la bossa capitalista

Si sou uns bons capitalistes com jo, us agradarà comprar una bossa plegable. Són molt millors que aquelles bosses gratuïtes que donen pels llocs. És la bossa dels compradors professionals.

IMG_0483

És fantàstica per anar a consumir. La portes plegada, i en qualsevol moment, pam, la treus i et poses a comprar.

La pots portar de la nansa, però en cas de necessitat la nansa és prou gran com per portar-la al braç i així tens les mans lliures per seguir comprant! 😯

PD: Aquest escrit junt amb l’anterior són els meus intents de treure la crosta ecologista d’accions tan normals com no voler que se t’ompli la casa de cables i bosses de plàstic. És el nou capitalisme ecologista (pels que no hagueu entès res). Pels que ho hagueu entès: no cal pensar en salvar pingüins per no voler cables ni bosses.

[editat 10/10/2010] la bossa és reisenthel i es diu “mini maxi shopper L”.

salvem els pingüins

A part d’escriure aquest bloc, procuro llegir-me’l també. I és una sort perquè a vegades m’adono coses que no sabia.

L’altre dia vaig adonar-me de com de sensat és de no incloure cables USB a cada impressora.

I avui m’he decidit a fotografiar els cables que hauria preferit no pagar si hagués tingut l’opció de no comprar-los inclosos en qualsevol altre producte que sí que volia.

La primera foto és un bodegó de cables d’alimentació d’ordinador.

IMG_0480

La segona és de cables USB

IMG_0481

I el tercer són cables de telèfon.

IMG_0482

Tot això em fa pensar en allò que diuen alguns en contra del capitalisme salvatge que és insostenible perquè es basa en creixements necessaris ilimitats que consumeixen recursos del planeta, i etc.

Això anterior és pura retòrica insubstancial, en la meva opinió.

Però el que sí que és sensat és deixar de vendre cada ordinador amb un cable d’alimentació, cada càmera amb un cable USB, i cada router amb tres o quatre adaptadors i cables varis.

Però com li fas entendre això als venedors verdures? Com li fas entendre que sempre que vengui una impressora no cal que doni un cable per connectar-la?

Companys, només hi ha una manera: Situant el motiu en alguna externalitat que no pugui contra-argumentar. I si ho podem mitificar una mica, millor.

Així doncs quan vagi a comprar alguna cosa i em donin algun cable que no necessiti diré “faci’m el favor de quedar-se aquest cable. Pensi que estem destruint el planeta, pensi en quin planeta vol deixar als seus fills. Els pingüins estan desapareixent i nosaltres seguim consumint a un ritme insostenible. Vostè ja sap les tres R? Reduir, Reutilitzar i Reciclar.” Ah, les tres erres… A veure si aconseguim que siguin la versió contemporània dels Deu Manaments! 😆

el venedor verdura

A mi em sap greu explicar això, però després se m’oblidarà i em sabrà més greu.

Vaig anar a una botiga d’informàtica a comprar. No tenien el processador “intel i7” i s’ho va apuntar per mirar el preu i trucar-me. I quan s’ho va apuntar diu: “i7 con i griega?”. Francament, res més a dir.

Hi vaig tornar l’altre dia, i hi havia una pobra noia amb un portàtil trencat. I el venedor li diu “però no se enciende o no arranca, porque no és lo mismo eh!”.

I la pobra noia es pensava que era ella la que no sabia informàtica.

abusant del facebook

Això ho poso perquè també ho ha posat aquest altre. I sí, si algun dia es llança per la finestra, també ho faré. 😛

Aquest és el comentari que volia escriure al facebook:

facebook abusive2

I això és el que finalment he pogut escriure:

facebook abusive jumped2

Jo i el meu bessó maligne hem hagut de canviar tots els “.algo” per “punt algo” i tot i així s’ha queixat de la paraula “mailinator”.

I què serà serà que a The Pirate Bay tampoc els agrada que escriguis “t3nnis.tv” però pots recitar “t3nnis dot tv”. Curiosament sí que pots dir “thepiratebay.org”. 😯

parlem de La Caixa

Independentment (sempre independentment) de si us agrada La Caixa o no, voldria comentar un producte interessant que he trobat recentment.

Suposem que tens un compte corrent i una targeta a La Caixa. Llavors ells sota el nom “Estalvia el Canvi” s’ofereixen a ingressar en un compte corrent (remunerat al 6% TAE), la diferència entre el que realment pagues amb la targeta i l’arrodoniment a múltiples de cinc.

Així doncs, si pagues 231€ per una caixa d’ostres, 4€ sortiran del teu compte corrent per parar a aquell altre compte corrent, d’on pots treure els diners sempre que vulguis però no en pots posar.

Aquest producte té dues avantatges: el més evident és el 6% TAE, i el segon és que vas estalviant diners en progressió aritmètica a com te’ls gastes.

Això seria “enginyeria financera” a petita escala. Si voleu saber com es fa a gran escala, vegeu què fa Ikea.

Si voleu tenir diners algun dia, crec que aquestes petites coses són necessàries. L’altre camí és enlloc d’estalviar poc a poc, gastar poc a poc en loteria. Però no us ho recomano.

La veritat és que no sé si aquest producte és interessant, només que fins ara no el coneixia però em resulta interessant.

També he sentit que algú es queixa que la pàgina web de La Caixa triga un poc a carregar-se. Això es pot evitar si aneu a liniaoberta.com enlloc de lacaixa.cat.

L’accés a la pàgina menys embrutada seria aquest, i és el resultat d’anar a liniaoberta.com i activar el bookmarklet formget i veure l’adreça on et porta quan cliques ‘català’. També es pot fer que recordi el teu login, però això ja ho vaig explicar 😉

I l’última cosa interessant que us puc recomanar si en sou clients és activar l’extracte de les targetes de crèdit en format Excel, generat mensualment de forma automàtica.

Resum del que he dit:

estalvia el canvi
accés directe a la web
extractes de la targeta en Excel

baixar vs manta

L’altre dia li vaig dir una cosa molt inteligent a un amic, i com que no passa gaire sovint, crec que val la pena deixar-ho reflectit aquí:

No és el mateix baixar-se un àlbum i gravar-te’l en un CD, que compar-lo al top manta, encara que el que paguis pel CD en el segon cas sigui el mateix que els diners que t’haguessis gastat per arribar a tenir el CD del que t’hagis baixat gratis d’internet.

fora els carrils bici

Com a ciutadà de Barcelona que gaudeix del Bicing amb tota plenitud (109 hores pedalant els últims 12 mesos), haig de dir que n’estic fins a la punta del capullo dels carrils bici.

Seguidament exposaré els motius de tal insatisfacció:

Tractarem inicialment els carrils bici a la Meridiana. Com que sé que tinc molts lectors de més amunt la Diagonal, dir-vos que la Meridiana és per on passeu a tota llet quan aneu a la Cerdanya. Jordi Hereu, malgrat ser socialista també viu allà i poder per això no sap res del que pugui passar fora de les quatre parets on viu.

Primer començaré queixant-me, i al final donaré la solució que posaré en pràctica si em voteu a les pròximes eleccions municipals 😛

IMG_0433

Fixem-nos aquí. Tenim un carril bici que fa una giragonsa perquè malgrat que els urbanistes de l’ajuntament havien pensat fer el carril bici a la vorera, resulta que algú altre havia pensat posar-hi una parada d’autobusos.

Si ens hi fixem veurem com abans, el carril bici seguia recte, però segurament després de llargues deliberacions urbanístiques i de mobilitat, la millor solució que van trobar per tal que els ciclistes no es sentissin amb dret d’atropellar a qui esperava l’autobús, va ser fer fer-los girar.

Apreciarem també que hi ha un banc per seure. Com s’ho fan els vianants per atravessar les línies contínues? Amb valentia segurament. Però fixem-nos també que si t’assentes creuant les cames ja estàs envaint mig carril bici.

Francament, jo amb això ja en tindria prou per tancar al Castell de Montjuïc a tothom que hagi tingut res a veure amb els carrils bici. Però seguiré.

IMG_0434

Aquest seria un altre exemple de parada d’autobús amb giragonsa anti-atropellament, i tauler d’escacs inclòs per si algú encara no se n’ha adonat que la seva vida corre perill.

IMG_0435

Encara que sembli mentida, uns metres més endavant, els de l’Ajuntament han decidit que aquí no cal fer giragonsa. Veiem a la foto uns ciutadans manifestant-se en contra alguna cosa. El carril bici? El tauler d’escacs? L’alcalde Hereu? La falta de giragonsa?

Observem també a la part dreta de la foto, uns veïns del barri, tranquilament assentats sense el temor de tenir un carril bici just al nas com a la primera foto.

IMG_0436

La següent foto és un pas de vianants. Fixem-nos que els vianants cívics només tenen un metre i mig per passar entremig dels dos carrils bici pintats de vermell. Mira que és gran la Meridiana eh! De veritat que jo no sé què pensen a l’Ajuntament.

IMG_0437

En aquesta foto també veiem gent assentada envaint el carril bici. La culpa no és de la gent, ni tampoc del ciclista. De fet, quan jo hi passo, vaig per la calçada i deixo en pau els pobres vianants víctimes d’un Ajuntament incompetent. Per cert, l’altre dia em va perseguir i escridassar una furgoneta que no li semblava bé que circulés al seu costat.

IMG_0438

I aquesta és la foto final, resum de totes les incompetència, suma de totes les burocràcies i principis de mobilitat mal pensats.

Veiem que pel pas de vianants no poden creuar més de dues persones de costat. Veiem a la foto que la Meridiana té 3 carrils de cotxes per costat i una amplíssima rambla al mig.

Veiem també com els ciclistes hem de girar amb relativa bruscatat per tal de seguir el carril bici. Veiem que hem d’esquivar una paparera i els vianants que creuen a tocar.

I veiem un cotxe que senzillament “va recte”.

Molt bé, ja hem acabat.

Ara donaré les solucions:

Per on han de circular les bicicletes: les bicicletes han de circular per la calçada!!! A la merda els carrils bici que només putegen als vianants i ciclistes. Deixem de protegir els cotxes i putejem-los una mica carai!

Les bicicletes hem d’anar per la calçada i particularment jo no em sento gens malament si ocupo tot el carril. Si et passa un cotxe a 40km/h pel costat, millor que ho faci per un altre carril. Si intenta aprofitar que la bici ocupa poc espai poden acabar afectant la teva conducció i a més, ells no ho noten, però genera molta inseguretat en el ciclista.

Que les bicicletes circulem més lentament que un cotxe? Bé, en termes globals no ho sé, però si que és veritat que els cotxes són els reis en accelerar i frenar. Si ells no poden accelerar perquè tenen una bicicleta davant que pensin que jo haig de frenar quan ells estan aturats en el semàfor ocupant l’espai que ocupen cinc bicicletes.

Una recomanació als que viuen a la zona guai de Barcelona: no deixeu que Jordi Hereu toqui la Diagonal, farà un desastre.

Gmail caigut, suspicàcies vàries

Hauria d’estar treballant, però hi ha coses que no puc deixar passar, que em sobrepassen.

Resulta que ahir va deixar de funcionar el Gmail. I quan va passar vaig dir: “merda d’ordinador, me’n vaig a fer una altra cosa”.

I avui em trobo amb aquest “Mail Obert” de Vicent Partal, que ara comentaré.

VilaWeb – Mail Obert: GMail beta
uns quants milions d’internautes de tot el món s’emportaren un bon espant durant hores.

Això mateix, milions d’internautes espantats. I trucant al 112, suposo.

GMail, el servei de correu de Google, va deixar de funcionar sense cap explicació i els abonats es quedaren sense correu i sense algunes coses més, perquè n’hi ha molts que hi tenen les agendes, les adreces, les…

ODM! sense cap explicació! Això si que és lleig! Pobres “abonats” (no sabia que m’havia abonat enlloc, jo…)

Però el que fa que ara estigueu llegint això és aquesta frase:

Internet va ser dissenyada i construïda d’una manera molt sòlida i no sembla imaginable que deixe a l’estacada els usuaris.

És que resulta que internet és tan sòlid, oi? Des del meu punt de vista, internet és un castell de cartes on ningú sap què hi ha tres pisos més avall o tres pisos més amunt. De la mateixa manera que no hi ha ningú al món que sàpiga com funciona una tele des del principi fins al final, però la tele funciona. I també s’espatllen. Sí, també s’espatllen.

I no en podria fer res d’aquest sentiment d’irritació contra aquesta ideologia del “oh és que internet està dissenyada i construïda d’una manera molt sòlida, però i el Google què? Eh? Googledependència! Vulnerables!”.

Afortunadament vaig llegir fa uns dies que aquest disseny i construcció amb maneres molt sòlides, casi fa llufa per no sé quin cony de tontaria que m’importa tres pitus.

How a Router’s Missed Range Check Nearly Crashed the Internet
Few people appreciate how fragile and unsecured the Internet’s trust-based critical infrastructure really is — this is just the latest example.”

Suposo que aquesta “few people” no inclou a Vicent Partal que diu:

Una caiguda global dels protocols que controlen el funcionament del correu electrònic és literalment impossible.

A mi m’és igual si realment pot caure internet per un router mal configurat, o si és literalment impossible que caigui un protocol. El que jo veig és que hi ha una ideologia darrera.

Partal, per parlar de la caiguda del Gmail ens has de dir que el correu electrònic és impossible que caigui? Què ens estàs dient?

I mentre pensem la resposta, llegim els millors comentaris a digg:

Digg – BREAKING – Gmail is Down – End of the Internet
it’s already been down for at least 30 minutes… help!!!

I guess the only thing I can do now is login to my 1999 hotmail account and read all the spam I have missed 🙁

When Google said they were launching a new feature called “Offline Gmail”…

ni quatre dits de front

Pirate Bay Prosecution Hires Hypocrite Pirate Author for PR | TorrentFreak

Pels que no sapigueu anglès, us faci mandra llegir-ho tot, o us agradi més el meu estil, ara us explicaré què diu allà:

La Mònica és advocada de la indústria de pelis. Té una amiga Carina que és noveŀlista.

La Mònica necessita arguments per guanyar un judici contra el sentit comú, uns pirates, uns que tenen una web on la gent hi penja coses que no són ilegals però que serveixen per aconseguir-ne d’altres que sí que potser en són. Els The Pirate Bay, vaja.

La Mònica li demana a la Carina que ja que són els perjudicats de la pirateria que escriguin quatre coses per defensar la idea.

La Carina ho posa al grup d’escriptors suecs del Facebook.

Però en un gir inesperat digne de noveŀla, es descobreix que la Carina estava registrada a The Pirate Bay i fins i tot els defensava!

Ta, ta, TANNNNN!!!!

Espereu que no acaba aquí.

Altres novelistes suecs demanen que es trobi a qui ha filtrat el que va escriure al Facebook, i l’expulsin. El creador del grup diu que na nai, que si va escriure quelcom ho havia d’haver previst que algú altre ho llegiria.

Aturem-nos un moment per captar la dolça ironia d’una noveŀlista intentant que no es copiïn les paraules escrites al Facebook, a fora del Facebook. I això ho feia intentant defensar que la gent no s’ha de poder copiar les paraules dels seus llibres!

L’article acaba preguntant-se si els noveŀlistes hauran cobrat pel que hagin escrit per la Mònica. 🙄

Bet aquí un gat, vet aquí un gos, i el judici contra The Pirate Bay encara no s’ha fos.

PD: espero que us agradi la retransmissió en rigorós directe del judici dels suecs pirates. Sé que alguns diran que estic fent un judici paraŀlel, però jo ho faig per informar a la gent, que és el deure com a servei públic. I pel share, també.

PPD: Siguem sincers, per quan un judici a sueques pirates? N’estic cansat d’aquesta societat hetero-patriarcal.