L’Hereu és imbècil, part IX: la gespa que no vol viure

A aquestes altures molts sabreu que l’Hereu √©s imb√®cil i que fa lleis anti-natura.

Avui veurem que no nom√©s ell va contra la naturalesa de les coses (i dels homes) sin√≥ que la natura tamb√© va en contra d’ell.

El D√©u de la Gespa demana a crits que alg√ļ faci fora l’Hereu.

IMG_0680

Com s’ent√©n sin√≥ que la gespa creixi just all√† on l’Hereu i els seus comparses han decidit que no havia de cr√©ixer, i no creixi all√† on ells volien que creix√©s?

Tamb√© t√© una explicaci√≥ racional: han dissenyat malament la pla√ßa: est√† tota plena d’asfalt, adoquins i pals. I unes dunes amb gespa perqu√® fa uns anys els de Gr√†cia es queixaven de falta de verd.

IMG_0558

Aquesta és la pinta del desert de gespa, tota morta.

La foto de dalt √©s del 12 de Mar√ß. La seg√ľent √©s del 2 de Gener:

IMG_0113

En DOS mesos, ha desaparegut tot. Quants diners es va gastar l’ajuntament en repoblar la gespa? Quants en fer la pla√ßa mal feta ja des del principi?

Aquestes valles enormes per protegir una gespa s’hi van estar un temps ben bo fent que la pla√ßa no sembl√©s una pla√ßa sin√≥, tamb√©, un camp de batalla.

Tinc una altra foto del Setembre 2008 on les dunes de gespa tamb√© estan vallades. I no voldria equivocar-me per√≤ potser van passar-se els tres mesos vallades. ūüėĮ (√©s bastant m√©s que probable que fos aix√≠)

IMG_0574

Hereu, qu√® costa posar quatre arbustos que no es moren mai? I a m√©s no s√≥n una simple capa de verd a sobre el terra sin√≥ que omplen l’espai.

[editat el 5 d’Abril 2009] una not√≠cia d’un parc que no agrada als ve√Įns. Una altra sobre els ve√Įns que no els agrada Lesseps.

L’Hereu és imbècil, part VIII: carril bici a Diagonal amb Francesc Macià

IMG_0541

Molts coneixereu aquest tros de Barcelona. No sembla difícil adonar-se que està pensat amb la ratlla del cul. I suposo que per això van decir posar el carril bici gairebé al mig de tot.

Fem-lo amb unes l√≠nies cont√≠nues que no van rectes i a m√©s s√≥n la meitat d’amples que el presumpte carril bici del pas de vianants (per paradoxal que soni). Aix√≠ posem una mica d’emoci√≥ al fet rutinari d’esquivar vianants i cotxes a la vegada.

Sí, hem aconseguit fer-lo passar per sobre de quatre tapes de clavegueram.

Ara que ja tenim el carril bici, posem una barra just al mig per on haurien de passar els vianants, aix√≠ no sabran si passar per un costat o per l’altre.

Hereu, t’has deixat de posar una paperera tocant al pas zebra al costat del sem√†for. I ja que hi som: per qu√® no ho omplim tot amb pals i pintem el terra de vermell? Aix√≠ sabrem ben b√© on ens trobem: a un camp de batalla.

El que jo faria:

Treuria la barra, faria passar el carril bici per la dreta i posaria una sola línia discontinua per marcar-la. Els vianants que vagin pel mig i per sobre les tapes de claveguera.

I d’aqu√≠ uns anys, quan els conductors hagin apr√®s a conviure amb ciclistes: treus el carril bici i que vagin directament per l’asfalt. B√©, tot √©s asfalt perqu√® ara a l’Hereu tamb√© li agrada asfaltar les voreres. ūüôĄ

L’Hereu √©s imb√®cil, part VII: lleis anti-natura

El seg√ľent comentari aniria a l’apartat “El que jo faria” de la part VI d’aquesta bonica secci√≥ que porta per nom “L’Hereu √©s imb√®cil”:

El problema més greu no són els pals, el problema és la mentalitat que ha creat el senyor Hereu en tots els ciutadans. Jo i tothom sabem que la ciutat ens puteja per tot arreu, i nosaltres hem de sobreviure a la ciutat per aconseguir els nostres objectius.

IMG_0851

Per posar un exemple: abans es podia anar en bicicleta per Rambla Catalunya. Ara l’Ajuntament ho ha prohibit. La gent li fa cas? No. Qu√® est√† fent l’Ajuntament amb aquesta norma sin√≥ educar-nos en saltar-nos les normes?

Quan l’Hereu posa pals a totes les voreres est√† dient a tots els ciutadans que aparquin all√† on no hi hagi pals. Vorera que vegin sense pals, vorera que okuparan. Per dos motius:

1) perqu√® posar pals impedeix aparcar on fins ara era normal i no d√≥na soluci√≥ a la necessitat d’aparcament. I no parlo de deixar el cotxe tota la setmana al mateix lloc, parlo dels que van i v√©nen. Dels paletes que van a arreglar un pis i no saben qu√® fer-ne del cotxe (i despr√©s parlem d’augmentar la productivitat).

2) perqu√® si abans sabien que posar el cotxe sobre la vorera era incorrecte, l’Ajuntament ens ha ensenyat que si no volguessin que hi aparqu√©ssim hi posarien pals.

Aquesta situació no té sortida perquè és una escalada cap a la imbecilitat:

Ja sab√≠em que aparcar sobre la vorera estava malament per√≤ l’Hereu hi posa pals per for√ßar-nos a impedir-ho peti qui peti. En el fons l’Hereu ens est√† dient a tots que som uns imb√®cils i nom√©s ell sap qu√® est√† ben fet.

Ja sabíem que els semàfors assenyalaven quan havies de passar, però ara posen càmeres per gravar les infraccions.

Ja sabien els cotxes que havien de respectar els ciclises però ara eliminaran carrils de cotxe per fer-los exclusius de bicis.

Ja sabíem que qui aparcava al carrer vivia pel barri, però ara et forcen a registrar el teu cotxe per tenir el carnet de zona verda.

L’Hereu és imbècil, part VI: cotxes a la vorera

DSC00659

Aquesta escena est√† desapareixent a la ciutat. Un cotxe es posa sobre la vorera per descarregar. Veiem com aprofita un rac√≥ de la vorera on els de l’ajuntament no han posat pals. Si alg√ļ de l’Ajuntament ho veu: deixeu-los viure, no els mateu.

IMG_0452

Aqu√≠ tenim un altre carrer on l’ajuntament ha posat tants pals com li ha perm√®s la seva baixa consci√®ncia.

Aquests pals serveixen perqu√® sigui quin sigui el motiu, l’espai dels vianants sigui sagrat, √©s impossible traspassar. Ni que vingui una ambul√†ncia. S√≥n una barrera f√≠sica a la que ens hem acostumat a viure.

L’Hereu √©s imb√®cil de posar tants pals. No √©s que n’hagi de posar menys. √Čs que no hi haurien de ser. “√Čs que sin√≥ els cotxes es pugen sobre la vorera!”. Doncs potser hauria de ser de mirades m√©s amples i no ser un puto fatxa estricte dels collons.

√Čs que potser l’Hereu hauria d’estar al servei de les persones i no al servei de les voreres.

El problema de l’Hereu √©s pensar que qui s’atreveix a envair la vorera comet un acte molt pitjor que el pecat (perqu√® els pecats es perdonen i l’ajuntament no perdona res). El problema de l’Hereu √©s pensar que s’ha d’impedir de totes totes que la gent pugui fer les coses mal fetes.

Perqu√® posar-se sobre la vorera est√† mal fet, oi? Doncs farem que sigui impossible. Farem que la gent faci les coses ben fetes per collons. L’Hereu ens ensenyar√† com es fan les coses ben fetes. Els ciutadans som uns incivilitzats amb capacitat zero per decidir si el que fem √©s correcte o no.

Jo mateix vaig veure, en aquesta segona foto, un cotxe haver-se de parar al mig del carrer per baixar i descarregar dues persones grans i les seves dues maletes petites. Resultat? Van bloquejar el carrer. Mira que √©s ample el carrer i l’Hereu ha aconseguit la immobilitzaci√≥ total.

I jo mateix he vist com una escola de cinema es dediquen a moure contenidors i motos per habilitar la zona per poder carregar i descarregar objectes cinematogr√†fics d’una furgoneta.

Hereu, moltes fotos amb el Woody Allen, però aconsegueixes putejar a tothom, eh!

A l’Hereu i el seu petit comit√® d’assessors de mentalitat i mobilitat redu√Įda els deu semblar que posar pals a totes les voreres √©s l’√ļnica soluci√≥ al mal terrible de veure un cotxe que gosa sobreposar-se a la vorera amb total impunitat.

Segur que han fet estudis i l’√ļnica soluci√≥ que han trobat √©s emmurallar les voreres per protegir-les dels atacs automobil√≠stics.

IMG_0533

Aquesta √©s una foto d’un carrer del centre que acaben de remodelar. Abans era un carrer normal, ara l’han “pacificat” i ens trobem amb el mateix: cap cotxe podr√† aparcar, pals per tot arreu, si et vols aturar a descarregar gent ja no deixar√†s passar a ning√ļ.

El que jo faria:

Treure tots, absolutament tots els pals. Sé que no es poden treure tots els pals, però penso que hauríem de mirar de fer-ho.

*

Els pals s’han de treure, i observar qu√® fa la gent. Per qu√® es posen a sobre la vorera? S’hi posen perqu√® a algun lloc han de deixar el cotxe? Doncs pensem el problema original. Som una societat o som una empresa on els caps prohibeixen fer coses als subordinats?

L’Hereu t√© un c√†rrec pol√≠tic o √©s un iluminat que un dia es lleva pel mat√≠ i diu: “estaria molt b√© caminar pel carrer i no veure cotxes aparcats. Mira, ho arreglarem posant pals a totes les voreres. I els que reparteixen bombones de butano que es fotin, la gent ja es passar√† a la vitrocer√†mica”.

Per√≤ segur que no va pensar aix√≤ √ļltim. Perqu√® l’Hereu no arriba a pensar en casos concrets de la vida dels ciutadans. Ell va fent segons quatre idees simples que semblen correctes. I la gent que es foti.

coneixent-me a priori

Tots sabem que els prejudicis són dolents.

A mida que internet avan√ßa, cada vegada √©s m√©s f√†cil fer un scroll infinit i saber-ho tot d’alg√ļ altre.

Jo, en un moment donat, vaig fer un canvi d’ambient. I l’√ļnica gr√†cia va ser que la gent nova no em coneixia. Jo tenia espai per comportar-me diferent perqu√® els altres, al no coneixe’m, no em condicionaven pel que ells esperaven de mi.

Qu√® passa si tothom et pot con√®ixer quan encara no t’ha conegut?

Una vegada vaig con√®ixer una noia a un sopar que li agradava molt el facebook (ja la vaig citar, per√≤ ho torno a fer). Aquell vespre va ser tot molt divertit i les converses interessants. Per√≤ em deuria remirar pel facebook, descobrir a quins grups estic ficat: i al seg√ľent sopar ja no em deia res.

Noies que llegiu el bloc, si algun dia anem a sopar, feu veure que no em coneixeu, serà molt més interessant.

estalviar al mòbil

Ahorrar en la factura del móvil

He trobat aix√≤ que m’ha semblat interessant.

En destaco dues coses: si fas trucades curtes, potser la millor companyia √©s Eroski que no cobra establiment de trucada i 18¬Ę/min. Clar que els tel√®fons s√≥n una b√≠rria.

I tamb√© interessant sembla doctorSIM. Encara que el seu model de negoci fa pena. Qualsevol diria que no saben qu√® √©s internet. Com volen que et donis d’alta pel “basico” si et diuen “es gratuito pero tiene muchas limitaciones”? Com volen que et passis al “plus” i pagar 30‚ā¨/any per estalviar en trucades de m√≤bil? M’√©s igual si surt a compte.

No em serveix de res que em diguin que si no estalvio em tornen els diners. Creuen que les t√®cniques del Corte Ingl√©s funcionen a internet? Tinc mil coses a fer a internet que barallar-me amb una web que sembla un anunci miracul√≥s d’una m√†quina d’abdominals.

Tot el que diu a la fet est√† escrit com si t’haguessin de vendre la moto.

doctorFactory apuesta tambi√©n por una estrategia combinada de servicios gratuitos y de pago. Esto hace posible que miles de personas prueben y disfruten gratuitamente de las extraordinarias ventajas de servicios como doctorSIM y, a la vez, que aqu√©llos que demanden un nivel mayor de servicio, puedan optar por los servicios de pago, con ventajas y funciones √ļnicas, y de mayor utilidad si cabe.

Jo m’he registrat i he intentat que em lleg√≠s les factures autom√†ticament i manualment i no me n’he sortit. Per√≤ proveu-ho, pot valer la pena.

El equipo directivo y de trabajo de doctorFactory comparte muchos rasgos que lo hacen especial

Si algun directiu dels que no treballa o algun treballador que no dirigeix llegeixen aix√≤, que es passin per mint.com i vegin com s’ha de treballar a internet amb el tema dels calers.

comprar sense matemàtiques

Aquest vespre he anat a un bar i he comprat un entrep√† de llom i formatge. I m’ha portat molta feina trobar els 40 c√®ntims per pagar els 3 amb quaranta.

Trobar-los, sumar-los, saber si hi eren, etc. I quan ja ho tenia fet, m’he tornat a preguntar si m’estava tornant tonto.

I llavors he elucubrat què passaria si pogués pagar acostant el meu mòbil a la barra i es restés automàticament. Faria això que definitivament i irremeiablement deixés de saber matemàtiques? Passaria a tenir el concepte de restar però no sabria sumar 2,34 i 4,32?

En quin altre moment de la meva vida sumo i resto? No gaire més, la veritat.

I a m√©s ja procuro pagar sempre amb targeta de cr√®dit… A tot arreu menys a les botigues biol√≤giques.

comprar ordinador en resumit

Slashdot | Phenom IIs, Core I7-920 Win Out In Value Analysis
AMD’s 45nm Phenom IIs (both triple- and quad-core) prove to be strikingly competitive with Intel’s Core 2 Quads. And, on the high end, Intel’s $266 Core i7-920 turns out to be a compelling step up despite the higher costs of Core i7 platforms in general.”

Aquest seria el millor resum per qui vulgui comprar-se un ordinador nou.

Jo m’he comprat un i7-920 que √©s un “compelling step”.

El Google ho tradueix per “obligar pas”.

Com veieu, Google sap d’ordinadors, per√≤ no de traduir.

Miquel Calçada fa un diccionari

Ara estava mirant aquest v√≠deo amb una entrevista de can VilaWeb a Miquel Calzada del Grup Flaix. Parlen d’un diccionari coloquial que han fet amb els de l’Enciclop√®dia Catalana.

Hi ha moltes coses que no entenc i les posar√© aqu√≠. Ser√† el mateix estil que quan parlava d’all√≤ del Toni Soler.

El primer que no entenc i m’ha fet escriure-ho al bloc √©s: Miquel, per qu√® m’expliques que tu no fas “r√†dio en catal√†” sin√≥ “r√†dio”? Qu√® m’est√†s dient? Quin debat identitari recorre les teves venes?

Des de quan la gent que fa “r√†dio” fa diccionaris de catal√† coloquial? Em sembla molt b√© que facis un diccionari, per√≤ cal que t’estiguis un minut dels cinc i mig que dura l’entrevista parlant del “en catal√†”?

M√©s gr√†cia em fa la frase: “A Flaix FM el 55% o 60% dels oients s√≥n castellano parlants, no tenen cap problema en sintonitzar-nos”. I ho diu com a m√®rit. Perqu√®, clar, ells fan “r√†dio”, no “r√†dio en catal√†”. Perdoneu, per√≤ no diu que el m√®rit sigui de Flaix FM de tenir oients castellans, el m√®rit √©s dels oients que no tenen cap problema. Si voleu, no li diguem “m√®rit”, per√≤ com a m√≠nim mereix ser destacat. I mereix pagar una enquesta per saber si t’escolta gent que diu “l√†mpada” o “l√°mpara”.

Deixeu-me cridar ben fort “JO NO FAIG UN BLOC EN CATAL√Ä!!!!”, jo faig un “blog”, i amb g perqu√® no m’agraden els localismes.

miquelcalcada.mp4_000094120

Estimats lectors, preguntem-nos profundament: com s’ho ha fet en mikimoto per fer una r√†dio que connecta amb un p√ļblic jove i modern sense menystenir la llengua.

De tots √©s sabut que El Corte Ingl√©s connecta amb un p√ļblic jove i modern perqu√® menyst√© la llengua, llavors com s’ho ha fet el miquimoto? Quin √©s l’ingredient m√†gic? Ser√† que fa “r√†dio” i no “r√†dio en catal√†”?

Pensem-hi companys. Me’n vaig a menjar una pizza Tarradellas que fan “pizzes” i no “pizzes en catal√†”. I per aix√≤ estan tan bones. O tan dolentes, per√≤ el m√®rit √©s que no s√≥n “en catal√†” per√≤ connecten amb un p√ļblic jove i modern.