coneixent-me a priori

Tots sabem que els prejudicis són dolents.

A mida que internet avança, cada vegada és més fàcil fer un scroll infinit i saber-ho tot d’algú altre.

Jo, en un moment donat, vaig fer un canvi d’ambient. I l’única gràcia va ser que la gent nova no em coneixia. Jo tenia espai per comportar-me diferent perquè els altres, al no coneixe’m, no em condicionaven pel que ells esperaven de mi.

Què passa si tothom et pot conèixer quan encara no t’ha conegut?

Una vegada vaig conèixer una noia a un sopar que li agradava molt el facebook (ja la vaig citar, però ho torno a fer). Aquell vespre va ser tot molt divertit i les converses interessants. Però em deuria remirar pel facebook, descobrir a quins grups estic ficat: i al següent sopar ja no em deia res.

Noies que llegiu el bloc, si algun dia anem a sopar, feu veure que no em coneixeu, serà molt més interessant.

2 thoughts on “coneixent-me a priori

  1. la culpa no és del facebook, és de la noia.

    ella anava dient “ah si, el facebook, cotillejar i etc”. I resulta que era ella la cotilla. Carambes.

    És com aquells que deien que a internet hi ha molt porno i l’únic que deurien fer ells és anar a mirar-se’l.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *