nunca nueve

Avui estava escoltant RAC1, i parlaven d’unes algues que han vingut de no sé on i estan canviant l’ecosistema submarí de Catalunya (com sabeu, un dels nostres fets diferencials). El que es dedica a mirar aquestes coses sota el mar, estava molt preocupat. Ho notava per la veu, i pel que deia també.

I ara faré una mica de filosofia barata sobre el tema (barata perquè llegir el bloc és gratis).

Això del canvi climàtic: si la temperatura puja, si no puja, si puja pels cotxes, si hi ha més pluges torrencials, la desertització dels llocs, l’Amazones. Els mosquits tigre, les algues aquestes, les recents formigues independentistes, les meduses de fa un temps.

Tot això em fa pensar que aquí estan passant coses, i que els homes hi hem de posar-hi una mica de civilització. A veure, mosquits tigre: cap a casa. Meduses: sí, però no a les platges on ens agrada banyar-nos, vaques: tireu-vos menys pets, tonyines: sigueu grans i bones.

El que vull dir és que això que sona tan del canvi climàtic, el que realment passa és que als homes no ens agrada que la natura campi al seu aire.