Toni Soler a Òmnium

Arrel d’aquest bloc (que recomano llegir) aquesta tarda, després d’un partit de paddle amb el Nacho, he anat a escoltar el Toni Soler a l’Òmnium.

He gravat el que deien, i ho he fet per penjar-ho aquí al bloc, però ara em fa por ser indiscret. Sembla mentida tanta sensibilitat per la llengua. (sensibles, benvinguts al segle vint-i-u)

El Toni Soler no ha presentat gaire el llibre, o m’ho ha semblat a mi. I la idea del moderador de fer “una taula oberta de diàleg amb el públic” (o alguna cosa semblant) m’ha semblat una mica pobre. Semblava que tampoc sabien què fer. Sort que el Toni s’ha portat dues coses per dir. I les ha dites.

Ha estat interessant sentir el públic, tots molt alguna cosa. O molt cap aquí, o molt cap allà, o molt pragmàtics, o molt reivindicatius, o tot molt malament. etc.

El Toni Soler és un bon paio. De fet, m’estranya que encara no l’hagi fitxat cap partit per ser cap de llista a les Eleccions Europees. Ha dit tot de coses sensates. I ha dit que no a algunes coses del públic. Com per exemple, si s’havia d’exigir “a rajatabla” un català corractísssim a TV3. Ell ha dit que no i que prefereix deixar anar algun “bueno” i “pues” i que està molt més preocupat per algun doblatge a Eddie Murphy per ser un català de laboratori.

Ha tornat a explicar que no és cap daltabaix dir que a Catalunya es discrimina el Castellà. I que el que s’ha de fer és dir-ho obertament, explicar-ho, i no anar amb excuses o fer veure que no és així. Ell entén que es discrimina el Castellà quan la llengua escolar és el Català. Jo, això no ho acabo de veure. I només entenc que la frase “es discrimina el Castellà” té sentit si ja admets que el Castellà podria ser llengua escolar.

També hi havia un tal Martí de la Plataforma per la Llengua. Tres punts menys al moderador per elogiar que la Plataforma no posi la Senyera a cada carta. Mare meva quines coses has de sentir.

Al meu entendre el Martí ha fet adoctrinament i propaganda. Cosa que potser està bé perquè els catalans estem una mica acomplexats. Però a mi no m’ha fet el pes.

Si hagués de destacar tota l’experiència resumir tota la presentació en un sol fet, destacaria que el Martí ens ha dit per animar-nos que hi ha una empresa que s’ha gastat tres-cents mil euros pel Català. I quan el pragmàtic del meu costat ha cridat “quina empresa?”, en Martí ha dit que no ho podia dir. Cosa que ha fet empipar el pragmàtic (que ja estava empipat), però tenia raó.

Mira, que no pugui dir el nom de l’empresa es pot arribar a entendre, però perquè s’entengui ho ha d’explicar. I enlloc d’això ha fet veure que clar, és un tema confidencial, i ves a saber oi què podria passar si es diu el nom. Pobre Català, un que troben que es gasta els calers, oi? :roll:

Si l’únic que pot dir és que algú s’ha gastat molts diners “en la causa”, llavors és propaganda. I si no pot dir res, que no digui res. Perquè jo dormiré igual de bé, tan si l’empresa se’ls gasta com si no.

Quan s’ha acabat l’acte, el pragmàtic i jo hem anat a parlar amb el Martí, perquè -per més inri- el moderador havia tallat el pragmàtic perquè no seguís amb el tema.

Si algú hi ha anat, jo era el senyor super-elegant amb una camisa de domador de lleons :mrgreen:

PD: No he anat a jugar a paddle amb el Nacho, però m’ha semblat una bona metàfora de la realitat en què vivim. :lol:

PPD: Un del públic ha comentat que, clar, ell quan surt un divendres a la nit li fa mandra o li fa cosa o li fa no sé què demanar la carta en Català al restaurant on vagi amb els amics. I ell demanava si a veure si els inspectors fan la seva feina. Jo no li he pogut respondre llavors, i ho faré aquí mateix, i pel mateix preu amb doble de contundència: A veure mestre, si vols la carta en Català la demanes en Català, i si te la porten en Castellà i tu tens un no sé què que no saps què és, segueixes fent veure que ets una persona normal i demanes uns “raviolis a la boloñesa” que sona igual en Castellà que en Català. Mare meva quins problemes té la gent.

PPPD: Com que era una taula oberta, algú altre del públic ha dit que als restaurants “La Botiga” quan entres et demanen si vols la carta en bilingüe o en identitari. I que ell, ben alt, perquè el senti tothom diu “en CATALÀ”.

PPPPD: Jo no sé si ho aconseguirem que el Català sigui una llengua de prestigi. :roll:

cash4gold a la super bowl

Si us agrada el futbol americà sabreu que un dels anuncis de la pausa de la Super Bowl (aquells que són super-cars) era de cash4gold.

Internet ens porta les confessions secretes d’un extreballador de tal empresa.

I ara jo us les resumiré per tots els lectors que ni els agrada el futbol americà, ni saben anglès, però els agrada aquest bloc :)

La web funciona de manera que t’envien un sobre segellat gratis perquè hi posis el teu or i els l’enviïs, llavors ells t’envien un xec amb la seva valoració, i si el preu no et convenç recuperes els teu or.

Confessa que el sobre que t’envien només està assegurat per 100$. Ells sovint perden els paquets, i quan truca el client perquè no ha rebut el taló inicien la reclamació a l’empresa de paqueteria. Si el client s’enfada perquè ell havia enviat or per més de 100$, llavors la culpa és seva per haver fet servir el sobre de l’empresa.

A la web diu que fan el xec en 24h, i certament la data és de 24h però no l’envien fins passats uns dies. Si vols reclamar només tens 10 dies des de la data del xec. Ells fan les valoracions sistemàticament insultament baixes. I si cola, cola. I si no, llavors el client ja trucarà. Si truca abans dels deu dies, llavors el teleoperador té un bonus de $10 si tanca el tracte per menys del 3x valor inicial, i $15 si és menor de 2x. Si vol recuperar el seu or ha de pagar els ports i uns $15 més per les molèsties.

Tot plegat un conjunt de tàctiques decebedores que també practicava George W. Bush, així com els de les targetes de crèdit.

Com s’arreglen aquestes coses? Ah, no ho sé. Amb lleis segur que no (aquí tot ho arreglem fent lleis).