regla de dit: digues no

Avui he vist una amiga d’atractiu immemorial. I he dit una cosa que li ha semblat interessant, així que la posaré al bloc (i us estalvieu les quatre hores de conversa).

la meva regla de dit (rule of thumb) per saber si una cosa està bé o no és mirar si el contrari és possible.

Alguns exemples:

“Aquest bloc és bo”. Podria ser dolent? Sí, llavors la frase és plausible.

“Hi ha un govern secret ocult que tot ho domina”. Podria no existir un govern ocult? No. Llavors la frase fa aigües.

“La llei de la gravetat diu que les coses han de caure”. Podrien pujar? Sí. Llavors la llei de la gravetat podria ser certa.

“Amb cinturó de seguretat la gent es mor menys”. Podria ser que amb sense cinturó de seguretat et morissis igual? Sí (però no passa). Llavors la frase té sentit.

“Vivim enganyats”. Podríem no viure enganyats? No. Per tant, enganyats no vivim, una altra cosa és que sapiguem res que valgui la pena.

I fins aquí el bar i sèsam d’avui. És a dir, converses davant d’una cervesa.

De fet, la regla aquesta la vaig llegir fa 13 anys al llibre “Quarks, chiflados y el cosmos” d’un tal Jeremy Bernstein, que fa tota la pinta de ser jueu.

Podria no ser jueu?

a) Sí. Llavors podria ser-ne.

b) No. Llavors no és jueu.

5 thoughts on “regla de dit: digues no

  1. Avui he vist una amiga d’atractiu immemorial… sé que sona a gelosia (i en part és ben cert), però començo a pensar que o bé només tens una amiga i sempre parles d’ella, o ets el tio amb més sort de tots els que conec (i en conec bastants) perquè totes les teves amigues són atractives.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *