L’Hereu és imbècil, part V: cotxes en carrers de residencials

Fusionant els insults d’aquest bloc i la temàtica local d’aquest altre. Agafant inspiració en el keepin’ it real fake d’un altre bloc, us presento una nova secció d’aquest bloc: “L’Hereu és imbècil”. Serà la plasmació d’un sentiment molt profund que em trobo cada cop que surto de casa i ho veig tot molt mal fet.

Per descomptat que l’alcalde buròcrata de Barcelona pot ser una persona perfectament normal, però hauria de ser ell el primer en negar les tontaries que compliquen la vida als que no anem en cotxe oficial.

Aquesta secció comença amb la numeració romana V perquè recentment ja n’havia fet una, dues, tres i quatre.

El tema d’avui és: aquest carrer.

IMG_0557

Aquest carrer ha estat víctima de la nova moda dels socialistes de “pacificar” tot el que troben.

Abans de res, dir que aquest carrer havia d’anar adoquinat, però les presses per tenir-lo acabat abans les eleccions van fer que l’asfaltessin. Fixem-nos bé en les prioritats del senyor Hereu.

També dir que el van intentar inaugurar abans les eleccions i els que regulen aquestes coses els van dir que no.

El que més em destaca en aquest carrer són la tira i mitja de pals per no deixar aparcar. A mi aquests pals no em pacifiquen gens.

Una altra cosa que han fet és posar un cartell que assenyala aquest carrer com a zona residencial, és a dir, que tenen prioritat els vianants.

I és aquest cartell el motiu perquè ho poso al bloc. Resulta que anava jo caminant tan tranquil com el noi de la dreta, escoltant música i vaig creuar el carrer, sempre vigilant de no colisionar frontalment amb els putos pals que no fan més que molestar.

Resulta que baixava un cotxe pel carrer, i es van enfadar amb mi perquè clar: si creuo pel mig i sense mirar, algun dia em mataran.

Jo li vaig explicar que em fes el futut favor de mirar el cony de cartell. Allà tenia preferència jo.

Però és culpa del conductor? No, és culpa de l’alcalde que fa carrers asfaltats, posa pals per no aparcar per tot arreu, i després diu: no, si això és un carrer residencial on els nens poden sortir a jugar.

I aquest era un carrer perfectament normal. Ningú en plenes facultats va a passejar per aquell carrer. Era un carrer on es podia aparcar i ja hi havia dues voreres prou amples per passar.

El que han fet és senzillament impedir que s’aparqui. A uns 200m d’aquest carrer hi ha un pàrquing municipal que des de que el van construir sempre ha tingut places en venda concessió administrativa.

La meva proposta: que treguin els pals.

Dos: que treguin el cartell de residencial.

Tres: que treguin les cadires. No hi ha mai ningú assentat i t’impedeixen caminar.

Quatre: que treguin l’Hereu i li donin l’ambaixada del Tibet.

És que l’Hereu no se n’adona, però la gent fa vida normal més enllà dels seus projectes cecs ben intencionats.

IMG_0570

Abans, aquest camioner es podia posar a un costat i descarregar amb tranquilitat. Ara està al mig perquè els pals l’impedeixen fer res que l’Hereu no hagi pensat que algú podria mai voler fer.

La resta de conductors que es fotin, i el camioner també. I els vianants també.

Que es foti tothom, aquí mana l’Hereu.

PD: L’autor d’aquest bloc no descarta que l’Hereu -per afavorir els sistemes de transport alternatius-, faci un carril bici a la vorera, just davant les cadires com han fet a la Meridiana.

2 thoughts on “L’Hereu és imbècil, part V: cotxes en carrers de residencials

  1. Pingback: nunca nueve » L’Hereu és imbècil, part CXXV: aclariment

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *