publicitat educativa

DSC00654

L’anunci d’aquí dalt a la dreta diu:

Parla bé de la seva facultat perquè valora descobrir el pensament crític

I el text del d’aquí sota diu:

Parla bé de la seva facultat perquè ja treballa en el que ha estudiat

DSC00656

I en els dos anuncis hi ha un altre text que diu:

Si et sembla excepcional és perquè som una excepció

Començar dient que encara que hagueu llegit molta crítica en aquest bloc, jo no vaig passar-me anys pujant fins a la ronda a desenvolupar-la al costat del Museu de la Ciència. I això no té res d’excepcional.

El que és excepcional és que algú que valori descobrir el pensament crític parli bé de la seva facultat.

I el melenut que parla bé de la facultat perquè treballa del mateix que va estudiar? Potser és profe del que va estudiar i tot plegat és un negoci piramidal on l’ex-alumne ha de convèncer a més gent per tal de seguir vius.

Ho veieu que t’estan dient que guanyaràs diners sí i només si passes pel seu xiringutu, oi?

Què és aquesta educació sinó un negoci com qualsevol altre? “Ariel lava más blanco”. “els elecasei immunites que no estan a cap altre iogurt”.

Acabaré enllaçant a això, que no us diré fins a quina línia té raó, i ja us ho fareu.

He canviat d’opinió, comentaré aquestes línies:

Retrasando todavía más el reloj, otro fundamentalismo, el cristiano, contribuyó a poner fin al pensamiento clásico greco-romano. Durante su época dorada, la Grecia de Tales de Mileto, Ptolomeo, Pitágoras y Aristóteles era una pura olimpiada de sabiduría, donde la inteligencia, la agudeza, la creatividad y el pensamiento eran premiados como si de competiciones deportivas se tratara. De hecho, en la Grecia clásica no había mucha distinción entre educación deportiva e intelectual. Toda esa libertad de la que gozaron los pensadores clásicos dejó paso a la “verdad absoluta” dictada por el dios medieval cristiano, una “verdad” defendida con la espada desde el poder militar.

(jo no sé res de Grècia, el màxim que he viatjat és fins a Florència)

Ja comença dient que el cristianisme és fonamentalista. I segueix parlant tan tranquil com si no hagués dit res.

Segueix fent una llista de famosillos de l’època i ens surt amb la Olimpíada de la Sabiduría, que és alguna cosa així com si d’aquí tres mil anys parlessin del Messi, l’Eto’o, l’Enry i Puyol i concloguessin que els barcelonins jugàvem molt a futbol.

Ah, i el molt espavilat s’ha deixat Plató, i Socràtes.

Segon, ara resulta que no distingien entre educació esportiva i intelectual, que és alguna cosa així com si d’aquí tres mil anys algú digués que nosaltres no distingíem entre la cervesa i la llimonada perquè existia una cosa anomenada “clara”.

Bé, ho deixo estar, però sapigueu que pel Sala i Martin els grecs eren futbolistes bevent clares.

PD: Torneu-vos a llegir la frase en negreta: està dient que el pensament greco-romà es va acabar perquè va néixer Jesucrist? 😯

10 thoughts on “publicitat educativa

  1. Molt bo això de que el pensament crític impedeix parlar bé de la pròpia facultat.
    Imagina’t com et pot sortir de cara la matrícula a la Blanquerna que fins i tot et “regalen” un portàtil. El cas és que si pagues tants quartos, després els deu saber greu suspendre’t, no?

  2. Jo sí que crec que el cristianisme es va carregar el món clàssic, una altra cosa és que abans fos com deia el Sala i Martín.

    De totes maneres és igual, els romans ja l’havien paquetitzat prou i no valia dues merdes.

  3. Jo, el que enyoro de veritat són els números romans. Imagina’t anar al súper i llegir els preus en números romans, allò si que seria una olímpiada de sabiduria 😆

  4. jo si crec que el cristianisme és fonamentalista i que va contribuir a l’eliminació del món greco-romà. De fet, sota la tutela cristiana a les universitats europees no s’ensenyaven els mètodes de coneixement racional sinó que es basaven en la fe.

    no et sembla curiós que l’esfondrament definitiu de Roma coincidís amb la irrupció del cristianisme? i que l’estructura de l’església sigui un calc a la de l’imperi romà? 😉

  5. greips, no sé ben bé què vols dir. És com si diguessis que els cristians van fer caure els romans i van fer desaparèixer la seva manera de fer les coses, i s’hi van posar ells que de fet són un calc dels romans però feien servir la fe.

    si dius més o menys això, jo diria que està agafat amb pinces.

    jo diria que la decadència romana era ben bé seva, i si els cristians van tirar endavant va ser perquè no n’eren, i van agafar la torxa de les coses bones que va aportar Roma.

    La fe és un tema essencial dels cristians, però les religions anteriors també tenien fe, clar que no era com la cristiana, o potser si. De fet no ho sé perquè pels d’avui la paraula “fe” és molt cristiana. Però en religions anteriors també “hi creien”, no?

    Jo no em crec de cap manera que la tutela dels cristians a les universitats fes que no fossin racionals sinó basades en la fe.

    L’estructura legal dels nostres dies també és un calc de la dels romans. Van néixer moltes coses amb els romans.

    En qualsevol cas, pel que dius, diria que et resultaria desafiant llegir un llibre que es diu “Europa la via romana” de Rémi Brague.

  6. mai,
    jo no sé si el cristianisme va fer caure Roma, només apunto la coincidència en el temps: la pujada d’un, la baixada de l’altre. I com el cristianisme no és més que la transposició organitzativa del món romà a una organització de poder vestida de religió.. Per exemple, l’estructura de l’Església és una rèplica de l’estructura administrativa romana: el Papa, els bisbes…

    I no sóc un expert en religió (déu me’n salvi! jejeje això ha sigut intel.ligent 😉 ) però el cristianisme mai ha intentat convèncer sinó vèncer i, de debò de debò, el coneixement els ha important un “bledu” sempre: els ha importat manar i que els hi donessis la raó i el poder, i si portaves la contrària a la foguera! heretge!!! 🙂

    I bé, no sé massa de les universitats antigues però o eren autoritzades per l’Església o no ho eren, oi?

    Consti sempre que em refereixo a l’Església Catòlica quan despotrico, les altres no les conec. I m’apunto lo del llibre, té bona pinta.

  7. Pingback: nunca nueve » Futur Prometedor

  8. Pingback: nunca nueve » indignat amb Polònia

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *