nunca nueve

El Cànon

Aquest és el nou bloc d’un amic.

I després d’escriure això, he estat deu minuts pensant què podria dir. Perquè no és fàcil conjuminar la realitat real amb la realitat de la pantalla plana.

Per despertar-vos l’interès, us puc dir que algunes coses que he escrit aquí han estat després de parlar-les amb ell.

També estic content que el comenci perquè així no l’hauré de veure per no perdre’m les seves idees. Encara tinc pendent veure Solaris (que ja ha sortit al bloc), però ja vaig veure Gattaca i els 12 Monos i aquella on Jim Carrey no feia el passerell.

Ens vam conèixer a RAI i també a CECC. Malauradament no ens hem pogut conèixer fent ioga perquè no li dóna la gana anar-hi, encara que vagi tan bé per altres coses que li agraden.

Aquells són tres llocs interessants d’anar encara que cap dels tres us interessi una merda. Perquè com diuen uns que llegeixen Plató, s’ha d’escoltar el que diu, però també el que no diu, el que deixa de dir i els silencis. Una altra cosa és que tinguem temps per fer-ho tot, però ara vindrà una crisi i tots tindrem molt de temps per fer moltes coses, oi?

Tornant al bloc, si ell dubta de la fortuna del nom “mai9″, no sé pas com podem afrontar un bloc que es diu “El Cànon” en un domini que és “elcanon.cabdal.com” i amb un pseudònim com “elcanonic”.

En qualsevol cas, que comenci la festa, i que no decaigui.

PD: Espero llegir-hi recomanacions de locals de moda, conferències interessants i festes alternatives.

PPD: Ah, una recomanació genèrica a qui escrigui un bloc: feu molts punts i a part. Així puc llegir en vertical amb molta més facilitat.