Sé que estic disminuint ses meves possibilitats d’obtenir un elegant sombrero per la patilla, però d’aquí sis (sí, sis) dies en Guillem Carbonell (no és un pseudònim) sortejarà un sombrero al seu bloc que trobareu a guillemcarbonell.cat o guillemcarbonell.blogspot.com. Curiosament el bloc diu que es diu Barcelona Times Blog.
Heu d’enviar un email a guillemcarbonell@ i dues paraules més.
Per acabar una foto panoràmica de l’edifici que posa malalt a la gent:
Podem dir que he trigat dos mesos en colocar el braç pels monitors que vaig comprar pel low low price de 111€.
El problema era com enganxar-ho a la paret, perquè si recordeu, ho vaig comprar per eBay i s’havia d’enganxar a una slatwall que no hi ha hagut manera de trobar.
Aquí tenim el braç enganxat als monitors i el suport a la paret:
I, alehop, enganxat i posat tot a lloc:
Tampoc hi ha fotos d’aquest braç per internet, per això les penjo.
Val la pena el braç? Sí, val molt la pena. Tant que fins i tot crec que val els 400€ que et farien pagar pel mateix model nou. Direu: “Oh és que amb 400 eurets em puc comprar un ordinador sencer!” Si clar, però quant val desafiar la gravetat eh?
Aquí tenim els antics peus:
Ara, per l’efecte anti-gravitatori puc tenir alguna cosa més que dos monitors a sobre la taula. 
Els motius per comprar un braç són dos: guanyes espai sobre la taula i pots moure el monitor (com no havies pensat que l’haguessis de moure mai).
Però el motiu definitiu per comprar-se’l: El Batman també en fa servir 😆
Avui m’he trobat algú que treballa en el món audiovisual que, parlant parlant, pensa del tot al revés que jo.
Per començar no ens hem entès quan ell ha posat d’exemple la guerra Beta-VHS dient que va guanyar VHS perquè tenia més estudis darrera. Jo li deia que no, que era perquè era més barat. Ell deia que era més barat perquè tenia més estudis. Jo li deia que m’era igual els estudis, que l’important és que era barat. 😈
Mira que és fàcil, i que complicat resulta.
Evidentment el tema és que era més barat, i pel que sembla, els estudis en aquella època no pintaven res. En tot cas pintaven els fabricants. Segons diu aquí.
M’ha posat l’exemple perquè m’explicava perquè el Blu-Ray “havia guanyat”. És a dir, segons ell: havia guanyat perquè tenia més estudis darrera. Jo li he dit que havia “guanyat” perquè no hi ha ningú més. I abans que pogués dir-li que guanyar-guanyar no havia guanyat res, ell ja em deia que abans hi havia el HD DVD, que certament va guanyar per tenir més estudis. Llavors he seguit amb el que deia: que Blu-Ray estava “guanyant” sol però que hi havia gent que passava perquè amb els DVD ja en té prou. I, ves per on, resulta que el del món audiovisual és d’aquest grupet de gent.
I ell se m’ha posat a explicar que hi ha tot de gent que es compra una play3 i llavors corren a comprar-se les pelis en Blu-Ray perquè la play3 els reprodueix i, clar, ara se les volen comprar perquè la play3 les reprodueix. (em sembla que anava així l’argument).
Aquí és on li he hagut de dir que jo sóc d’aquest altre grupet. No dels que es compren les pelis en Blu-Ray, però dels que les mira en alta definició. I aquí és on m’ha dit que es veuen millor al cine i aquesta gent que es gasta tants diners en tenir un home cinema i no volen gastar-se’ls anant al cine, que és molt millor.
Aquí és on li he hagut de dir que jo havia vist una peli al cine i poc després a casa en alta definició, i la vaig veure millor a caseta.
Em pregunta a on va ser. Li dic a l’Icària. Em diu que si vaig a no sé quin altre ho veuré millor perquè a ell li agrada més el tractament i els tons de colors del celuloide.
Llavors li he dit que ell és com aquells que defensaven el vinil quan pujaven els CDs.
No m’ha acceptat l’exemple perquè diu que en un és la producció i l’altre en reproducció. Alguna cosa ha dit que moltes pelis en Blu-Ray estan gravades en celuloide, i en canvi en el vinil i els CDs no va així.
En qualsevol cas, el tema és que aquest home estava molt equivocat, i resulta que es guanya la vida en aquest camp. Segurament no necessita saber si val la pena el Blu-Ray per guanyar-se el sou, però l’important és que no en sap.
I això és important perquè sovint assumim uns coneixements a una persona perquè té una professió (i uns estudis). Jo sóc més de creure en les persones. Per exemple, en aquest d’audiovisual tampoc li demanaria consell per comprar-me un cotxe.
Una altra cosa important. El que és important de mantenir en la nostra societat és adonar-se del valor de la ignorància. No cal que siguem ignorants, però si que val la pena deixar espai perquè fins i tot el d’audiovisuals sigui ignorant.
I, si em permeteu, aquest estil seria una mica el que tenia Sòcrates en els seus temps de vivor.
I els que diuen que algú sap alguna cosa perquè és un expert en aquella cosa: són uns idiotes. Que és molt pitjor que ser ignorant.
I si l’última frase us ha estranyat, ara diré com ho faig jo: “molt bé, aquí tenim un expert en tal cosa. Ara anem a veure què sap”.
Em sembla que això també és influència de Sòcrates. Beh….
[editat] Ah, i ara recordo que deia que es baixava les coses amb “nyu-torrent”, cosa que em va fer certa gràcia perquè jo m’ho baixo amb “bittorrent” fent servir un programa que es diu “micro-torrent”. A part de la gràcia del nom, dir-li pel nom del programa és com allò de mirar el dit quan estan assenyalant una cosa. I a part d’això el noi es queixava, perquè si ens baixem les pelicules ell es queda sense feina. En fi. En fi. En fi. 🙄 🙄 🙄
Companys, esteu a punt de llegir una primícia als internets. Com a mínim el Google no ha sabut trobar-me cap article comentant els auriculars earplugs Sony Ericsson HPM-88.
Els vaig provar dues horetes ahir al vespre, però ja em veig en condicions de comentar-los.
El més proper a una persona viva comentant els auriculars és això, la resta són màquines de copiar retalls de premsa.
Què necessites per comprar aquests auriculars?
– Que escoltis música amb un mòbil Sony Ericsson.
– Voler-te gastar 61€ en uns auriculars.
– Que et molesti el soroll ambiental (i en tinguis).
Els HPM-88 són els de dalt a l’esquerra, al costat els HPM-75 (vinguts amb el Sony Ericsson W810), i a sota els HPM-62 que venien amb el telèfon Sony Ericsson C702). Aquests són tan, però tan dolents que els haurien d’ilegalitzar. 👿
Aquí tenim fotos en detall de cada part de l’auricular. Com veieu, en el HPM-88 tot és una mica més gran.
La pregunta és si canceŀla el soroll. Primer ho vaig provar amb algú que em parlés al costat. I tot i que jo vaig notar un bonic efecte placebo, la veritat és que no es notava cap canvi.
El que passa és que els auriculars no estan pensats per eliminar la conversa del veí, estan pensats per eliminar el soroll ambiental. Quan ho vaig notar és al gimnàs. Allà hi ha una remor de fons a la que sovint t’acostumes. I quan actives el Noise Cancelling desapareix aquest tipus de soroll. Malauradament no elimina el fil musical. 😐
La sensació em va recordar com si estigués en una cambra acústica. Aquelles on les parets estan plenes de porexpan. És com si s’eliminés l’eco.
Valia la pena comprar-los? Si sovint escoltes música en ambients sorollosos, crec que sí. El que passa és que en la meva vida, això no passa tan, tan, tan sovint.
El producte en sí és bastant especial. Deu ser l’únic auricular que cancela soroll i serveix de mans lliure amb el mòbil. I per cancelar el soroll agafa electricitat del mòbil (té un pin extra en el connector).
Aprofito per explicar que “cancelar el soroll” vol dir que si hi ha un soroll de tipus +3, l’auricular genera un anti-soroll de tipus -3 i al contrarestar-se es cancelen. D’aquí el nom.
Que les coses estiguin ben pensades és una cosa que jo valoro molt, perquè el que intentaré no fer és anar pel món amb un mòbil, un reproductor d’mp3 i uns auriculars que cancelin soroll. Les tres coses per separat, les tres amb les seves tres bateries. 😡
Repeteixo, valien la pena? Segurament no. La gent normal quan hi ha soroll, s’aguanta. Però és que jo sóc raonablement anti-sistema.
Un comentari més: a nivell de soroll ambiental hi ha molt més canvi de passar dels HPM-62 als HPM-75 perquè aquests se’t posen a dins el forat de l’orella i bloquegen el soroll.
Quan compreu auriculars Sony Ericsson, aneu en compte amb els accessoris pirata. Aquests són pirata. Aquests no. Els podeu comprar pirates i també sereu feliços. Però jo compraria els originals. Aquest seria un altre argument, perquè els HPM-77 valen 44€ i els HPM-88 cancelen soroll i només valen 17€ més.
Ja sabeu que l’Hereu prioritza els vianants en el seu model de ciutat.
Així doncs, avui veurem que ben acompanyats estan els ciutadans que vulguin creuar aquest carrer:
Un semàfor, un arbre, un pal que marca zona blava, una paperera, un pal que també deu marcar zona blava o verda o deu iŀlegalitzar qualsevol altra cosa que la gent acostumava a fer, i finalment la màquina per pagar.
Tan ben acompanyats i tan ben organitzat: els vianants hauran de creuar en fila índia.
Visc(a) Barcelona.
Hereu, ara quan tinguis un moment, a veure si m’expliques perquè has pintat de vermell aquest tros de terra.
Ara us diré perquè crec que està pintat: Perquè segons el pla Cerdà allà hi hauria una cantonada, però van fer el tros de carrer peatonal (ben fet) i ja no hi passa cap cotxe. Cap? Sí cap. Però algun funcionari de l’ajuntament deuria dir “oye, vamos a pintar todas las esquinas de rojo”.
Així anem.
El dia que l’Hereu posi un peu a la ciutat s’emportarà un ensurt.
Aquestes són dues àrees en les que vull profunditzar properament.
Si alguna lectora hi està interessada, la puc convidar a sopar, i després ja veurem 😉
He decidit posar anuncis subliminals al bloc. Així doncs, a partir d’ara, si després d’estar llegint cosetes per aquí, us venen unes ganes terribles de comprar unes altres cosetes, sapigueu que sou víctimes del capitalisme salvatge.
Un mes després del que ells havien pensat, Last.fm ha passat a ser de pagament.
I tal com també van anunciar, han apujat els preus a 3£ (3,3€), 3$ (2,27€) o 3€.
Jo vaig recomanar pagar 1,5£ (1,6€) abans del canvi.
Hi ha qui intenta fer servir proxies per escoltar-lo gratis, però em sembla que no acaba de funcionar prou transparent com voldríem.
Ara només haig de recordar la contrassenya per escoltar música des de tot arreu 🙂
Sinó, igual que els marroquins travessen l’Estret en busca d’un món millor, també podeu travessar la Mànega (traduït pels españols com “la Mancha”, llestos que són oi?) per anar a Uk o per terra cap a Alemanya, o directament descobrir nord-amèrica.
A nivell personal dir que algun imant malèvol ha atacat les dues targetes de crèdit que porto a la cartera i han deixat de funcionar, i ara haig de portar metàlic, cosa que m’ha fet adonar de la tranquilitat amb que anava pel món abans i el patiment actual de no saber si tindré diners per pagar.
Com veieu la crisi està afectant tots els estrats de la societat, des dels que no portem diners a la cartera per principis fins els que no en porten per finals, de mes.
Si el Saura hagués aconseguit posar el dret a la felicitat a l’Estatut (que com sabeu és compleix íntegrament avui en dia) ara mateix m’estaria buscant alguna advocada atractiva per perseguir l’imant causant de tan dolor, i per reclamar els punts estrella que estic perdent.