el castellans s’encomanen

Fa un temps, un amic dels que et parlen en castellà em trucà i em preguntà si sabia com es deia “abedul” en català, i jo li responguí: “no”.

Immediatament digué: “Ahaaaaáááá! ves como el catalán no és lengua normal porque ni tu que lo hablas siempre sabes como se llama abedul, cuando sí sabes lo que es un abedul”.

Mentre ell deia tot això, jo al google (al meu estil) li vaig trobar que es deia Bedoll.

Després li vaig explicar que jo sé perfectament que hi ha un arbre que es diu Bedoll, que és el típic arbre amb forma de Bedoll que els de Barcelona no veiem ni a internet. I per altra banda sé que Abedul és un color de moble tirant a sosso.

Altres situacions que m’he trobat és que es sorprenguin que no sàpiga ballar sardana. Estic pensant que quan em torni a passar diré: “no, és que, en verdad, yo no soy catalán-catalan. Soy immigrante. Me trajeron de Dinamarca cuando todavía tenia 1 año, y claro, me entiende verdad?”.

I una altra. És una noia de Madrid que em digué que estava molt malament que parléssim en català fora de Catalunya. Jo no ho vaig entendre, oi, però ella volia dir que els catalans quan anem a Madrid ens posem a parlar català amb la mateixa patxorra que els madrilenys parlen castellà a Barcelona. I jo li diguí: “escolta, no, evidentment que si vaig a Madrid i parlo amb Madrilenys, no els parlo en Català”.

I ella em seguí dient, “escolta, doncs jo ho he vist o m’ho han dit” o el que sigui. I jo li responguí: “ah, doncs serà perquè hi ha molts catalans que estem acostumats a viure a Catalunya rodejats de gent que parla en Castellà, i clar, quan anem a Madrid no ens en fem el càrrec”.

Amb aquesta noia feia de parella lingüística i es veu que només parlava Català amb mi. No sé si va entendre el missatge subliminal. Crec que no.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *