el nou món (2a part)

No sé si ho recordareu, però a USA van allargar el copyright just quan estaven a punt d’entrar al domini públic les primeres animacions del Mickey Mouse.

Aquí és on fa aigües el nostre sistema polític, i aquí és per on cau USA, i aquí és per on entra Xina amb les seves falsificacions.

Deixeu-vos estar de la crisi de les hipoteques, de la construcció o del mercat financer. De cases, bancs i préstecs n’hi hagut sempre, sempre n’hi haurà i sempre seran més o menys iguals (els banquers avorrits, i els constructors grassos). És veritat que han passat “coses”, que hi ha tema a parlar, però és un tema que no dóna de sí. Els bancs han de recollir diners i deixar-ne, les cases s’han de fer perquè hi visqui gent, tot això és la mar de normal.

El que no és normal és que un grapat de gent, en representació mundial de tota la indústria musical em vingués a buscar a mi per treure els quatre mp3 que penjava de tant en tant a aquest humil bloc seguit només a mig miler de ciutats.

El que no és normal és que la Britney Spears és fés hiper-ultra-maxi-milionària a cada CD que treia al mercat. Per no parlar de les discogràfiques que es feien més rics encara i ni cantaven ni res.

El que no és normal és que l’home més ric del món durant una pila d’anys fos algú que ha fet un sistema operatiu molt pitjor (em diuen) que el que han fet uns altres que és gratis.

2 thoughts on “el nou món (2a part)

  1. Consti d’entrada que no sóc informàtica ni entesa -de debò- en el tema. Però fa uns quants anys que funciono amb Linux i, tal com dius tu, que s’aparti Windows!

  2. Pingback: nunca nueve » Microsoft a Islàndia, la crisi i Linux

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *