el nou món

Tinc la impressió que el que vaig a dir ara, ja ho he dit, però em dóna la gana tornar-ho a dir.

Avui a la ràdio he sentit a un tal Antoni Castells, i he sentit que ell o algú altre que li feia la rosca, deia que després d’aquesta crisi res tornarà a ser el mateix. Sense entrar en tontaries (perquè el món seguirà igual que era, i alguns seguiran llegint la Bíblia com sempre), deixeu-me dir què canviarà, per seguir com eren les coses abans que ens tornéssim bojos.

A l’altar de dalt de tot, reis del Mambo, marcant camí i dirigint les nostres vides: The Pirate Bay.

Els de la Unió Europea (o sigui, els nostres representants) ja estan fent passos per tancar-lo.

No sé si ho he explicat però és per repetir-ho també: The Pirate Bay no és un cau de lladres, tenen l’àtic ben moblat i no caminen per diners. I els putus representants europeus nostres, SÍ que hi caminen per diners.

Francament em recorda molt (jo hi era) l’època de l’Imperi Romà on els decadents romans, pudrits de diners i vicis tenien un greu problema amb els cristians que no tenien res, no tenien por a morir al Colisseum i seguien oposant-se als romans. L’altre dia vaig veure aquest documental.

Gutemberg es va inventar una màquina per poder fer molts més llibres a un cost minúscul comparat al que hi havia llavors. I aquest tal Gutemberg resulta que l’elogiem en els nostres temps! Per què no seguim amb els elogis i elogiem aquests que encara fan més barata la còpia?

Tot això que dic ve arrel del comentari que acabo de deixar a can Caballé.

El món que estem deixant enrera és un món ple d’ocupacions sense sentit. Resulta que a la tele paguen per passar anuncis de pelicules. I resulta que el problema és que després aquesta gent vegi la pelicula? Ara mateix btjunkie té més de 200 trackers diferents (amb no sé quants usuaris a cada tracker) amb la peli “slumdog millionaire”. I em jugo el coll que els productors s’han gastat un dineral en el departament de promoció de la peli. I segur que no els agrada que ara hi hagi gent mirant-se-la! I diran: “oh, és que ens agradaria que ens paguessin”. I jo dic a l’estil Joan Capri: “Oh carai, a mi també m’agradaria que em paguessin per cada paraula meva que algú llegís”. I afegiria: “però no es pot anar pel món buscant els diners dels altres eh! Faci alguna cosa per la que algú estigui disposat a pagar-li… Oh carai… és que és molt fàcil venir aquí i dir “perdoni, vostè m’hauria de pagar”. Oh carai, és que potser m’hauria de pagar vostè a mi pel temps que m’ha fet perdre! Escolti, que jo en puc veure moltes de pelicules! Vinga, faci’m el favor de pagar-me. Bé que cobren els psicolègs i tot el que fan és mirar-te oi?”

Bé, ho deixaré aquí, encara que tenia més coses a dir.

3 thoughts on “el nou món

  1. Molt bo l’argument d’en Guttemberg… Llàstima que de tot se n’hagi de fer negoci. L’economia impregna fins a l’últim racó de les nostres vides. De fet per fer l’amor amb algú l’has de dur a sopar o convidar-l@ a una/es copa/es. Jo tinc molt clar d’on ve la crisi.
    El Capri va dir això o és que n’imites el discurs? xD

  2. Pingback: nunca nueve » Microsoft a Islàndia, la crisi i Linux

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *