Aquest diumenge estava a l’Avinguda Gaudà fent l’aperitiu amb un enginyer de telecos. Ell prenia una Voll Damm, jo una clara, i entre els dos ens cruspÃem unes rabes i ensaladilla russa.
Entre d’altres coses, vam veure perquè a això del Linux li costa tan (al Linux li costa tan, a mi no que sóc perfectament normal).
Resumit seria aixÃ:
Vaig llegir que els cracks que creen Linux han reescrit fins a tres vegades el codi que llegeix i escriu de memòries USB per tal d’optimitzar-les tant i tant, que deien que era impossible fer un codi més rà pid.
Però al costat oposat dels internets, estic jo que l’altre dia vaig fer no sé què en Linux i resulta que després no podia llegir la memòria USB, no hi podia escriure.
I tan fà cil que és en Windows que connectes i desconnectes i tot funciona bé.
Aixà doncs, vaig dictaminar que perquè la informà tica funcioni bé, es necessita algú al mig (entre usuaris i informà tics) que sigui tirant a ignorant, i que posi ordre a les barbaritats dels informà tics.
Senyors de Linux, a veure quin dia es decideixen a fer que la tecla Windows del teclat serveixi per alguna cosa, per exemple per obrir el menú d’inici. No cal que li digueu “inici” al menú, però quan jo premi la tecla, a veure si passa alguna cosa.
Que “es pot fer”? SÃ, ja ho sé que “es deu poder fer”, però jo el que vull és que “ja sigui, a tot arreu, i per sempre”.
