què farem al segle XXI
Easy Energy Yogen Max foldable, man-powered laptop charger prototype complete – Engadget
Aquest enllaç d’aquí dalt em serveix per predir què farem al segle XXI (jugo amb avantatge perquè ja fa uns anys que va començar).
El que farem al segle XXI és coses com les que es volen inventar a l’enllaç: un pedal per carregar el portàtil.
Després de dècades investigant com carai fer bateries que durin ni que sigui una sola jornada laboral, ens donem per vençuts i busquem com tenir energia quan la necessitem, ni que sigui generant-la nosaltres, el sol, el vent o una llimona.
També volia donar una perspectiva sobre el bicing:
El bicing és tecnologia moderna per aconseguir una simple bicicleta.
El bicing té ordinadors a cada estació connectats per GPRS, targetes amb xip que identifiquen usuaris, bicicletes amb xip per controlar-les. I tot això per què? Per aconseguir una cosa tan antiga com anar en bicicleta.
[editat 12/12/2008] Aquí hi ha un altre exemple:
Piezoelectrics installed in Tokyo railway station floors generate power, wastes it – Engadget
2 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
December 6th, 2008 @ 0:17 (053)
La bateria del meu portàtil aguanta amb la brillantor del monitor a 0 i sense volum unes quatre hores. De moment, això és la jornada laboral d’un director… Per a que vol un ordinador un manat?
No crec que el paradigma de modernitat sigui esforçar-nos nosaltres. Estic convençut que la vagància s’imposarà altre cop i aquest invent serà absorbit per la peresa (i el pragmatisme) del gènere humà.
December 6th, 2008 @ 0:39 (068)
la peresa fa que no volguem estar pendents de la bateria i carregar-la quan toca
no sé pq em parles de la jornada laboral d’un director i a sobre li fas mirar la pantalla a brillantor zero i sense volum. Ja pots anar parlant de pragmatisme