globalització per la crisi

Avui li he dit una altra cosa interessant a una altra amiga atractiva, anava així:

Aquesta crisi es superarà amb la globalització perquè si bé és veritat que ja fa anys que existeix, no és fins avui que tots els estrats estem globalitzats, i això obra oportunitats de negoci que fins ara no teníem.

Sí companys, estic parlant que algú d’aquí fabriqui braços per monitors. 🙄 O d’aquells que venen altaveus a eBay. O del cable DVI-HDMI.

Fixeu-vos que això està relacionat en allò que potser vosaltres també vau llegir que era que els Presidents d’Estats Europeus volien acabar amb els paradisos fiscals.

I això està relacionat amb allò que havia llegit de que necessitem un govern mundial. I quan dic un govern vull dir un govern, i no una organització cutrilla on cada u fa el que li dóna la gana.

I com veieu, tot està relacionat amb internet. Sense internet no podríem fer res, i molt menys llegir aquest bloc.

Google és un puto nacionalista español

No sé què han fet darrerament que, a les meves ‘cerques’ a can Google han aparegut la tira i mitja d’elements nacionalistes españols.

I a mi em cansa moltíssim aquest deix caspós idiota. Aquesta mentalitat sub-desenvolupada.

Per posar dos exemples que ja he comentat: el venedor verdura i el moderador pirata.

Contraposeu el moderador pirata amb el parlament del Partit Pirata suec.

I sí. Les coses són com són perquè un és español i l’altre suec.

Google, si busco “widgets samsung f480” perquè em fas tragar amb resultats tan poc evolucionats com aquest:

Review: Samsung F480 | neonomade.com
Punto en contra: no protege el lente de la cámara mientras no se usa. Quizás me podrán decir: “el iPhone tampoco lo hace”, pero creo que es un verdadero pecado no cuidar el lente de este celular que ya llega a 5MP (versus los 2MP del iPhone).

Per favor, que algú em salvi d’aquesta involució nacionalista del Google.

Sigueu normals i no doneu tracte de favor a webs escrites en la llengua del Rei.

Deixeu-me llegir el món sense haver de passar per la mentalitat española.

PD: Acabo de mirar l’historial i des del 29 d’Abril del 2005 fins avui he fet 14707 cerques al Google. Una simple divisió diu que he fet més de 10 cerques per dia. 😯 😯

braç monitors

IMG_0516

L’altre dia em vaig comprar aquest braç per a dos monitors per eBay. Preu final $50+85$ de transport (total 111€). Es diu “HumanScale M7”, i ara mateix en venen un altre. Deu ser d’alguna empresa americana que ha fet llufa. (Ho poso al bloc perquè em sembla un producte interessant)

Aquí el pots comprar nou i configurar-lo segons les teves necessitats, però val 400€.

Vaig trobar l’empresa remenant per la web de Dell, però l’únic que he trobat per internet és aquest altre usuari (que té el mateix disc dur extern que jo), i aquest article de fa 4 anys.

El que em va convèncer a comprar-lo és que aguanta el pes de monitors grans, i també aquest vídeo (1:52) on el vaig poder veure en tres dimensions (si comptem el temps com a tercera dimensió).

I ara analitzarem com poden fer pagar 400€ per aguantar un monitor que deu valdre 200€:

Jo diria que el motiu més important és que un monitor té tecnologia, però un cop assumida aquesta tecnologia no té tanta dificultat com té fer coses mecàniques.

En aquest sentit, si primer hi havia l’agricultura, i després la revolució industrial, ara tenim la tecnologia, on cada dia sabem fer telèfons mòbils amb més coses i més barats.

Així doncs, estem tots preparats per pagar els tomàquets ecològics a 5€/kg però que la companyia de telèfon et regali un mòbil amb càmera de fotos.

També podríem fixar-nos que un ventilador per ordinador val 10€ (producte mecànic), i una targeta SDHC de 4GB també (producte tecnològic).

Canviant de tema. Ara que estem tots tan mentalitzats en investigació i desenvolupament, a veure si alguna empresa catalana que sigui proveïdora d’automoció es pot gratar una mica el clatell i posar-se a fer peus d’ordinador, braços de monitors i altres extremitats informàtiques.

la gent ja no compra gel

Mentre les discogràfiques i associacions d’autors i editors perden el temps protegint el que és seu de tothom, vull enllaçar-vos tres canals de last.fm que podeu escoltar:

El primer podria ser el meu, que vosaltres podreu escoltar, però jo hauria de ser subscriptor per escoltar-me.

El segon és d’una noia que li agrada la música suau i vocal dels 80 i una mica d’electrònica.

El tercer és la llibreria d’una lectora d’aquest bloc: la mei. Hi escoltareu música metal, i altres coses intenses.

El quart que us puc recomanar és música similar a Nightmare’s on Wax. És música electrònica suau.

I per últim, un que acabo de trobar: és d’un home que escolta música brasilera i tangos i similars.

L’he trobat mirant qui havia escoltat aquesta cançó.

i tal com toca, després de “la tecnologia”, una mica de “pensaments de l’autor”: 😉

Vaig llegir fa un temps un paralelisme amb el negoci de vendre gel i l’aparició de les neveres aplicat a la venda de CD i l’aparició dels MP3.

La idea és que abans que no hi havia neveres, la gent comprava gel per refredar els aliments, però l’aparició de les neveres va fer desaparèixer el negoci del gel. I els que venien gel no es van queixar (o potser si) dient que ells tenien el monopoli del fred. Es van haver de fotre perquè ningú volia seguir comprant gel quan podia comprar una nevera. De la mateixa manera, ningú vol seguir comprant CD quan pot tenir internet.

Ho explico perquè em sembla que last.fm és exactament el model de negoci que pot tirar endavant ara que tenim internet.

Segurament totes les cançons que escoltis allà te les podries baixar gratis, però el valor afegit és que allà no cal que sàpigues què vols escoltar. Tu escoltes un grup, i dius “vull alguna cosa similar”, i allà ho tens.

De la mateixa manera que amb l’aparició de les neveres, els del ram no podien acontentar els clients amb simplement “gel” perquè gel ja en podia fabricar tothom amb la seva nevera. Avui, les discogràfiques no es poden acontentar amb simplement vendre “àlbums” per internet.

I last.fm és el model perfecte perquè t’ajuda a escollir què vols escoltar en un catàleg de milions de cançons. T’ajuda a resoldre el problema que ha causat internet: la sobreabundància. El Google es guanya la vida amb això.

Amb el temps que he escrit això, ja he trobat una altra llibreria que es mereix la meva atenció: és la de l’Eduardo, un suec de 23 anys.

pòster pro-pingüins

Mireu quin pòster més rebonic ha fet un dissenyador creatiu d’internet:

Espero que això marqui el tret de sortida per sensibilitzar la població del mal que està fent la venda indiscriminada de cables contaminants.

Ara que ja no cal mobilitzar-se pels preus dels pisos ni pels papers dels immigrants ilegals, aprofita aquesta novetat editorial i manifesta’t abans que ningú per aquesta causa justa i sigues l’enveja de tots els anti-sistema del barri.

La Caixa, ens casem?

Ah, carambes. Ara em ve de gust explicar un producte poc interessant de La Caixa. :mrgreen:

Aquí el podreu veure, encara que jo de vosaltres no ho faria perquè hi ha una veu en off que enlloc de dir “exclusiu” diu “acs-clussiu”. 😯

El producte és el següent:

Si tens la nòmina domiciliada a La Caixa, tres rebuts de subministraments bàsics, i fas tres compres al trimestre amb targeta, llavors ells et donen 150 punts estrella.

Si a més tens una hipoteca, seràs mereixedor de 250 punts estrella més.

I si tens dues assegurances de vida, salut, llar, auto o moto, aconseguiràs 150 punts estrella més. I si tens un préstec personal, 150 més! I si et fas un pla de pensions, 150 punts estrella més!

I si dorms a un caixer automàtic tindràs 150 punts estrella més!

No. Això últim és mentida. 😆

No puc esperar a tenir 5.725 punts estrella per comprar-me un coixí per a massatge shiatsu. 😆

PD: Segons els meus estudis, el tipus de canvi entre Punts Estrella i Euros seria de mitjana: 1 euro = 50pe.