Un dels canvis que està fent el gimnàs DiR és treure els panys de les guixetes i deixar un forat i una anella perquè posis tu mateix el teu candau.
I no puc explicar fins a quin punt és errònia aquesta decisió.
Entenc els avantatges: els panys es trenquen, els trenquen, les claus es trenquen, s’oxiden de la suor, les monedes poden encallar el pany. Al cap del dia els deu costar uns calerons el manteniment dels panys.
Però que la solució sigui: “a partir d’ara us espavileu solets”, és acollonantment malparida.
Resulta que fa un temps el mateix gimnàs DiR va decidir posar xampú, gel i acondicionador a les dutxes perquè així no te l’havies de portar de casa. I t’ofereixen tovallola pel mateix motiu. Com pot ser que la ment que ha parit aquestes tan bones idees, ara ens faci portar el nostre candau de casa? Som capitalistes o som comunistes? Als gimnasos municipals em diuen que vas amb el teu candau, i en part s’entén perquè són socialistes i eco-socialistes de debó, però jo em vaig apuntar al DiR perquè són uns maleïts capitalistes com jo. Vull pagar per no portar-me la tovallola, el xampú, ni les peses de casa.
Ramon Canela, el capo del DiR, no s’adona que fent portar a tothom un candau, el que està fent és dir que el DiR no és un club privat, sinó un tros més del carrer on t’has de protegir com puguis. Si deixes una bici al carrer la lligues amb un candau, si deixes les sabates al DiR les lligues amb un candau.
A partir d’ara, vuitanta mil barcelonins anirem al gimnàs amb un candau.
I mira com són, que ni per guanyar-se la simpatia del soci et regalen el candau, sinó que te’l venen a recepció. I a les guixetes han posat un adhesiu dient que és un canvi que l’han fet per afavorir-te a tu.
En raó són amics amb el Jordi Hereu, aquell que per millorar la mobilitat elimina places d’aparcament.
Altres paradoxes del gimnàs que et dóna tovallola però no pot assegurar-te que trobis les teves sabates si no les lligues tu mateix amb un candau, és que t’impedeixen fer servir les sales de fitness amb un entrenador particular, si el vols paga’n un del DiR. I tampoc podràs menjar a la sala d’estar si no l’has comprat al seu bar.
I per seguir explicant coses: hi havia una sala d’estar al DiR Castillejos que van convertir en bar, i a partir de llavors els clients ja no podíem seure a les cadires si no consumíem del bar. Al cap d’un temps van tancar el bar, i ara han posat uns sillons, i un cartell que prohibeix menjar.
I una altra cosa que van fer a la sala on fèiem ioga va ser retirar els matalassets i posar un cartell que a partir de llavors tots ens l’havíem de portar de casa, i que si volíem en venien a recepció. I també van posar un armari per guardar el teu matalasset. Així doncs, com qui no vol la cosa, el que era gratis fins llavors, ara era de pagament doble: havies de comprar el matalàs i havies de pagar per guardar-lo. Afortunadament van retirar el cartell que obligava a portar matalasset de casa i van posar-los de nou a la sala.
Si m’he de protegir jo mateix, deixeu-me que m’entreni amb qui jo vulgui i em mengi el que jo vulgui. I si voleu donar un servei doneu-lo. Però no pot ser que sempre sigui tot a favor vostre.
Si en voleu una, la podeu 