un amic em posa la por al cos

Fa una mica més d’una setmana, un amic de fa molts anys però poca intensitat em va dir si no em feia cosa escriure el que penso i que quedi allà, públic.

No ho va dir així i tampoc sabré mai com dir-ho pel simple motiu que jo no sé pensar coses d’aquestes.

Però em va fer pensar.

Pensar en què?

Pensar en què carai havia dit.

No, seriosament: Pensar en el sentiment de quan ho va dir.

I ara que hi penso, jo escric un bloc, però ell escriu a la wikipedia.

Tot té molt sentit i es pot entendre, però són curioses les reflexions.

I per reflexions: la del meu pare avui, que amb setanta anys a l’esquena m’ha explicat que el motiu perquè la gent ‘gran’ (més grans que jo, vaja) tenen por a les gravadores és perquè quan ells van guanyar la raó, les gravadores no eren tan freqüents. El tema és que el meu pare s’hi hagi habituat, i els de 40 anys visquin en l’època pre-històrica. Sí, prehistòrica perquè sense gravació no hi ha història.

Per cert, l’amic inicial, em deia que d’aquí uns anyets, podrem gravar tot el que sents i tot el que veus sense que hagi de costar massa, ni econòmicament, ni tecnològicament.

2 thoughts on “un amic em posa la por al cos

  1. Una vida de 82 anys, descomptant 8 hores per dormir cada dia, ocupa 160 Terabytes, en divx a 544×288
    aixi sense aprofundir massa

  2. vinga, doncs ja podem començar a gravar!

    Si al 2005 podies comprar un disc dur de 300GB per 100€, i ara pels mateixos diners en tens un de 1TB, podem començar a gravar i d’aquí tres anys ja tindrem un disc dur de 3TB :)

    al 2004, per 100€ en compraves un de 200GB.

    pel que dius, el ritme és 2TB/any.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>