Jordi Pujol i Ramon Tremosa

Ahir vaig anar a sentir un diàleg social entre Jordi Pujol i Ramon Tremosa.

Em va agradar molt.

I per això us penjo la gravació. Hi vaig anar amb la meva jaqueta nàutica de camuflatge. Encara que no descarto que en pròximes conferències hi vagi amb el portàtil i així pugui escoltar i escriure el bloc allà mateix i puc passar-me la tarda de dissabte comprant com un professional.

2009-04-18 – Jordi Pujol i Ramon Tremosa

El públic era tipus gent gran però no tercera edat. Per la meva experiència en conferències del Tremosa puc afirmar que semblava talment que la gent present hi era per motius aliens al que pugui dir el Tremosa en si mateix, sinó, en tot cas, ser com el grupet de catalans que va junts pels llocs. En aquest cas, junts per Catalunya, és a dir, tipus CiU.

I aquesta és una de les coses que no em va fer el pes. Perquè jo no necessito, i, és més, em causa urticària identitària iniciar el diàleg social plens de gent que se sacrifica per Catalunya, “nen, no t’emboliquis”, “oh el Tremosa que bé que estava al món acadèmic però és bo que en la política hi entrin els millors”, i altres refregits als que en bilingüe responc: “give me a break”.

El Pujol diu al minut 18.00: “una persona que estimi Catalunya ha de patir, perquè no anem prou bé”. I a mi em va deixar molt sorprès perquè jo no ho sabia que no anàvem prou bé. Clar que després va incidir en que tot i no anar prou bé també calia explicar les coses que van bé per no desanimar-nos, com si diguéssim. El problema que tinc amb aquestes coses és que jo no necessito a ningú que m’administri les emocions.

Pujol 22.22: “A Europa no s’hi ha d’anar a parlar de Catalunya, però quina cosa més ridícula. No hi ha ningú que vagi a Brusseles que no hi vagi a parlar de lo seu”.

En contraposició a això, el Tremosa va dir frases de l’estil: “necessitem més finançament per fer més polítiques socials” (59.50). Ramon, aprèn de la frase anterior del Pujol.

A mi del Tremosa em va sobrar que ens parlés tanta estona de tot el que sap com a acadèmic, que si el seu treball de doctorat, que si ara viu a Londres perquè va a la London School of Economics que, per si no ho sabíeu, és l’únic lloc on paren els premis Nobels quan van d’USA a Àsia. Que si no tornarà fins al Juliol, però que ve 36 hores cada 15 dies.

A mida que avançava el diàleg vam superar les tontaries i em va agradar el paper del Pujol. De forma molt suau va entrar en temes que el Tremosa potser hauria volgut evitar. Però em sembla perfecte que ho fes.

La segona meitat és la més interessant. No la resumiré i si voleu l’escolteu. Això seria el que La Vanguardia considera notícia.

El que no em va agradar gens és la poca logística dels oients en sortir. I això que veníem d’escoltar a Tremosa que sempre que pot ens inculca la importància de la logística! Doncs tots allà parats com uns estaquirots. “Perdoni, no ho veu que està al mig de la porta i que les 250 persones hem de sortir per aquesta maleïda porta que vostè tapa?”. I dos convergents entrajats baixant les escales amb una parsimònia com si estiguessin al Liceu. Es nota que no agafen el metro gaire sovint aquella gent.

Em va molestar molt aquest acarxofament. Només per això es mereixen no governar durant quatre anys més. I a veure si es posen al cap que no és una situació injusta transitòria.

2 thoughts on “Jordi Pujol i Ramon Tremosa

  1. Pingback: nunca nueve » Carretero a l’Hospitalet

  2. Pingback: nunca nueve » demà assemblea Reagrupament

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *