Miquel Calçada fa un diccionari

Ara estava mirant aquest vídeo amb una entrevista de can VilaWeb a Miquel Calzada del Grup Flaix. Parlen d’un diccionari coloquial que han fet amb els de l’Enciclopèdia Catalana.

Hi ha moltes coses que no entenc i les posaré aquí. Serà el mateix estil que quan parlava d’allò del Toni Soler.

El primer que no entenc i m’ha fet escriure-ho al bloc és: Miquel, per què m’expliques que tu no fas “ràdio en català” sinó “ràdio”? Què m’estàs dient? Quin debat identitari recorre les teves venes?

Des de quan la gent que fa “ràdio” fa diccionaris de català coloquial? Em sembla molt bé que facis un diccionari, però cal que t’estiguis un minut dels cinc i mig que dura l’entrevista parlant del “en català”?

Més gràcia em fa la frase: “A Flaix FM el 55% o 60% dels oients són castellano parlants, no tenen cap problema en sintonitzar-nos”. I ho diu com a mèrit. Perquè, clar, ells fan “ràdio”, no “ràdio en català”. Perdoneu, però no diu que el mèrit sigui de Flaix FM de tenir oients castellans, el mèrit és dels oients que no tenen cap problema. Si voleu, no li diguem “mèrit”, però com a mínim mereix ser destacat. I mereix pagar una enquesta per saber si t’escolta gent que diu “làmpada” o “lámpara”.

Deixeu-me cridar ben fort “JO NO FAIG UN BLOC EN CATALÀ!!!!”, jo faig un “blog”, i amb g perquè no m’agraden els localismes.

miquelcalcada.mp4_000094120

Estimats lectors, preguntem-nos profundament: com s’ho ha fet en mikimoto per fer una ràdio que connecta amb un públic jove i modern sense menystenir la llengua.

De tots és sabut que El Corte Inglés connecta amb un públic jove i modern perquè menysté la llengua, llavors com s’ho ha fet el miquimoto? Quin és l’ingredient màgic? Serà que fa “ràdio” i no “ràdio en català”?

Pensem-hi companys. Me’n vaig a menjar una pizza Tarradellas que fan “pizzes” i no “pizzes en català”. I per això estan tan bones. O tan dolentes, però el mèrit és que no són “en català” però connecten amb un públic jove i modern.

7 thoughts on “Miquel Calçada fa un diccionari

  1. Hola:

    No acabe d’entendre si hi poses molta ironia o si de veres no entens que Miquel Calçada contesta a les preguntes que li fan, del tot adients en l’acte de presentació del diccionari.

    En tot cas, espere que faça ràdio de la bona, sobretot perquè sí que és en català, de la mateixa manera que la SER la fa en castellà –i en espanyol, si molt els convé, sense cap problema nominalista, que tot els ho està permés als que fan les coses en les llengües d’estat.

  2. Em sembla que el teu segon paràgraf resolt els dubtes del primer. I és el que jo veig a l’entrevista: per què ha d’insistir tan amb el tema del “en català” si ell diu que fa ràdio a seques? I no em lliga gens tanta explicació quan després fa un diccionari de català.

    I la resposta és seva. Resposta a la pregunta aquesta de si el públic de Flaix FM és castellà o la frase tonta aquesta de menystenir el català. I si tu creus que la pregunta és adient… doncs bé, és justament el que estic criticant.

    Per resumir: realment no entenc què fa explicant-me que ells no fan “ràdio en català” quan està presentant un diccionari. Tampoc entenc que m’expliqui quin percentatge de castellans els escolten, i tampoc entenc això de menystenir la llengua (això ja responsabilitat del periodista). I no ho entenc i hi poso ironia.

    I em sembla una pregunta ben sensata preguntar-se què fa un paio que diu que no fa “ràdio en català” sinó “ràdio” presentant un diccionari. I repeteixo que per mi pot seguir fent diccionaris. I si jo fos ell, quan li preguntin perquè fa un diccionari, una bona resposta seria “estem aprofitant un buit legal del sistema jurídic español”. I que cada u entengui el que vulgui.

  3. Hola:

    Cadascú ho veu des d’algun lloc i entén les coses diversament.

    Per exemple, jo sé parlar en unes quantes llengües, però al País Valencià parle en català. Segons jo, només parle; segons altres, sóc un individu maleducat i militant de no sé quines causes… perquè parle «en català». Eixes persones, normalment, només «hablan» o «parlen», sense adonar-se de la diferència que hi ha: una diferència no tan sols legal, és clar. Per contra, jo no ho sóc gens, de militant d’eixes suposades causes. Simplement parle. I ahí diria que el que dius és ben cert: es tracta d’un buit legal.

    D’altra banda, també faig diccionaris i els faig en català, perquè és la llengua que més domine i en la que m’he centrat. I perquè la parle.

    Si vivira en un altre lloc, segurament «hablaria» o «falaria» i faria diccionaris en eixes llengües, perquè és una afició com una altra. Naturalment, sempre que els «buits» legals m’ho permeteren, que si no m’ho permetien, pot ser que fera pamflets i pintades en compte de diccionaris.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *