l’estudiant anti-bolonya parla

El dia 26 al migdia, al programa Minoria Absoluta van entrevistar a un tal Julià Mestieri. Gravació aquí.

L’entrevista comença al minut 39. I comença replicant un esquetx dels Monty Python de La Vida de Brian.

Resulta que Toni Soler es pensava que era del “Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans”, però ell el corregeix dient que és de la “Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants”.

Jo diria que és una similitud amb contingut. N’hi ha d’altres. Una altra és que els dos se senten oprimits, quan, en principi, tant Romans com polítics i policia serveixen per “civilitzar-nos”.

El que volia posar al bloc és la seva resposta del minut 41:39

la premsa s’ha fet ressó dels estudiants que sí que volien anar a classe i els piquets que els ho impedien, què hi tens a dir?

Si es decideix que es fa vaga a una universitat, es decideix en assemblea de manera completament democràtica, que hi pot participar tothom.

Malgrat això sempre hi ha gent que passa de tot, gent que no es vol implicar i que vol anar a classe. I aquí entrem en un debat sobre què prima. Si prima el dret individual d’una persona a anar a un dia de classe o prima el dret coŀlectiu d’exercir una pressió per defensar la universitat pública i de qualitat com s’està defensant des de les assemblees.

Aleshores jo defenso l’actuació de piquets, el que no defenso és que sorgeixi la violència o coacció directa, però el mètode que utilitzen els piquets és, a priori, entrar a classe, dir que hi ha vaga i perquè es va decidir de no fer classe, i es busca crear un debat sobre Bolonya, sobre les formes de protestar, sobre el que sorgeixi i impedir així que es faci la classe.

Comentari Zero sobre la negreta: Ah els estudiants que no s’impliquen i volen anar a classe! Aquests són el veritable problema per una universitat pública i de qualitat. Oi Julià?

El primer que comento és això que les decisions es fan de manera completament democràtica en una assemblea. Pel que sé fan una assemble cada dia, això vol dir que si no pots anar-hi cada dia ja t’has perdut la seva democràcia. I si pots anar-hi, et costarà molt anar-hi tres dies seguits perquè són una pallissa. M’han dit que alguns hi han anat i no els han deixat parlar.

També pots pensar que si no t’agrada que els de l’assemblea tanquin la universitat, pots ajuntar-te 50 que no volgueu, anar a l’assemblea i votar en contra. I quan penses això ja t’han vençut. Per què? perquè l’endemà faran una altra assemblea i votaran que si.

Fixem-nos que en l’últim paràgraf diu que quan l’assemblea ha decidit que es fa vaga, ells aniran classe per classe i els forçaran a deixar de fer classe per passar a recrear una versió domèstica dels debats interminables de l’assemblea. D’això se’n diu guanyar adeptes. Els alumnes que no han volgut anar a l’assemblea, se la trobaran a la classe. Bonica democràcia. I sempre sense violència. Ells de manera totalment pacífica i democràtica t’expliquen que ells han decidit que vosaltres no fareu classe.

I si t’oposes a aquesta dinàmica et diran el que diu al segon paràgraf: entrem en un debat (sempre s’ha de debatre) sobre què prima: si prima el dret individual d’una persona (una sola, oi?) a anar un dia de classe, o prima el dret coŀlectiu d’exercir una pressió per defensar la universitat pública i de qualitat com s’està defensant des de les assemblees.

O sigui, a un costat de la balança tenim una sola persona que no es vol perdre un dia de classe. Quin tio més merda, oi?

A l’altre costat de la balança tenim els drets coŀlectius (de la seva coŀlectivitat) que estan defensant, ni més ni menys, que una universitat pública i de qualitat.

A veure qui és el capitalista individualista que davant d’aquestes opcions diu que vol anar a classe.

Doncs ves a classe i el senyor Julià Mestieri et preguntarà directament què tens en contra la universitat pública i de qualitat i perquè estàs en contra dels drets coŀlectius, és a dir, perquè estàs en contra de tothom. Entenent que ell (i els seus) són els representant de tothom.

3 thoughts on “l’estudiant anti-bolonya parla

  1. Les assemblees són un dels molts focus de poder en les facultats. Realment tenen força, capacitat de mobilització i una certa massa social. No comparteixo els seus mètodes, però crec que la causa és justa tot i que perduda.

    I en d’altres carreres suposo que deu ser un drama perdre’s classes. Però a la meva, podries no anar-hi un sol dia (només et caldrien les pràctiques presencials) i treure-te-la com un campió. A més, si realment t’interessa una cosa com per pagar 1000 euros de matrícula, doncs què més que buscar-te la vida.
    I jo sóc dels que acostumen a anar a classe. Pot ser que qualsevol dia el professor es salti els seus hàbits i digui una cosa interessant (que no té necessàriament perquè entrar a examen).

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *