Entrenador Personal del DiR

Quan estàs a la sala de màquines del DiR i li demanes ajuda al responsable de sala, et pot respondre coses com aquesta:

T’aniria bé un Entrenador Personal.
Vols una sessió de prova?
Quan t’aniria bé?

I davant d’aquesta proposta, és molt difícil dir que no. I ho saben.

Posem que la quota al DiR val 50€/mes, doncs l’hora de l’Entrenador Personal (que es diferencien de la gent normal per estar hiper-musculats) val 45€.

Però tal com diu el Ramon Canela (cap del DiR) “sembla estrany, però és el que la gent vol”. I com vèiem anteriorment, ells volen que la gent ho vulgui. 🙄

La meva recomanació, després de llargues hores d’observació, és que no el contracteu.

La cara d’incredulitat que se’m va quedar quan em van dir que havien vist a entrenadors personals ajudant a moure els braços en la següent màquina:

GCBT380

Posats a davant, feien força perquè qui paga pugui moure els braços amunt i avall.

I per Déu que és veritat! l’altre dia ho vaig veure jo mateix.

Aquesta és la millor foto que he trobat per descriure el que estan fent (de la Associación de Padres de Familia con Hijos con Discapacidad):

pipitos_nica

Efectivament, t’estan tractant com si fossis un discapacitat. I els surt a compte eh! Surt molt a compte convèncer a la gent que ells no poden fer certes coses. “Qui t’orienta?” era el lema per promoure els Entrenadors Personals.

Però jo crec que s’equivoquen fent-ho així. La gent que contracti un Entrenador Personal no estarà mai en forma. Certament la seva butxaca serà molt més àgil, i fins i tot puc creure que ell tindrà menys panxa. Però la teva butxaca no pot substituir el teu cervell. No pots externalitzar el teu cos. No pots anar allà i fer el que et diuen agafat de la mà d’un “professional” que t’ajuda a que el teu cos no sigui el que tu n’has fet.

Perquè a més te’n cansaràs. No li veuràs cap sentit i tampoc te’n sentiràs content ni satisfet. No pots sentir-te’n perquè tu no fas res.

Aquesta manera de fer les coses ha vingut d’Amèrica. I jo diria que és la decadència de l’especialització del treball que tants bons fruits havia donat fins ara.

Semblarà contradictori, però m’agrada el que diu aquest entrenador personal americà al mínut 2:50 del vídeo. Diu que l’important és l’aspecte psicològic, i el “reward yourself”.

No és contradictori per dos motius: primer perquè en aquell cas, és el mateix tipus de solució al mateix tipus de problema. I segon, perquè els clients del DiR són gent normal. O haurien de ser normals. És millor que ser discapacitat.

4 thoughts on “Entrenador Personal del DiR

  1. He de dir, no estic d´acord amb el que aqui comentes sobre els entrenadors personals. Sòc soci del Dir Diagonal, i porto molt de temps entrenant per la meva compte, i, no hi ha dia que no aprengui alguna cosa mes sobre algún exercici determinat. Veig els entrenadors personals, i fan aquells exercicis que mai veurás fer a la gent de peses com jo, pero son del millor per activar totes les fibres musculars. Sense entenador, i sense saber res, l´unic que faràs es perdre el temps i, pitjor encara, fer-te mal. Es podría comparà, com quan vas a la neu per primera vegada, proves d´esquiar sol o , amb un amic ( que no es profesor d´esqui ), el resultat de tal combinació es que no ho vulguis tornar a provar. El millor, una entrenador que sap realment ensenyar-te, i farà que t´agradi. Bé, solsament volia dir, que els entrenadors personals tal i com els veig fer, son la majoría collonuts, i, si que també diré, que son una mica cars, perque pagar 50 euros per un entreno, ho trovo massa. salutacions

  2. Gràcies Joan pel comentari. Amb aquesta frase resumeixes el que dic:

    “Sense entenador, i sense saber res, l´unic que faràs es perdre el temps i, pitjor encara, fer-te mal.”

    L’objectiu és aquest: pensar que no pots fer res, i per arreglar-ho, paga.

    L’exemple del professor d’esquí no serveix perquè quan saps esquiar ja no el necessites, però l’entrenador és per fer-lo servir sempre.

    A mi no em sembla malament que existeixin els entrenadors personals, però la manera que els van o estan promovent, doncs no ho veia correcte.

  3. Habia pensat en respondre’t amb un mail enormement llarg, contestant totes i cadascunes de les tonteries que has dit en aquest “post·, per anomenar d’alguna forma a aquesta “burrada” que has escrit.

    Però he decidit que no val la pena dedicar-li ni un minut més a algú que mostra ser un gran ignorant en referència al món de l’exercici físic i de l’entrenament personal, perquè està clar que no en tens ni la més remota idea del que és. D’altra banda, t’acabes de cobrir de glòria posant la fotografia d’un discapacitat, que la veritat encara no entenc què hi pinta aquí. Una disculpa és el mínim que hauries de presentar per haver penjat aquesta forografia.

    En fi, d’IGNORANTS n’està ple el món.

    Sort! Perquè crec que te’n farà falta

  4. Hola Sergi, no passa res que pensis diferent al que vaig escriure fa cinc anys!

    Ja sabia que la foto és d’un discapacitat, i no passa res que ho sigui, al contrari, ja era això el que estava explicant: que et tracten com si en fossis.

    La meva opinió dels entrenadors personals segueix sent negativa.

    El teu comentari ja és enormement llarg perquè només dius una cosa moltes vegades. Sort també per tu.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *