L’Hereu és imbècil, part VIII: carril bici a Diagonal amb Francesc Macià

IMG_0541

Molts coneixereu aquest tros de Barcelona. No sembla difícil adonar-se que està pensat amb la ratlla del cul. I suposo que per això van decir posar el carril bici gairebé al mig de tot.

Fem-lo amb unes línies contínues que no van rectes i a més són la meitat d’amples que el presumpte carril bici del pas de vianants (per paradoxal que soni). Així posem una mica d’emoció al fet rutinari d’esquivar vianants i cotxes a la vegada.

Sí, hem aconseguit fer-lo passar per sobre de quatre tapes de clavegueram.

Ara que ja tenim el carril bici, posem una barra just al mig per on haurien de passar els vianants, així no sabran si passar per un costat o per l’altre.

Hereu, t’has deixat de posar una paperera tocant al pas zebra al costat del semàfor. I ja que hi som: per què no ho omplim tot amb pals i pintem el terra de vermell? Així sabrem ben bé on ens trobem: a un camp de batalla.

El que jo faria:

Treuria la barra, faria passar el carril bici per la dreta i posaria una sola línia discontinua per marcar-la. Els vianants que vagin pel mig i per sobre les tapes de claveguera.

I d’aquí uns anys, quan els conductors hagin après a conviure amb ciclistes: treus el carril bici i que vagin directament per l’asfalt. Bé, tot és asfalt perquè ara a l’Hereu també li agrada asfaltar les voreres. 🙄

5 thoughts on “L’Hereu és imbècil, part VIII: carril bici a Diagonal amb Francesc Macià

  1. ahir passejant pel 22@ em vaig adonar de la quantitat de calés que es gasten fent carrils bicis allí: instal.lats a la calçada i separats amb uns grans pilons de la via dels cotxes. Crec que és la millor i única forma de fer-ho ja que no és just, ni coherent, fer passar les bicis per allí on hi ha vianants.

    Ara bé, el circuit urbà que han muntat a la diagonal i, pel que has ensenyat, a la Meridiana és brutal: sense gastar-se més calés que els de la pintura i de totes les opcions han agafat la menys usable. Jo trobo que té molt mèrit i un imbècil no seria capaç d’agafar sempre la pitjor opció. Oi? Perquè si sempre escolleix la pitjor alternativa és que no és imbècil sinó que és gafe o nosé, algo extrany…

  2. Jo també hi he passat un munt de vegades amb bici per aquesta “zona de mines”. Penso que el més ràpid i fàcil gairebé sempre és anar pel carrer, entre cotxes. Però llavors algun imbecil (deuen ser germans de l’Hereu) et diuen de tot i més, sense pietat. I els taxistes et treuen el braç amb la cigarreta encesa per la finestra i coses d’aquestes… Per tant haurem de seguir circulant pel carril bici, de vegades…
    L’Hereu sap que quant plou les clavegueres patinen?
    A no, que a BCN no plou, és veritat.

  3. Jo faig com l’Ernest, quan arribo allà on he fet la foto, giro el cap i entro al carril “de cotxes”. A mi, per ara no m’han dit res, i espero que segueixi així.

    I ho faig per civisme, perquè entrar al carril bici de la foto és incívic.

  4. Doncs el mateix tram de tornada també fa riure: primer hi havia un arbre d'”interès local” al mig del pas. Després algú va decidir que no tenia interès i el van tallar. Però mentrestant han deixat un carril pintat que fa una essa sobre un terra ple de bonys. Hereu! Vine-hi a pedalar sense seient, va!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *