les classes socials del ping-pong

Una antiga amiga atractiva jugadora professional de ping-pong em va dir que jugant contra gent normal, segurament perdria.

Així comença un escrit sobre classes socials.

Quan vaig tornar de la Índia una altra amiga atractiva (casada ja) em va dir que parlava molt de castes (molt o poc, en parles) però que aquí tenim classes socials que no es noten però hi són.

I aquesta frase és la inspiradora d’aquest escrit.

Jo he conegut persones de classe més alta que la meva en alguns moments de la vida, i també -ineluctablement- gent de classe més baixa.

La meva teoria és que això de les classes va estretament lligat al que a tu et passa pel cap. Per exemple, si dius frases com “els polítics són tots uns corruptes i uns mentiders”, difícilment les coses et seran fàcils. Si, en canvi, entens que la política és un no-sé-què que ara no explicaré (i que potser ni sé), llavors potser entens més coses i pots anar més enllà.

I això lliga amb la jugadora de ping-pong professional en el sentit que quan ella et tira la pilota tu has d’estar al seu nivell per tornar-li, segons ella li pots guanyar el punt sense saber-ne, però llavors no esteu jugant. Esteu a nivells diferents.

4 thoughts on “les classes socials del ping-pong

  1. Pingback: nunca nueve » Facebook i les seves Fotos

  2. No entenc la relació entre que la jugadora professional pugui perdre amb un afeccionat (a mi m’encanta el ping-pong!) i les classes socials.
    Respecte a pensar una cosa X de la política, puc dir-te que la persona que en renega també té dues opcions: caminar cap a la banda contrària (com els okupes de la meva facultat, vertaders líders al seu món) o comformar-se.

  3. Nem a vere.

    El tema no és que perdi (encara que és rellevant per veure en quina direcció apunto), perquè si el pro guanyés l’amateur, molta gent ho trobaria normal i aquí s’acabaria la utilitat de la comparació.

    El tema és que jo o tu que juguem a ping-pong, jugant al mateix joc que la professional, si juguessim amb ella no estaríem a la mateixa lliga. Aquí és on es veuen les diferències de classe entre tu i jo, i la pro.

    I això també es veu en que si et poses a parlar amb algú de política i et diu “és que tots són uns mentiders”, ja pots trencar les cartes i parlar d’un altre tema.

    I tot plegat lliga ben lligat en una maionesa intelectual ben bona en que si vols jugar a ping-pong professional, el millor que pots fer és deixar de jugar contra amateurs com nosaltres. I per pujar per l’ascensor social, una de les coses que crec que és interessant de fer és deixar de pensar que tots els polítics menteixen.

    No perquè sigui mentida, sinó perquè no funciona, està mal pensat i t’impedeix avançar. I igual que en el ping-pong: per més que tu i jo puguem guanyar l’amiga professional, això no voldrà dir que jugar amb aquest estil ens serveixi per ser millors jugadors.

    Bon Nadal, i Yes We Can.

  4. Pingback: nunca nueve » el moderador pirata

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *