iCat.fm i el cat efímer

Avui he anat a iCat.fm (on també guarden la resta d’emissores amb crosta).

Quan m’han atès, la recepcionista, una que estava per allà i el de seguretat, m’han atès en castellà. Jo els he respost en català, i ells m’han seguit dient en castellà. (que a mi m’és igual eh! que jo sóc molt tolerant :p 😈 )

Llavors ha arribat algú que només per com ha dit “bona tarda” ja s’ha vist que es tenia per algú que es mereix el nostre respecte. I aquells tres, li han respost en català. El que és la vida, oi? Aquell home, un peix gros de per allà dins, que es diu Joan Moles (o semblant) es pensa que els treballadors parlen en català.

Hi he anat perquè m’havia estat otorgada una bossa del Sonar arrel d’aquesta entrada que ara està morta però que abans vivia. (jo més que una bossa, volia una entrada)

Són uns sortejos que vaig trobar a un bloc d’algú que té el mateix cognom que jo.

Llavors ha arribat un home dels que encara es vesteix de noi fent-me la gràcia de si m’havia tocat un cotxe. La gràcia ha estat que l’home-noi m’ha donat el regal d’un altre. I aquest altre ha resultat ser el del bloc enllaçat! El que és la vida oi?

Anteriorment ja m’havien donat unes entrades per una obra de teatre (que sí que vaig poder aprofitar) i també m’havien de donar unes entrades per anar a un exposició de Xina, que quan hi vaig anar no les tenien, i ja ni em van dir si les tenien o no, i jo esperant anar-les a buscar, i al final l’exposició es va acabar i jo no la vaig veure. 👿

Avui també m’havien dit que la bossa la tindrien a recepció, però no ha estat així.

La veritat és que entre l’home-noi graciós, la pèrdua d’entrades, l’error en els regals, el cap català i els recepcionistes bilingües, el de seguretat que em comentava del cap i el que m’ha portat finalment el regal que també m’ha dit que l’home-noi graciós té sort d’equivocar-se perquè és el cap….

Entre tot això.

Entre tot això.

Puc dir amb sense temor a equivocar-me que allò de les ràdios de la corpo és una casa de barrets.

I jo tinc molt ull per aquestes coses. Algun dia faré un llibre sobre anant a peu pels llocs. O en bici. Per cert, avui he tingut el noble honor d’agafar la primera bicicleta del bicing trencada amb adhesiu del Tour de France. 🙄

Per cert, també he tingut l’afició d’anar a RAC1 i allò sembla una empresa que funciona.

4 thoughts on “iCat.fm i el cat efímer

  1. doncs a mi si em comencen a parlar en castellà no tinc cap problema en seguir-ho. Però ja penses que és d’aquella gent que “et parla en castellà” jeje

    Per cert, abans que existís el bicing, anaves en bici per barcelona? La pregunta del mes

  2. jo tampoc tinc problemes en seguir una conversa en castellà. Entenc que entens que el tema no és aquest, ois? 😛

    m’ha fet somriure això de “gent que et parla en castellà”, jeje 😉

    jo havia anat en bici per barcelona fa molts anys i com a mitjà de transport amb un únic origen i final (de casa a montjuïc on anava a piscina). Com a mitjà de transport normal no perquè ja costava convèncer els meus pares. Després si era per fer-lo servir amb normalitat, sempre era un problema el què en fas de la bici un cop arribes. Anys després La Vanguardia va ‘vendre’ amb cupons una bici plegable que pensava seria la solució, però no en va ser perquè m’anava curta d’alçada (i no sóc alt). I si recordes, em vaig apuntar al bicing dels primers perquè ja ho vaig veure que aniria bé. Aniria bé per a mi, no sabia si el servei aniria malament, encara que recordo haver posat al bloc que el manteniment de les bicis era un tema a considerar (però ara no ho trobo si ho vaig dir).

    Aquí tens la resposta del mes 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *