paradoxes econòmiques de la realitat virtual

L’altre dia vaig anar als cines Verdi, abans havia mirat de comprar les entrades per internet, valien 7,75€. Al cine, la venedora te les ven a 7€.

Per què és més car no pagar-li un sou a la venedora? Serà perquè, fet i fet, ja saben que no poden no tenir taquillera, i per tant, tan li fa si paguen més els d’internet? (i algú haurà de pagar l’informàtic, no?)

I també l’altre dia vaig anar a la Caixa d’Enginyers perquè m’enviessin les cartes per internet i ens estalviéssim l’inacabable flux de cartes. Per fer-ho m’havia d’instalar un programa, i obrir els emails no sé com, i tenir no sé què no sé com. Total, tan complicat, tan poc segur estava de tanta complicació, que ho vaig deixar córrer, i que em segueixin enviant cartetes.

La tercera observació és aquesta màquinota, que serveix per fer-te tu mateix els tiquets de compra del súper.

DSC00602

Només hi ha un problema, no vaig notar cap descens de preus en els productes.

Així doncs, carters, taquillers i dependentes: teniu feina per rato.

2 thoughts on “paradoxes econòmiques de la realitat virtual

  1. jo estic a c.enginyers i val la pena lo del programet. Total, es una merda de programa que ocupa no res i així t’estalvies els paperots (i a més et paguen un cèntim a final d’any per paper estalviat :O)

    imagina’t, que fins i tot és possible instal.lar-lo en un linux! (via wine, es clar).

    ah! i per anar al verdi fes-te soci de la biblio i et faràn un descompte de 2eurets. O sigui, et costarà 5 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *