tres torrents

BBC – Tetris : From Russia with Love

PBS Frontline – Ten Trillion and Counting

National Geographic Special – Unlocking The Great Pyramid

Per tots aquells que tingueu internet (que imagino sou la majoria), us recomano aquests tres documentals.

Els tres provenen d’una web anomenada MVGroup.org, on val la pena registrar-se pels bons documentals que ofereixen.

El de Tetris té la gràcia d’explicar-te els intringulis de com un joc va sortir de Russia i es va trobar amb el món capitalista.

El segon té la gràcia d’explicar el problema econòmic en què es troba USA en aquests moments. D’on ve, quin és el problema exactament, i on pot anar.

El tercer l’estic mirant ara i explica la teoria d’unes rampes internes en espiral per construir les piràmides d’Egipte.

Com a bonus final, un documental amb nois fent piruetes amb l’snowboard.

Apples And Oranges 2007 720p HDDVD x264-XB

gasta’t l’u% a Decathlon

A nord-amèrica triomfen molt els blocs que t’ajuden a guanyar diners, o estalviar-ne, o comprar més barat, o similars.

Així doncs amb l’ànim de triomfar a l’estil nord-americà us explico que a can Decathlon t’ofereixen una targeta de crèdit de no sé quin banc que t’abona l’1% de tot el que compris pel món en xecs per gastar-te a Decathlon.

Quan arribes a 600€ gastats et donen un xec de 6€ per comprar-te mitjons o el que sigui.

Jo no me l’he pogut fer perquè la noia d’informació no sabia ni que això passava, i hem estat mínim mitja hora que tomba i que gira en si això és així o aixà.

De fet, la noia d’informació deia que això de l’1% era l’últim de la llista i que els motius perquè la gent se la fa és pel finançament gratuït de les compres a Decathlon. Evidentment la noia s’equivoca tres pobles. Per què quantes vegades necessites finançar una canoa que t’has comprat a Decathlon? I quantes t’agradaria que et tornessin l’1% del que t’has gastat?

És més: si et tornen l’1% ja no necessites finançar la canoa! 😯

En mai9 es posa a calcular quants mesos trigaria en acumular prou 1%s com per comprar-se una canoa. 😆

2 fotos de la Sagrada Família amb coses

Dues fotos més que vaig fer l’altre dia passant per la Sagrada Família.

Aquestes tenen la particularitat que són panoràmiques, fetes amb el programa Autopano Pro v1.4.2, i també que en les dues apareix alguna cosa que no és la Sagrada Família, una grua i uns balcons.

IMG_0617 - IMG_0619 (3 fotos en SCUL)

IMG_0636 - IMG_0640 (5 fotos en SCUL)

Les dues estan fetes ponent-se el sol. A la primera m’hagués agradat que els balcons estiguessin una miiiica més iluminats, i també haver agafat una mica més de la base de la Sagrada Família. (o potser no)

De la segona m’encanta que just en aquell moment el sol iluminava la grua i li dóna un taronja ben fort. Llàstima que no vaig abaixar prou la càmera i la gent queda massa tallada. I llàstima que no en sé prou i la Sagrada Família ha quedat un poc xata. Potser també hauria d’haver agafat més panorama a la dreta.

La segona foto no hagués estat possible si no hagués tingut gana, hagués entrat al KFC i n’hagués sortit perquè no m’agradava res. 😆

De bonus, una simple panoràmica de dues fotos a l’Hospital de Sant Pau:

IMG_0642 - IMG_0643 (2 fotos en SCUL)

L’Hereu és imbècil, part XI: els SMS del Bicing

Els del Bicing han tingut una idea: envies un sms al 7010 amb la paraula “bicing” espai i el número d’una estació del bicing, i ells et diran si queden bicicletes a l’estació.

Aquest és el seu servei.

BicinGo.com era un servei que algú havia programat on tu enviaves un sms amb una adreça i ells te’n tornaven un altre dient les estacions properes, bicicletes i aparcaments disponibles, distància i direcció.

Jo ho vaig provar un dia amb “Mallorca 253” i em van dir:

BicinGO.com

Passeig de Gràcia
0 bicis, 21 aparc
Mar/Besos a 116m

Provença
6 bicis, 4 aparc
Muntanya a 122m

Passatge Mercader
3 bicis, 16 aparc
Llobregat a 152m

Passeig de Gràcia
14 bicis, 12 aparc
Muntanya/Besos a 178m

Rambla Catalunya
0 bicis, 12 aparc
Mar a 372m

L’avantatge més evident del BicinGO respecte al que han fet els del Bicing és que no necessites saber el número de l’estació, només cal que sàpigues on ets.

Senyors del Bicing, com he de saber el número de l’estació on voldré agafar la bicicleta?

A mi em sembla que el BicinGo és producte d’una economia de mercat capitalista on tothom pot inventar-se un producte millor. I els del bicing són els comunistes amb economia planificada on un buròcrata que no deu saber ni pedalar diu “hem de fer un servei d’informació per sms”, i després surt un bunyol d’utilitat zero.

Els del BicinGO van tancar la web perquè els impedien accedir a la web d’on llegien les dades.

l’estudiant anti-bolonya parla

El dia 26 al migdia, al programa Minoria Absoluta van entrevistar a un tal Julià Mestieri. Gravació aquí.

L’entrevista comença al minut 39. I comença replicant un esquetx dels Monty Python de La Vida de Brian.

Resulta que Toni Soler es pensava que era del “Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans”, però ell el corregeix dient que és de la “Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants”.

Jo diria que és una similitud amb contingut. N’hi ha d’altres. Una altra és que els dos se senten oprimits, quan, en principi, tant Romans com polítics i policia serveixen per “civilitzar-nos”.

El que volia posar al bloc és la seva resposta del minut 41:39

la premsa s’ha fet ressó dels estudiants que sí que volien anar a classe i els piquets que els ho impedien, què hi tens a dir?

Si es decideix que es fa vaga a una universitat, es decideix en assemblea de manera completament democràtica, que hi pot participar tothom.

Malgrat això sempre hi ha gent que passa de tot, gent que no es vol implicar i que vol anar a classe. I aquí entrem en un debat sobre què prima. Si prima el dret individual d’una persona a anar a un dia de classe o prima el dret coŀlectiu d’exercir una pressió per defensar la universitat pública i de qualitat com s’està defensant des de les assemblees.

Aleshores jo defenso l’actuació de piquets, el que no defenso és que sorgeixi la violència o coacció directa, però el mètode que utilitzen els piquets és, a priori, entrar a classe, dir que hi ha vaga i perquè es va decidir de no fer classe, i es busca crear un debat sobre Bolonya, sobre les formes de protestar, sobre el que sorgeixi i impedir així que es faci la classe.

Comentari Zero sobre la negreta: Ah els estudiants que no s’impliquen i volen anar a classe! Aquests són el veritable problema per una universitat pública i de qualitat. Oi Julià?

El primer que comento és això que les decisions es fan de manera completament democràtica en una assemblea. Pel que sé fan una assemble cada dia, això vol dir que si no pots anar-hi cada dia ja t’has perdut la seva democràcia. I si pots anar-hi, et costarà molt anar-hi tres dies seguits perquè són una pallissa. M’han dit que alguns hi han anat i no els han deixat parlar.

També pots pensar que si no t’agrada que els de l’assemblea tanquin la universitat, pots ajuntar-te 50 que no volgueu, anar a l’assemblea i votar en contra. I quan penses això ja t’han vençut. Per què? perquè l’endemà faran una altra assemblea i votaran que si.

Fixem-nos que en l’últim paràgraf diu que quan l’assemblea ha decidit que es fa vaga, ells aniran classe per classe i els forçaran a deixar de fer classe per passar a recrear una versió domèstica dels debats interminables de l’assemblea. D’això se’n diu guanyar adeptes. Els alumnes que no han volgut anar a l’assemblea, se la trobaran a la classe. Bonica democràcia. I sempre sense violència. Ells de manera totalment pacífica i democràtica t’expliquen que ells han decidit que vosaltres no fareu classe.

I si t’oposes a aquesta dinàmica et diran el que diu al segon paràgraf: entrem en un debat (sempre s’ha de debatre) sobre què prima: si prima el dret individual d’una persona (una sola, oi?) a anar un dia de classe, o prima el dret coŀlectiu d’exercir una pressió per defensar la universitat pública i de qualitat com s’està defensant des de les assemblees.

O sigui, a un costat de la balança tenim una sola persona que no es vol perdre un dia de classe. Quin tio més merda, oi?

A l’altre costat de la balança tenim els drets coŀlectius (de la seva coŀlectivitat) que estan defensant, ni més ni menys, que una universitat pública i de qualitat.

A veure qui és el capitalista individualista que davant d’aquestes opcions diu que vol anar a classe.

Doncs ves a classe i el senyor Julià Mestieri et preguntarà directament què tens en contra la universitat pública i de qualitat i perquè estàs en contra dels drets coŀlectius, és a dir, perquè estàs en contra de tothom. Entenent que ell (i els seus) són els representant de tothom.

la brasilera borratxa bilingüe

Ahir, a altes hores de la matinada (sobretot per una persona assenyada com jo), ens trobarem una noia força atractiva que es va sentir atreta pel fum que els amics desprenien per la boca.

Els va demanar un cigarro, en castellà.

I li vam donar, també en castellà. Els meus amics són gent molt educada i tolerant.

Llavors jo digué als amics quelcom identitari, i la noia que encara no sabíem que era brasilera ens va explicar que ella feia sis mesos que estava aquí i que la gent no li volia parlar en català.

I ella ens explicava a nosaltres perquè li havíem de parlar en català.

Ella també parlava en català, encara que pitjor. Segons ella perquè la gent no li volia parlar en català. Però deia que l’entenia perfectament i que féssim el favor de parlar-li en català, carambes.

“Si estoy en Cataluña porque no hablan Catalán?” deia.

Mentrestant jo em deia “mai9 situa’t, estàs al carrer, t’has trobat una brasilera atractiva i borratxa que vol que li parlis català, què fas? Li expliques que els catalans parlem català en la intimitat?”

Llavors va aparèixer el que seria el seu company que, al sentir la conversa, el primer que va dir és que ell era sudaca.

Quin cúmul de situacions estranyes. Tan discrets que som els catalans, oi?

Per cert, un missatge a tots els polítics que van pel món dient que la classe política no es preocupa dels problemes reals dels ciutadans: Feu el favor de fer una llei que obligui a tots els catalans a parlar en català a Catalunya. Sinó les brasileres s’enfaden.

L’Hereu és imbècil, part X: de la bicicleta al metro

IMG_0733

Propera cantonada Urgell, correspondència amb el metro.

I és una correspondència obligada perquè darrera la parada de metro ja no hi ha carril bici! 😯

Els ciutadans cívics que circulin en bicicleta pel carril bici, es veuran abocats a l’entrada del metro si no fan un gir espectacular en dos pams i mig de terra. Sempre vigilant que no surti ningú del metro. O hi entri.

Un cop hem assumit que els ciclistes no poden circular pel carril bici i es veuen obligats a creuar la línia continua per sobreviure (després diuen que els ciclistes s’ho salten tot), veiem també que l’espai on han de passar ciclistes i vianants esdevé un punt negre perquè l’entrada al metro es menja la meitat de l’espai.

No es veu gaire, però veieu com han pintat un tauler d’escacs just per on arriben els vianants? I veieu la bicicleta circulant just pel lloc oposat?

En aquest tros de carrer està tothom desprotegit, vianants, ciclistes, usuaris del metro…

Els cotxes que giren també es trobaran amb problemes perquè no sabran on posar-se per tal que passin les bicis. I les bicis no sabran què fer després d’haver arribat allà guiats per un carril bici. I ara què faig? Tiro pel dret, com sempre.

Jo proposo a Jordi Hereu que es passi un matí palplantat allà al mig, a veure quines percepcions li arriben de la realitat.

pagar a Last.fm

Ara resulta que els de Last.fm em volen fer pagar per escoltar qualsevol música. Tan que els he elogiat… 👿

A partir del dia 30 de Març (demà-passat no l’altre), qui no visqui dins USA, UK i Alemanya –> pagar.

I per si no fos poc, a partir de llavors, també apugen els preus. De 2,50€ a 3€.

Arribats a aquesta situació, he hagut de prendre una determinació:

Pagaré un any sencer, abans que en tres dies hi hagi una inflació del 17%.

Podem pagar:
2,5€
3$ (2,25€)
1,5£ (1,6€)
350¥ (2,7€)

Així doncs, yes we can, he pagat un any de Last.fm per 18£ (<20€).

Si us interessa, teniu tres dies per fer el mateix. :mrgreen:

PD: Ara veig que pots comprar tantes subscripcions d’un any com vulguis. Així que potser ‘inverteixo’ 20€ en un altre any de Last.fm 🙄

PPD: Són 19,25€ per 372 dies de música. Cinc cèntims al dia.

el partit del segle

Aquest vespre s’han jugat els quarts de final de la lliga catalana de “manifa”, un esport molt nostrat. S’enfrontaven Els Estudiants contra Els Mossos.

Diria que ha estat molt disputat per seguir amb la crònica futbolística, però és que els han guanyat de carrer.

Brutal. He flipat mandarines amb la qualitat del joc dels estudiants.

La veritat és que he estat tan atent, i tan a tot arreu (o m’ho sembla a mi) que al final m’han qualificat d’infiltrat. I bé, jo no sé com van els infiltrats, però amb una jaqueta nàutica groga, t’infiltres poc.

Abans de començar el relat voldria otorgar-me a mi mateix la medalla al mèrit per estar més de tres hores dret, caminar des de plaça Universitat a plaça de Sants i a plaça Espanya, i fer-ho portant una bossa que pesava uns 4 quilos. I més encara quan a la tarda havia anat en bicicleta des d’Hospital de Sant Pau a La Campana i tornar fins a plaça Catalunya.

Començo el relat:

IMG_0741

Abans de res, fixar-nos en aquesta foto. Aquest mosso va uniformat, però té un amic que és un quillaco de la hòstia. Jo no sé si tan desplegament de mossos al final s’ha colat gent que el seu somni és cobrar per repartir llets.

Eren tres quarts de set i ja hi havien 12 furgonetes dels Mossos a Ronda Sant Antoni. (a la foto només 6)

IMG_0739

I cinc més a Pelai:

IMG_0748

Estava tot preparat per les millors ocasions: Piles de periodistes,

IMG_0749

I l’equip de neteja al complet:

IMG_0755

Si alguna cosa ha estat aquesta manifestació és mediàtica.

Aquí tenim una representant alimentant periodistes:

IMG_0756

I aquí un cartell al que tothom volia fer una foto. Quan he arribat jo quedava poca gent, però carai, quina fam tenien de “coses”.

IMG_0759

Aquí tenim els dos equips just abans de començar el partit:

IMG_0758

IMG_0764

Segueixo amb vídeos. El primer quan arribàvem a Ronda Sant Antoni (20:57). L’interessant del vídeo és veure els ‘organitzadors’ dient que anem cap a Aribau, i també fixem-nos com són els periodistes els que van de cara als polis i els manifestants s’ho miren de lluny.


seguim la manifestació from mai9 on Vimeo.

El següent vídeo és de quan ens vam parar davant d’ERC per dir coses en contra d’ells (21:30). Interessant és veure que al minut 1:20 es crida en contra de qui tira pintura a la porta del garatge. Interessant també veure la quantitat de periodistes que estan pendents del que diu el noi.


parlament davant d’ERC from mai9 on Vimeo.

Un vídeo cridant “no som una minoria”


no som una minoria from mai9 on Vimeo.

[torneu perquè encara falten vídeos]

[enllaços] Racó Català, Guillem Carbonell, vilaweb.tv té varis vídeos, al final d’aquest surto jo i la meva jaqueta nàutica groga d’infiltrat.

El País