ioga occident

Jordi Colomer: “No fiquis en una hora el que no hi cap”
Ara el ioga està distorsionat. El ioga té unes bases molt ben fixades, i el que ara s’entén per ioga són una sèrie d’exercicis dinàmics. La postura de ioga fa efecte si es pot mantenir un mínim de tres minuts amb comoditat. I la comoditat s’obté a través de la pràctica. Quan el ioga s’aparta de la immobilitat, desapareix, i llavors estem davant una sessió d’estiraments. A més a més, Occident ha investigat el ioga potser més que el mateix Orient, però l’ha convertit en una teràpia, quan no ho és.

Aquest paràgraf trobo que està molt encertat.

Recalco sobretot les paraules postura, efecte, comoditat i immobilitat.

Malauradament, diu coses que no m’acaben de fer el pes:

adonar-me que he fallat, però sense tenir sentit de culpabilitat, perquè això no serveix de res. Si he fallat, vol dir que he acumulat estrès i que per tant l’he d’eliminar.

[…]

Si vols compenetrar-te amb una situació i patir, tu mateix; ets lliure. Però si allò no et fa patir, com una relació sexual, doncs entrega- t’hi, viu-la intensament.

Aquestes explicacions les trobo una mica simplones. Curiós que no m’agradi just quan parla de les coses negatives: culpabilitat i patir.

A veure si m’aniré entregant a les relacions sexuals que no em fan patir. I amb condó, suposo (per no patir). Imagina’t. Fins aquí podíem arribar.

5 thoughts on “ioga occident

  1. Curiosa l’entrevista. Ja saps que el ioga és quelcom que tinc pendent.

    Aquesta frase m’ha matat: “A més a més, Occident ha investigat el ioga potser més que el mateix Orient”.

    A l’orient el ioga s’investiga des de fa mil·lenis, mentre que a occident és cosa d’anys, no crec que es pugui comparar!

    Coincideixo però, en que aquí el ioga s’ha convertit en una teràpia, una mena de gimnàstica anti-estress, que no té res a veure amb el sentit original.

  2. Edu, jo crec que la clau per entendre la frase que cites és la paraula “investigar”.

    Jo entenc la frase si entenem per investigar això que fem els occidentals (i no em sembla que facin els orientals) de catalogar, investigar si tal posició és així o aixà, desenvolupar estils concrets de ioga com si fossin especialitats en si mateixes, etc. En resum, aprofundir amb mentalitat científica.

  3. Doncs a mi m’agrada això d’adonar-te que has fallat però sense sentir-te culpable… sovint ens torturem inútilment pels errors o possibles erros o pensant qué es allò que està bé i allò que no…
    També m’ha agradat la part que parla d’acceptar-nos tal com som… Pot sonar simple però de vegades ho oblidem i val la pena que ens ho recordin…
    I, per últim, m’ha fet pensar que potser gaudiria més de les classes si mantinguessim més estona les postures (bueno, bé, ho confeso… depèn de quines millor no allargar jajajaj)

  4. ei, que a mi també m’agrada això d’adonar-te que has fallat però no sentir-te culpable. Així en general em sembla bé. Pensant en veu alta: El que no em sembla bé és buscar activament eliminar el sentiment de culpabilitat.

    I tampoc m’agrada això altre de si has fallat tens estrès i l’has d’eliminar.

  5. Estic d’acord amb que la discussió no serveix de res. Un et pot dir nassut i l’altre xato i només és l’opinió de cada un d’ells.Però a vegades et trobes amb l’obligació de donar una resposta ja que si no ho fas s’acostumaran a insultar-te i a insultar sovint. També crec que només posant distancia entre les coses i tu podras trobar una manera intel.ligent de respondre.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *