Facebook i les seves Fotos

Aquest escrit no hauria esta possible sense la coŀlaboració del restaurant Sureny i la seva tardança en servir els plats. (ni la coŀlaboració d’una de les tantes amigues atractives que em proveïa de papers i d’alguna idea) (nota: jo portava el portàtil)

Aquest serà un altre escrit sobre el facebook, i en aquest cas, la diferència entre latinos (el que seríem nosaltres) i els anglos (la civilització que ha fabricat el facebook).

Pas U: Veure una foto d’un amic d’un amic perquè un amic ha posat un comentari a la foto.

Pas Dos: Te n’adones i conclous: has de vigilar, controlar la informació, has d’anar en compte amb què poses al facebook, t’adones que hi ha molta gent que no ho sap, que no n’és conscient! Tot és molt perillós. Sabrà l’amic de l’amic que un amic de l’amic ha pogut veure les fotos? Quin perill.

Pas Tres: El pas tres és l’únic que puc aportar com a reflexió: Però no són amics teus? Quin problema hi ha en que un amic teu pugui saber quin comentari has escrit d’una foto? Qui carai tindrà el temps per veure la foto i el comentari i donar-li cap importància?

La segona pregunta del punt tres origina la resposta: oh és que hi ha molta gent que no sap què fer! i xafarders! oh, que xafardera que és la gent. Jo mateix vaig pel facebook xafardejant sempre que tinc cinc minuts.

I només li cal afegir que els polítics són tots uns corruptes, i ja tindrem el seu perfil.

PD: Deixeu-me acabar enllaçant a una foto que ha penjat Ernest Benach (President del Parlament) de qui m’he fet amic recentment al Facebook. I deixeu-me dir que no li veig la gràcia a la foto. I si me la miro és només per reflexionar sobre la política. 🙄

5 thoughts on “Facebook i les seves Fotos

  1. Doncs que hipòcrita en Benach d’acceptar-te com a amic si ni tan sols et coneix (o almenys no ho pot admetre perquè el tema aquest del reposapeus despertaria de nou la polèmica).
    El Facebook no garantitza cap mena de privadesa de les teves dades i quan t’hi subscrius signes un contracte pel qual les teves dades els segueixen pertanyent encara que te n’esborris o moris. Per a que ho volen? Per a que altres empreses sàpiguen que vendre’t. Si estàs mort, potser no et vendran res, però almenys et pots fer una idea de fins a quin punt estàs agafat. Hi ha una branca de la publicitat anomenada màrqueting directe que contracta agències que NOMÉS (és fort això) es dediquen a la compra-venda de bases de dades de gent.
    I per cert, que els senyors del Facebook ja tenen proves gràfiques de que sóc un alcohòlic per si mai em faig famós o vull fer carrera en política. Paradoxalment, jo no puc accedir a aquestes fotos, però una persona que sigui amic de la que les ha penjat si, tot i que potser no va ser en aquella festa ni em coneix. Perdoneu l’expressió, però no em fot ni puta gràcia.

  2. en una de les opcions de privacitat pots controlar exactament això: qui té accés a les fotos on t’etiqueten 😉

  3. els amics del facebook no són amics de veritat. Amic al facebook vol dir persona de qui vols saber coses.

    I això dels permisos era la resposta de “oh, és que hi ha molta gent que no ho sap!”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *