ioga, informàtica i immobles

Avui m’he adonat que la meva vida són tres coses: ioga, informàtica i els immobles.

No és ben bé així, però sí que podria dir així en general que són les tres coses que hi ha a la meva vida.

Fa gràcia perquè són tres is. I diria que són tres is que no es donen gaire sovint juntes. Casi diria que la gent que es guanya la vida en pisos, l’últim que fa és ioga. I si t’agrada la informàtica, rebregar-te pel terra fent ioga tampoc és gaire comú. Informàtica i pisos si que ho veig més compatible.

De totes maneres, si us agraden els pisos o els ordinadors, proveu de fer ioga, va bé per l’esperit i pel llit. 😉

informàtica, here I come

Resum ràpid per qui es vulgui comprar un ordinador algun cop a la vida:

Parlo només d’ordinadors de sobretaula. Que són els ordinadors pels que no ens volem gastar els diners. Tenir un portàtil és molt guatxi-guatxi, però és per pussies.*

Al Gra!

Un ordinador és: placa mare, processador i RAM. La resta són accessoris reemplaçables. Gravadora DVD, pantalla, teclat, disc dur, gràfica, etc són accessoris a l’ús.

Què s’ha de fer? comprar l’estàndard del moment, sempre sent més tacanyo que generós, i canviar-lo cada dos anys.

Fins aquí el meu millor consell. És que l’he donat aquesta tarda i crec que val la pena tenir-lo ben present.

Ampliar la RAM i mantenir la placa i el processador és llançar diners. Comprar un processador mantenint la placa i la RAM també. Hi ha gent que ho fa i en casos concrets qui sap, però en general: feu-me cas: canvieu els tres de cop.

En termes generals, avui estava pensant que potser m’hauria de guanyar la vida amb els ordinadors. Avui he arreglat l’ordinador del meu pare. Una amiga diu que té un alien dins l’ordinador. Tinc dos portàtils d’amics per fer que funcionin. Un de sobretaula triat, comprat i muntat per mi, i un altre que “vaig entregar” la setmana passada.

Per què no m’hi guanyo la vida? Potser perquè, de fet, no m’agraden els ordinadors.

No, no m’agraden.

Preferiria no saber que fa un parell de setmanes va sortir la targeta gràfica ATI 4770, que és la primera feta en 40nm, superior a la 4830 i més barata. Un 50% més ràpida que la 4670 per només uns 20€ més. Però gasta uns 20W més. (he calculat que 20W em costen 20€/any).

PD: en el transcurs d’escriure això, he vist un capítol de Conan O Brien entrevistant Jon Stewart, he parlat pel xat amb dues persones i, i, i, he guanyat un amic al facebook 🙂

* jo també tinc un portàtil perquè també m’agraden els pussies. 🙂

Celebrant la Copa

Ahir vaig veure el partit en un bar, i després vam agafar el cotxe per circular fent sonar el clàxon incívicament.

Vam deixar el cotxe, no en doble fila, tampoc en un plaça de discapacitats, ni tampoc en places de càrrega i descàrrega, tampoc en aquestes noves places per motos que han fet a l’asfalt. Tampoc (ni nosaltres ni cap dels altres conciutadans) va circular pels carrils bus, encara que, com podeu imaginar, les rodalies del centre estaven més plenes que si l’Hereu hagués ordenat circular-hi.

Jo vaig ser el primer sorprès en veure que els conductors no circulaven pel carril bus.

Un cop aparcats cívicament a un pàrquing de La Caixa, només vam veure 15, 20 minuts de la presumpta festa muntada pels de TV3. Que, a més, era francament avorrida. Jo em vaig fixar en la qualitat del projector, i un amic es preguntà perquè a l’escenari deia “ROSER”.

També ens vam trobar l’actor que fa de Puyol a Crackòvia. Jo vaig saber que era l’actor que sortia en allò del futbol i l’amic va saber qui era. Ens conjumentem a meravelles. 🙂 Curiosament ningú més li deia res, potser no els agrada el futbol.

Quan els de TV3 van decidir que la prudència i la moderació són bons motius per deixar la gent a l’estacada (van desendollar-ho tot i se’n anar a caseta), vam caminar una mica cap a l’Fnac. Amb intenció de veure Canaletes.

Estàvem una mica més avall de la parada del Bicing quan vam rebre una estampida de conciutadans i seguidors esporuguits per les forces de seguretat. (es veu en aquest vídeo al segon 15).

A partir d’aquest moment, se’m va generar un sentiment d’inseguretat i adrenalina que no té res a veure amb el futbol, però si molt a veure amb cotxes dels mossos a Pelai, Bergara, Rambla, Portal de l’Àngel, Fontanella i Ronda Sant Pere. Tots amb sirenes i sentint com disparen pilotes de “goma” repetidament.

Jo no havia anat mai a Canaletes a celebrar coses del Barça, però em vaig sentir segur fins que van aparèixer els mossos.

El sentiment és d’estar fora de la llei. Allà dins, et passa qualsevol cosa, i ja et pots oblidar de la justícia. Et fots, calles i espavila’t. O baralla’t, i a veure qui és més fort.

Tenint la policia el monopoli de la violència. És amb la policia quan més es descontrola tot.

Tornant al pàrqing ens vam aturar a les fonts que hi ha a la plaça, i ens vam estar una estona mirant què passava. O què havia passat. I què passaria.

IMG_1318

Vaig veure qui trencava aquesta cabina de telèfon. Els mossos estaven al carrer Bergara, i si volien, ho veien. I no van fer res. Els esbalotats, van anar esbalotant-se i van acabar tirant cadires i taules en direcció als mossos que seguien allà.

Jo diria que el vídeo de VilaWeb reflecteix amb consistència què va passar. Com a mínim el que vaig veure jo.

El que jo vaig viure és tranquilitat fins que els mossos van fer-nos córrer. I a partir de llavors: campi qui pugui.

No sé perquè els mossos van decidir escombrar-nos Plaça Catalunya amunt.

Segur que administrar les masses és difícil. Però el que no es pot fer és fer fora la gent d’un lloc perquè els mossos volen. Perquè quan ho fas, la gent s’hi torna.

I la gent que s’hi torna poden ser uns gamberros, i poden trencar coses que no s’haurien de trencar. Però què passa si el que vols és està a un lloc i els polis no et deixen?

El que no pot ser és que estàs al mig de la Plaça Catalunya i veus que 6 dels 9 carrers de sortida estan tapats amb furgonetes dels mossos amb sirenes mentre vas sentint trets dels mossos. Estem en guerra i no m’han avisat?

Vull repetir això: la primera cosa que vaig veure trencada és aquesta cabina de telèfon. I abans els mossos ens havien fet córrer un parell de cops (i disparant). I de cop van aparèixer al carrer Bergara. I enlloc d’impedir o detenir a qui ho feia, que estava sol, el van deixar fer.

I després de trencar el vidre, va seguir trencant coses, i s’hi van sumar més. Mentrestant, els mossos a la cantonada de l’fnac. I llavors t’adones que hi ha mossos a tots els carrers.

Jo no sé si estaven posant ordre, o si feien estratègies de guerra on la “baixa” d’una cabina no té cap importància.

enllaços varis sobre el tema (més

[editat] els de VilaWeb han decidit enllaçar aquest escrit.

el cable dels noruecs

Norwegian ISP: dig your own fiber trench, save $400

Una altra notícia interessant que procediré a resumir per tots aquells que no sàpiguen anglès i/o vulguin llegir menys:

Una empresa noruega que fins al 2002 només venia electricitat, avui té 130 mil clients d’internet per cable.

Com ho fa? Primer envia algú a una zona a veure qui voldrà cable. Quan tenen el 60% dels potencials clients donats d’alta, llavors comencen a posar fibra pel barri.

Ofereixen 400$ de descompte si tu mateix t’instales el cable del carrer a casa. Així el pots fer passar per on tu vols, i es veu que desperta aquell instint de manetes que tenen els noruecs, apart de les Corones que s’estalvien. El 80% dels clients opta per aquest sistema.

L’empresa es diu Lyse, és el principal proveïdor de cable a Noruega i cobreix la meitat dels municipis.

què és més càr?

Parlant dos cops sobre la compra del braç pels monitors m’he trobat intentant justificar el preu real del producte (400€ per dos monitors).

I crec que valdria la pena posar-ho per escrit abans que me n’oblidi. 🙂

També penso que és interessant saber aquestes coses, però només si t’agraden els diners.

Encara que també podria estar totalment equivocat.

El tema és: per què crec que 200€ per un braç pel monitor és el preu que toca?

No parlaré del braç en sí, ni què té aquest braç que no tenen altres més barats. (i podria estar-me molta estona parlant-ne….)

El més obvi és que se’n venen pocs. Això hi fa molt. I aquest és un obstacle que no arreglarem fins que tots els meus amics i lectors acceptin que el necessiten. 😈

El segon motiu, i més interessant (i inventat per mi) és que el braç és un producte físic. I per això més car.

La meva teoria és que les plaques mare, les pantalles, els xips, disc durs i etc, no són físics sinó productes tecnològics. Productes que pagues no pel que són físicament sinó per les coses invisibles que poden fer (ok, les pantalles fan coses visibles 😛 ).

I aquí posaria un exemple: què val més un mòbil o una hora d’una dona de neteja netejant?

Em direu que hi ha mòbils més cars, i jo us diré que hi ha mòbils molt sofisticats per menys de 10€. Estem parlant de netejar! És més barat un objecte que serveix per parlar amb algú que no veus que no pas algú que treu la pols dels mobles.

I aquest és el motiu perquè un tros de metall ben posat és més car que un xip que fa trenta milions de divisions cada milisegon.

I, si em permeteu, aquest és el motiu perquè a la Índia són pobres

Apple et restringeix

Apple rejects Bittorrent control app from App Store because it might be used to infringe copyrights

Aquesta notícia té la seva importància per ser la conseqüència de tot el que hem anat criant:

Apple ha fet l’iPhone. Allà dins s’hi poden posar aplicacions. Els usuaris es baixen les aplicacions de la botiga d’Apple. Apple ha d’aprovar les aplicacions abans.

La notícia és que una aplicació que servia per controlar a distància un programa de BitTorrent ha estat denegat.

I ara, seguidament podeu anar a veure l’anunci d’Apple del 1984 on deia “on January 24th, Apple will introduce Macintosh. And you will see why 1984 won’t be like «1984»”.

Per si no ha quedat clar: el programa no servia ni per baixar-se res en BitTorrent, només era per controlar el programa que ho feia.

Una notícia relacionada, igualment interessant:

iPods, First Sale, President Obama, and the Queen of England | Electronic Frontier Foundation
You know your copyright laws are broken when there is no easy answer to this question.

les Arenes en panoràmic

Aquesta tarda, mentre feia temps per celebrar la lliga, m’he promenat (ben acompanyat) per les inmediacions de Plaça Catalunya anant a parar a Plaça España que -per si no ho sabeu- són dues places completament diferents, no tenen res a veure, ni una està dins de l’altre.

Aclarit aquest punt, us passo a ensenyar el proper centre comercial on podreu comprar roba del Zara, Mango i la resta de botigues clon.

IMG_1257 - IMG_1259 (3 fotos en SCUL)

IMG_1260 - IMG_1269 (10 fotos en SCUL)

També us vull ensenyar el dispositiu que tenien preparat a les 17:30 per si al cap de tres hores, el Barça guanyava la lliga:

IMG_1244

Estic segur que aquest plàstic lligat entre dos pals ha complert la seva funció, i animo als encarregats de l’ordre públic a deixar-lo de forma permanent.