reagrupat?

Avui he parlat amb una amiga atractiva que de saber que m’havia posat a Reagrupament, se n’ha sorprès i me n’ha preguntat.

El primer ha estat preguntar-me si jo havia estat a ERC, que li he dit que no. I el segon ha estat dir-me que casi preferia no conversar sobre aquest tema perquè no l’he de convèncer de res. Al que li he dit que no vull convènce-la de res, però que en podíem parlar igualment.

També m’ha preguntat si creia realment que una Catalunya independent podia ser. Al que li he dit que sí.

A part de treure’m de sobre la imatge de l’independentista radical d’ERC, també m’he hagut de treure de sobre la idea que volem coses que no volem que els altres tinguin. Això ha sortit quan parlàvem que perquè els catalans hem volgut un nou Estatut, Ceuta i Melilla també n’han hagut de tenir un. És difícil a vegades explicar-se, perquè és fàcil creure que el que jo podria voler és un Estatut nou només pels catalans. I l’herència d’aquest problema és pensar que una Catalunya independent vol dir 17 Estats més, un per comunitat.

He intentat explicar que només quan Zapatero ha imposat un nou Estatut per cada 17, llavors Catalunya ha pogut tenir el seu. He intentat fer veure que aquí hi ha un problema polític. Ella ja al principi m’havia dit que el que faltava era un càmera territorial, i m’ha posat l’exemple d’Alemanya. I jo li he acceptat encantat. Però què passa si només els catalans ho volem? Perquè la gent de Guadalajara també va a votar i si no volen un Estat Federal, escolliran un representant polític que no el voldrà.

També li he dit que el motiu principal per fer un nou Estatut era el finançament. Zapatero va donar suport al nou Estatut català al 2004, es va aprovar el 2006, aquest donava dos anys per aprovar un nou finançament (2008), i s’aprova al 2009. I quan ens expliquen aquest nou finançament ens parlen del 2012. I li he recordat com abans hi havia el PP que no volia fer res, i quan arriba l’esquerra ens trobem amb això?

També li he dit que en la meva opinió personal, al principi Zapatero sí que volia una España Plural, però després va veure que electoralment no li estava anant bé, i va canviar el rumb. I Pasqual Maragall que volia un Estat Federal, ja veiem què li ha passat.

També li he volgut dir que el dèficit fiscal català ha crescut enormement els últims deu anys, i que quan manava Pujol el dèficit era bastant més petit. Per tant, els números absoluts del nou finançament, no són indicatius que la situació sigui millor.

També li he volgut fer veure que si Galícia vol que el nou finançament consideri “la dispersió de la població”, i Andalusia vol “la població en edat escolar”, al final el que surt és un galimaties on no se sap res. I això és un problema polític. I al costat tenim País Basc i Navarra que no cal que es reuneixin amb ningú perquè ja ho tenen tot arreglat.

També li he dit que fa uns dies vaig sentir una entrevista al Montilla a Catalunya Ràdio i ja tornava a dir aquelles coses de “Zapatero t’estimem, però més estimem Catalunya”, i que això no difereix en gens de l’actitud de “peix al cove” de Pujol. El problema polític és el mateix, i continuem intentant aconseguir coses.

En relació amb això també li he dit que no em semblava bé el que va dir Puigcercós per l’acord de finançament: “hem plantat cara a l’Estat, i hem guanyat”. I això és part del problema, les coses no es poden fer així. Amb això hi estava totalment d’acord.

Ella en un altre moment m’ha dit que s’haurien d’establir uns mínims estàndards de recursos per tots els espanyols. Jo li he dit que això està molt bé, però que havia sentit que ja havia passat que per aquesta igualtat estàndard s’havia hagut de construir una carretera en una província “perquè ho diuen els números”. I primer es veu que s’ha de construir una carretera, i després han de mirar a on la fan.

I també li he preguntat què passaria si un cops establerts aquests barems, els catalans decidíem invertir més en sanitat pública i menys en carreteres? És que el problema és polític, i la política consisteix en decidir si fas un aeroport o un hospital. I aquesta manca de política catalana es veu constantment: amb la nova terminal de l’Aeroport del Prat, el cony de l’AVE de l’any passat (i els trens de Rodalies), i les autopistes de peatge que arrosseguem ja de sempre.

Aquí hi ha un problema polític, i la solució és la independència.

PD: Fixeu-vos que una de les objeccions que li fan al Carretero és si és de dretes o d’esquerres. Espero que llegint aquesta conversa hagueu vist que el problema no és ni de dretes ni d’esquerres, el problema és la falta d’independència. Per això jo entenc que Reagrupament no malda per ser d’esquerres ni de dretes ni de centre. Reagrupament és un projecte per aconseguir la independència, no per una independència de dretes o d’esquerres.

promoció dilbert

Em vaig subscriure al Dilbert quan vaig llegir aquestes tires del Dilbert a can digg.

Llegint-lo m’he adonat de quina és la millor tècnica de promoció d’un bloc. Consisteix en explicar als lectors que el que estan llegint és important.

I així ho faré. A continuació tenim una ema majúscula escrita directament per Pasqual Maragall:

M

Ep, això és important. És una cosa que no podeu llegir a altres llocs, a part del seu bloc.

I si sou de ciències, aquí teniu una estadística que demostra que el que esteu llegint: és important.

Sense cap mena d’estudi previ comparatiu, us puc ben assegurar que aquest és el bloc en català més llegit a Atenes durant tot aquest mes de Juliol. Malgrat ser de ciències imagino que tindreu alguna remota idea de la importància d’Atenes en la cultura occidental, etc. I si no la teniu tampoc passa res, quedeu-vos en “el bloc més llegit” a un lloc on hi ha molta gent.

estem asfaltant el teu carrer

Haureu vist que ara que l’Hereu s’ha adonat que cal remodelar tot, aprofita per fer-nos creure que és a favor nostre. I ho fa posant un cartell que diu “ho fem per tu” o “estem asfaltant el carrer per tu” o alguna bajanada similar.

Jo havia tingut una idea, que la mare natura capritxosament va condemnar al fracàs (va ploure), encara que l’Hereu ja ho havia parit malament.

Si recordareu el tal Hereu volia fer una “ona gegant record guiness” de cartolines grogues al pas dels ciclistes del Tour de France.

Doncs el vostre blocaire preferit volia agafar una de les refotudes i sarcàstiques cartolines i posar-me al mig de les cartolines grogues.

Seria una performance, art al carrer, cançó protesta. Seria aprofitar dues idees idiotes de l’Hereu i posant-les de costat provocar un pensament profund.

Estan arreglant el carrer tapant tots els carrers perquè passin 400 ciclistes? Estan arreglant els carrers pels ciclistes del Tour? Estan arreglant els carrers?

Carretero a l’Hospitalet

Com a nou membre de ReAgrupament.cat aquest vespre he travessat tota Barcelona en bicing (i tornar) per anar a escoltar al Carretero a l’Hospitalet.

Podeu llegir anteriors cròniques polítiques, del Tremosa i dels socialistes.

La primera dada és que la gent és molt lletja.

La següent cosa (que m’ha agradat), és que el Carretero estava assentat amb una taula davant i uns papers. El que diu segur que s’ho sap i ho ha repetit a altres llocs. Però m’ha agradat que es posés una taula.

El que ha dit també m’ha agradat, i ha tocat els punts de les vàries tendències de la política catalana. Si voleu us ho resumeixo algun altre dia.

Però hi ha una cosa que no m’ha agradat. La gent. A part de lletja, és el mateix de sempre. Algú del públic estava preocupat perquè un que no hi era havia dit que no érem prou transversals, doncs tranquila, som hiper-transversals perquè allà hem dit el mateix que es diu a tants llocs, tots tant diferents entre ells. I tan transversals que hem aconseguit estar en desacord en les 4 intervencions del públic.

I mentrestant el Carretero anava dient que tal cosa es decidirà en assemblea.

I aquí és quan estic dubtant en si la cosa arribarà a bon port. O seguirà pel port del Carretero mentre l’assemblea vagi votant tal com s’adigui al Carretero. O, vist el públic, acabarem fent el que sempre es fa en aquestes ocasions i tan mals resultats dóna.

Que no és que Carretero vulgui que l’assemblea voti tal cosa, som els de l’assemblea que volem tirar endavant per on tira ell, i si això no s’articula formalment, la tot poderosa assemblea pot acabar feta un monstruito.

Al Carretero li he trobat una primera incongruència. Deia que explica les mateixes coses a l’Hospitalet que a Vic per contrarrestar aquells que diuen que allà no els interessarà el discurs indepe, però després quan un del públic ha mencionat els Països Catalans ha dit que començarem per Catalunya perquè és on hi ha més caliu.

Que es pot entendre el que diu, però només si acceptes que el que hi ha, és més que el que diu. I si és així, estic content que no tot ho decideixi l’assemblea. :mrgreen:

Ah, i no m’ha agradat la noia que al final ha dit “i ara, com que ja esteu tots convençuts etc etc”

Vull dir que la sortida del públic de la sala: molt millor que els convergents, on vas a parar.

I la independència de Catalunya és clara i diàfana. I el motiu per apuntar-se a ReAgrupament.cat és que la manera de fer-ho és amb representació política des del Parlament de Catalunya. I som els ciutadans individualment els que podem fer aquest pas. A les eleccions ens votem, i ara ens reagrupem. A no ser que entremig l’assemblea decideixi el contrari. 🙄

disc dur mida targeta de crèdit amb usb

En el mercat de les coses guais ha sortit un nou producte que mereix l’atenció d’aquest bloc.

És el Samsung N3U . Un disc dur de 1,8″ (mida targeta de crèdit) que gira a 3600rpm i amb port USB. El vendran en mides de 120, 160, 200 i 250GB.

Ja m’he fet una cerca a eBay, a veure quin dia apareixen i a quin preu.

També m’havia estat interessant el OCZ Throttle perquè té port eSATA (cosa que el fa molt més ràpid), però només arriba a 32GB pels 100€ que val.

donant idees al Trias

IMG_2158

Una de les últimes idees de l’Hereu és que els falten idees i per això les demanen a aquells que tenen altra feina. Però jo que sóc molt d’esquerres, solidari, tolerant i paritari, n’he tingut una aquest matí.

La idea la regalo lliurement a l’equip de màrqueting de Xavier Trias. Francament, allò de la poma va ser lamentable.

IMG_2053 psc

Si voleu la meva opinió, podríeu posar-ho a valles publicitàries on surti un home baixet gordet i lleig (simulant el Jordi), d’esquena (al PSC els agrada sortir d’esquena), a punt de creuar el carrer, i al terra enlloc d’advertir que t’estan a punt de matar, canviar-ho per la meva humil proposta.

No sabeu la feina que m’ha portat trobar la maleïda font. Els resultats de l’Hereu van ser un 29% dels que van votar, sense comptar els abstencionistes.

Hereu, si vols una altra idea: a veure si compleixes amb els autobuseros. Ells són el nostre cotxe oficial.

IMG_2161

Entrenador Personal del DiR

Quan estàs a la sala de màquines del DiR i li demanes ajuda al responsable de sala, et pot respondre coses com aquesta:

T’aniria bé un Entrenador Personal.
Vols una sessió de prova?
Quan t’aniria bé?

I davant d’aquesta proposta, és molt difícil dir que no. I ho saben.

Posem que la quota al DiR val 50€/mes, doncs l’hora de l’Entrenador Personal (que es diferencien de la gent normal per estar hiper-musculats) val 45€.

Però tal com diu el Ramon Canela (cap del DiR) “sembla estrany, però és el que la gent vol”. I com vèiem anteriorment, ells volen que la gent ho vulgui. 🙄

La meva recomanació, després de llargues hores d’observació, és que no el contracteu.

La cara d’incredulitat que se’m va quedar quan em van dir que havien vist a entrenadors personals ajudant a moure els braços en la següent màquina:

GCBT380

Posats a davant, feien força perquè qui paga pugui moure els braços amunt i avall.

I per Déu que és veritat! l’altre dia ho vaig veure jo mateix.

Aquesta és la millor foto que he trobat per descriure el que estan fent (de la Associación de Padres de Familia con Hijos con Discapacidad):

pipitos_nica

Efectivament, t’estan tractant com si fossis un discapacitat. I els surt a compte eh! Surt molt a compte convèncer a la gent que ells no poden fer certes coses. “Qui t’orienta?” era el lema per promoure els Entrenadors Personals.

Però jo crec que s’equivoquen fent-ho així. La gent que contracti un Entrenador Personal no estarà mai en forma. Certament la seva butxaca serà molt més àgil, i fins i tot puc creure que ell tindrà menys panxa. Però la teva butxaca no pot substituir el teu cervell. No pots externalitzar el teu cos. No pots anar allà i fer el que et diuen agafat de la mà d’un “professional” que t’ajuda a que el teu cos no sigui el que tu n’has fet.

Perquè a més te’n cansaràs. No li veuràs cap sentit i tampoc te’n sentiràs content ni satisfet. No pots sentir-te’n perquè tu no fas res.

Aquesta manera de fer les coses ha vingut d’Amèrica. I jo diria que és la decadència de l’especialització del treball que tants bons fruits havia donat fins ara.

Semblarà contradictori, però m’agrada el que diu aquest entrenador personal americà al mínut 2:50 del vídeo. Diu que l’important és l’aspecte psicològic, i el “reward yourself”.

No és contradictori per dos motius: primer perquè en aquell cas, és el mateix tipus de solució al mateix tipus de problema. I segon, perquè els clients del DiR són gent normal. O haurien de ser normals. És millor que ser discapacitat.

L’Hereu és imbècil, part XXXIV: barres protectores anti-vianants

L’Ajuntament de Barcelona és la nova Gestapo que obliga a fer el bé encara que la gent no vulgui.

DSC00091

Recentment l’Ajuntament ha instalat aquesta barra per impedir que els incívics vianants passin a 50cm del que realment és el pas zebra.

Tots sabem que hi havia un clamor per tal d’evitar situacions com la que veiem a la foto. I l’Hereu encara és tolerant, hauria de construir una gàbia per impedir el que fa el de la foto. És vergonyós que pugui caminar per allà on camina i que no el posin a la presó.

DSC00092

Aquí a la segona foto veiem un altre vianant saltant-se el pas zebra amb total impunitat. Veureu que aquí també s’han dedicat a moure el pas zebra de lloc tal com marquen les noves tendències de l’Estiu 2009.

Veureu que ara el pas zebra està just a sota l’autobús, però bé, Hereu, millor que no els diguis res perquè sinó et muntaran una altra vaga, que haurem d’aguantar nosaltres.

En resum, gent que no sap per on passar, com arribar allà on vol, barres que no et deixen passar, autobusos que tampoc, i tot plegat ho anem canviant cada tres mesos per entretenir-nos.

Hereu, ets tan bon alcalde que et guardarem en formol.

amb sense finançament

M’és igual si el nou finançament compleix o no compleix o el refutut cony d’Estafatut.

M’és igual.

Però el mai9 no està content amb el nou acord.

I això és el més important.

Ara només cal canalitzar aquesta ira catalana.

Així doncs, a la feina i en horari de feina, m’he apuntat a Reagrupament.cat. Cosa que a la pràctica vol dir que invertiré 6€/mes (abans eren 7) en la independència.