Avui, mentre feia piscina, m’he adonat que havia d’haver demanat la paraula a la taula-presentació del Toni Soler.

L’havia d’haver demanat perquè una del públic es va exclamar perquè no hi havia joves a la sala.

I jo li hauria d’haver dit:

Escolti senyora, jo tinc trenta anys i poques coses em queden de jove, però deixi’m que li expliqui que la meva família som catalans, hem anat a un bufet d’advocats catalans, fem les reunions en català, i és la *seva* generació la que força a fer els documents en castellà.

And don’t get me started with Franco dying on his bed.