audiovisual pre-socràtic

Avui m’he trobat algú que treballa en el món audiovisual que, parlant parlant, pensa del tot al revés que jo.

Per començar no ens hem entès quan ell ha posat d’exemple la guerra Beta-VHS dient que va guanyar VHS perquè tenia més estudis darrera. Jo li deia que no, que era perquè era més barat. Ell deia que era més barat perquè tenia més estudis. Jo li deia que m’era igual els estudis, que l’important és que era barat. 😈

Mira que és fàcil, i que complicat resulta.

Evidentment el tema és que era més barat, i pel que sembla, els estudis en aquella època no pintaven res. En tot cas pintaven els fabricants. Segons diu aquí.

M’ha posat l’exemple perquè m’explicava perquè el Blu-Ray “havia guanyat”. És a dir, segons ell: havia guanyat perquè tenia més estudis darrera. Jo li he dit que havia “guanyat” perquè no hi ha ningú més. I abans que pogués dir-li que guanyar-guanyar no havia guanyat res, ell ja em deia que abans hi havia el HD DVD, que certament va guanyar per tenir més estudis. Llavors he seguit amb el que deia: que Blu-Ray estava “guanyant” sol però que hi havia gent que passava perquè amb els DVD ja en té prou. I, ves per on, resulta que el del món audiovisual és d’aquest grupet de gent.

I ell se m’ha posat a explicar que hi ha tot de gent que es compra una play3 i llavors corren a comprar-se les pelis en Blu-Ray perquè la play3 els reprodueix i, clar, ara se les volen comprar perquè la play3 les reprodueix. (em sembla que anava així l’argument).

Aquí és on li he hagut de dir que jo sóc d’aquest altre grupet. No dels que es compren les pelis en Blu-Ray, però dels que les mira en alta definició. I aquí és on m’ha dit que es veuen millor al cine i aquesta gent que es gasta tants diners en tenir un home cinema i no volen gastar-se’ls anant al cine, que és molt millor.

Aquí és on li he hagut de dir que jo havia vist una peli al cine i poc després a casa en alta definició, i la vaig veure millor a caseta.

Em pregunta a on va ser. Li dic a l’Icària. Em diu que si vaig a no sé quin altre ho veuré millor perquè a ell li agrada més el tractament i els tons de colors del celuloide.

Llavors li he dit que ell és com aquells que defensaven el vinil quan pujaven els CDs.

No m’ha acceptat l’exemple perquè diu que en un és la producció i l’altre en reproducció. Alguna cosa ha dit que moltes pelis en Blu-Ray estan gravades en celuloide, i en canvi en el vinil i els CDs no va així.

En qualsevol cas, el tema és que aquest home estava molt equivocat, i resulta que es guanya la vida en aquest camp. Segurament no necessita saber si val la pena el Blu-Ray per guanyar-se el sou, però l’important és que no en sap.

I això és important perquè sovint assumim uns coneixements a una persona perquè té una professió (i uns estudis). Jo sóc més de creure en les persones. Per exemple, en aquest d’audiovisual tampoc li demanaria consell per comprar-me un cotxe.

Una altra cosa important. El que és important de mantenir en la nostra societat és adonar-se del valor de la ignorància. No cal que siguem ignorants, però si que val la pena deixar espai perquè fins i tot el d’audiovisuals sigui ignorant.

I, si em permeteu, aquest estil seria una mica el que tenia Sòcrates en els seus temps de vivor.

I els que diuen que algú sap alguna cosa perquè és un expert en aquella cosa: són uns idiotes. Que és molt pitjor que ser ignorant.

I si l’última frase us ha estranyat, ara diré com ho faig jo: “molt bé, aquí tenim un expert en tal cosa. Ara anem a veure què sap”.

Em sembla que això també és influència de Sòcrates. Beh….

[editat] Ah, i ara recordo que deia que es baixava les coses amb “nyu-torrent”, cosa que em va fer certa gràcia perquè jo m’ho baixo amb “bittorrent” fent servir un programa que es diu “micro-torrent”. A part de la gràcia del nom, dir-li pel nom del programa és com allò de mirar el dit quan estan assenyalant una cosa. I a part d’això el noi es queixava, perquè si ens baixem les pelicules ell es queda sense feina. En fi. En fi. En fi. 🙄 🙄 🙄

6 thoughts on “audiovisual pre-socràtic

  1. confondre el programa amb el protocol (que no sé si seria protocol o una altra paraula) és força normal en analfabets com el teu amic o com jo, el que a mi m’al·lucina és que digui nyu a la µ (que seria mu).

  2. “yo, loco, a mi tema”

    és que no entenc això del bittorrent i el mu-torrent, perquè fins fa poc uso el bittorrent pro ara m’he descarregat el mu.torrent aquest per curiositat i ve a ser el mateix?¿?!!¿?!(però no era “un programa” del bittorrent?). Si us plau aclariu-me…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *