva boqueta. Molt millor que la Síndria del Burger King que la tallen a boletes i no m’agrada tant.

I pensareu que és broma. Doncs no. Les hamburgueses de Wendy’s són quadrades.

IMG_3237

* o potser si que la pesen? No ho sé. Aquest “no ho sé” és molt important. Espereu una propera reflexió sobre els diners a Nova York. 😉

4 thoughts on “de marca

  1. De fet, les cafeteries eren “anònimes” fins que va arribar Star$$$.
    Per cert, potser ja seria hora que quan s’entra a mai9.et ja sigui directament el bloc nou no?

  2. Vaja, doncs jo no sabia que quant compres una síndria per la meitat, era més cara. Jo no paro de comprar-ne, tocat els collons, ara m’hi fixaré.

    Ara a BCN comencen a fer entrepans SENSE TOMÀQUET!!, potser és per marcar un nou estil, no sé…

  3. ebel, fa temps que vull canviar vàries coses, i no faig res. si vols entra per mai9.net/blog i t’estalvies el segons.

    això de les cafeteries anònimes: el que vull dir és que fins i tot les cafeteries de barri que diríem, també cada una fa les hamburgueses com vol.

    Ernest, fixa-t’hi, a veure si allà on vas tu les cobren al mateix preu. Espero que si perquè com més hi penso més insensat ho trobo. Però jo les he vist a diferent preu. Això segur.

  4. Pingback: nunca nueve » Ventilador Vornado

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *