L’Hereu és imbècil, part XIV: l’Hereu ens fa imbècils

El migdia de divendres passat estava en bicicleta acabant de creuar Passeig de Gràcia i mirant com seguir endavant per la Diagonal. Hi havia tants vianants que físicament he cregut millor no intentar entrar al carril bici que hi ha a la vorera, i he seguit per la calçada.

Foto de per on havia d’haver seguit si seguís la llei:

IMG_0878

A més, quatre pedalades més endavant hi ha una parada d’autobús just tocant el carril bici que sempre porta problemes.

Problemes per tots: gent que surt de l’autobús i s’aboquen sobre el carril bici, aglomeracions de gent que espera l’autobús i no sap on posar-se perquè no hi caben a la parada. I ciclistes pel mig.

Com deiem: jo he seguit pel carril dret del lateral.

IMG_0876

Servidor de vostès volia girar a la dreta en aquest semàfor que està en vermell. Resulta que de vermell passa a verd, tornant al vermell, tornant a ser verd: i jo segueixo allà encallat.

Estant al carril de la dreta i veient que no puc canviar de carril per anar al carril bici. Veient que la vorera està poc poblada, pujo la bici sobre la vorera que em queda a la dreta i em disposo a fer els 20 metres (?) fins al semàfor i poder finalment girar a la dreta.

I llavors és quan succeeix el que m’emprenya: una dona en un portal i un rotllo de paper bastant gros a la mà (plànols?) fa gestos i se’m queixa dient que faci el favor d’anar pel carril bici.

Com que la vorera estava buida, jo paro i vaig enrera per parlar amb la senyora.

Li explico que físicament no he pogut entrar al carril bici de gent que hi havia. Li explico que jo vull girar en aquella cantonada. Li explico que ja fa una estona que estic esperant pacientment que els cotxes avancin i cansat d’esperar, he volgut fer aquells pocs metres per una vorera que -com ella veu- hi ha poca gent (en aquell moment).

Li demano que em faci el favor d’intentar entendre, de comprendre.

Em diu que sí, i que d’acord. Segueixo endavant.

Però si l’imbècil de l’Hereu no fes veure que les bicicletes han d’anar pel carril bici, llavors tots els ciutadans no ens pensaríem que ha d’anar així.

Resulta que per l’Hereu no és cap problema posar un carril bici tocant a la parada d’autobusos.

Aquest és el model de ciutat de l’Hereu: vianants cridant a ciclistes que van per la vorera. I ciclistes cridant als vianants que estan al carril bici.

Idiotes tots. Tots imbècils com l’Hereu.

3 thoughts on “L’Hereu és imbècil, part XIV: l’Hereu ens fa imbècils

  1. Veig que en aquest sentit ets dels meus, jo també em paro per intentar explicar el motiu pel qual faig les coses, que no ho faig per molestar ningú i sempre intento respectar a qui te preferència (sempre el vianant), però no acostumo a tenir sort la veritat. Recordo un cop que una dona em va dir que havia d’anar pel carril bici de Provença, jo li vaig intentar explicar que no erem a Provença i que precisament estava intentar arribar a aquell carrer, el fet es que anava com un boig i que m’estava esquivant des de feia 4 o 5 carrers més enllà, no ho vaig entendre massa per la clara absurditat, o ella era mooooolt rapida o jo no anava tan ràpid.

  2. Pingback: nunca nueve » L’Hereu és imbècil, part XXXII: la Diagonal és estreta

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *