Estava remirant les ciutats des d’on escullen passar per aquí:
Barcelona, Madrid, Girona, Lleida, Tarragona, Granollers, Palma, Riyadh, Sabadell, València, Castellbisbal, Hospitalet del Llobregat, Mataró.
Com veieu totes són dels Països Catalans menys una: Riyadh.
Així doncs, des d’aquí enviar una cordial salutació a la capital d’Aràbia Saudita 🙂
PD: Madrid és un enclavament de catalans en missió humanitària per la pedagogia.
Fa una mica més d’una setmana, un amic de fa molts anys però poca intensitat em va dir si no em feia cosa escriure el que penso i que quedi allà, públic.
No ho va dir així i tampoc sabré mai com dir-ho pel simple motiu que jo no sé pensar coses d’aquestes.
Però em va fer pensar.
Pensar en què?
Pensar en què carai havia dit.
No, seriosament: Pensar en el sentiment de quan ho va dir.
I ara que hi penso, jo escric un bloc, però ell escriu a la wikipedia.
Tot té molt sentit i es pot entendre, però són curioses les reflexions.
I per reflexions: la del meu pare avui, que amb setanta anys a l’esquena m’ha explicat que el motiu perquè la gent ‘gran’ (més grans que jo, vaja) tenen por a les gravadores és perquè quan ells van guanyar la raó, les gravadores no eren tan freqüents. El tema és que el meu pare s’hi hagi habituat, i els de 40 anys visquin en l’època pre-històrica. Sí, prehistòrica perquè sense gravació no hi ha història.
Per cert, l’amic inicial, em deia que d’aquí uns anyets, podrem gravar tot el que sents i tot el que veus sense que hagi de costar massa, ni econòmicament, ni tecnològicament.
The Best Keyboards for Every Occasion – CPUs, Boards & Components by ExtremeTech
Article d’obligat scroll si teniu el mínim interès en teclejar amb comoditat.
Les descripcions dels teclats genèrics són molt encertades (les d’altres teclats ni me les he mirat.)
vist a slashdot
Mentre estava escrivint això (que per cert, està força mal escrit), se m’ha acudit una idea.
Què tal si el dia de Sant Jordi, imprimeixes tu mateix alguns escrits del bloc, i te’n vas a qualsevol cantonada amb una taula de càmping i firmes i dediques els fulls a qui els vulgui?
Dic qualsevol cantonada, encara que seria molt més interessant posar-te als llocs més concorreguts, al costat dels escriptors normals i els mediàtics.
En podria dir ‘performance’. En podria dir metàfora dels canvis socials, i catalogar d’antiquats la resta d’escriptors que es queixarien de la meva presència.
“Ja Vi Kan” vol dir “Yes We Can” en suec. 😆
Pirate Party Gets Massive Support in Sweden
For the upcoming European election, the Pirate Party requires 100,000 Swedish votes to get a seat, a goal that is within reach in the current political climate. Falkvinge is optimistic too, and said “We need to grow by another 50%, counting from the Swedish election two years ago, to get seats in the EU parliament and shake the political copyright world at its core. It’s hard, it’s supposed to be hard, but the numbers show we can do it. We can do this, and the charts are going stratospheric.”
Si va ser difícil posar un negre de President d’USA, espereu-vos a posar un pirata suec al Parlament Europeu 🙄
Feia molt de temps que volia parlar de The Pirate Bay. Sobretot per explicar què crec que són, i què no són.
The Pirate Bay no és un lloc creat per estalviar-se els calers de l’última peli que vulguis veure.
De trackers bittorrent creats pensant en intercanviar coses ilegals n’hi ha, i quan penses així prens unes decisions diferents a les que han pres ells.
Ara em vénen al cap, sobretot, les webs bittorrent d’accés restringit a usuaris registrats, on per cada GB que et baixes has de pujar un altre gigabyte. El motiu per prendre aquesta decisió és que “sinó la gent només baixa i ningú comparteix el fitxer”. Argument molt semblant al de “és que si et baixes mp3, els músics desapareixeran”. Aquests arguments i les contra-argumentacions dels pirates (de l’estil “és que el música guanya molt poc per cada CD que ven) formen part del mateix problema, igual que Robin Hood formava part del problema que es va arreglar amb la Revolució Francesa (per favor, no em busqueu pessigolles històriques).
The Pirate Bay és fruit d’una forma de pensar (el que els catòlics en dirien “ideals”). ((ara diré el que jo crec que ells creuen, que pot ser, o pot no ser com jo dic)). Ells creuen que tothom ha de poder intercanviar fitxers amb algú altre. Que no té sentit que una propietat digital hagi de ser personal.
Una de les coses que vaig llegir que deien ells i em va frapar és que l’única manera d’evitar l’intercanvi ilegal de fitxers és controlar totes les comunicacions. Com això no es pot fer, i si s’intenta fer viurem en un Estat Autoritari, llavors, s’ha de permetre que si jo tinc un vídeo el pugui passar a algú altre.
Un altre tema que va sortir fa un temps per intentar fer caure The Pirate Bay va ser que els van acusar de difondre pornografia infantil, ells van dir que no en tenien i aquí es va acabar el tema (perquè no en deurien tenir). Però és un tema que no tinc gaire clar, perquè no sé quin hauria de ser el comportament quan s’intenta compartir aquest tipus de material.
I aquest últim dubte meu, és la prova que realment hi ha un pensament sota The Pirate Bay i no un simple “anem a piratejar tot el que trobem”.
Un altre punt rellevant és que The Pirate Bay funciona a nivell econòmic. I això encaixa aquella frase succedània del pensament de Warren Buffet: “Making money isn’t the backbone of our guiding purpose; making money is the by-product of our guiding purpose.”. Perquè són moltes les webs de bittorrent que demanen donacions per mantenir-se funcionant. El raonament és “ja que et beneficies de la web, si pots dona’ns diners per seguir funcionant”. Argument que no entra en la lògica de com pensen a The Pirate Bay, i que forma part del problema. Forma part del problema perquè la frase es fonamenta en què t’estàs aprofitant enlloc d’entendre que el que fas és el més normal de la vida.
Perquè podries llevar-te un matí i voler muntar una web que doni gratis coses que són de pagament, i intentar que els usuaris et paguin una part que aniria pel manteniment de la web, i a la teva butxaca. Però això no funcionaria, i seria un comportament mafiós. El que si que funciona és pensar que les coses estan mal fetes i s’han de canviar.
Una altra cosa: Ara que hi penso jo no veig per enlloc un partit polític que només tingui al cap què s’ha de fer amb el copyright. Què farà el presumpte parlamentari pirata suec quan s’hagi de votar sobre immigració?
Si heu arribat fins aquí us mereixeu llegir la tira de Calvin i Hobbes sobre la crisi econòmica. 🙂
10 Things You Won’t See After the Recession – Business Center – PC World
M’agrada la llista i la direcció on apunta la llista.
Diu que Wi-Fi serà gratis 🙂 que desapareixeran les línies de telèfon fix, en part perquè preferirem pagar només el telèfon mòbil, així com per deixar de pagar la tele per cable (la llista és americana). També deixarem d’anar al vídeoclub, a favor d’enviar les pelis per correu, o baixar-les d’internet.
Desapareixeran d’existir tantes botigues, a favor de les compres per internet.
podeu llegir comentaris a digg.
[editat 1/11/09]
Promotores y constructores venderán directamente por Internet
A casa, les llagostes de Filipines les comprem al Mercat de Sant Antoni
I amb aquesta frase resumiria el dinar de Nadal.
La frase la vaig dir jo que ni compro a tal mercat, ni llagostes en general.
Quina gràcia té, doncs? La gràcia és barrejar una frase familiar i nostrada, amb el concepte “de Filipines”. Ramon Tremosa, el doctor de la logística, deu tenir raó, i ara, el Mercat de Sant Antoni tenen les millors llagostes de Filipines, molt millors que les llagostes de Filipines que poden tenir al Mercat del Guinardó.
La gràcia també és fer aquesta frase nostrada parlant d’articles com llagostes, però serà que avui ja som tots milionaris, mentre filipins pesquen llagostes i xinesos fabriquen coses.
De postres vam menjar una boníssima pinya del Pacífic.
I ara, deixeu-me acabar amb un fotograma de la peli de Bollywood Dostana (en alta definició com manen els déus). Molt millor que qualsevol altra bestiesa de Hollywood (espereu a que trobi els subtítols en Anglès 😉 ).
![Dostana.2008.720P.x264.Mkv.AC3[DDR].mkv_000150283](http://farm4.static.flickr.com/3254/3139006011_7534269735.jpg)
Ja els he trobat! xD
Sovint escolto Minoria Absoluta, un programa de ràdio que fan a RAC1. I com que últimament és un poc descafeïnat, també m’entretenc amb Problemes Domèstics que fan a Catalunya Ràdio.
Els de RAC1 tenen una pàgina que es diu “a la carta” on pots baixar-te els fitxers, i tenen un RSS (dels que en diuen podcast) amb enllaços directes als fitxers. I tot plegat està tan ben fet que fins i tot m’he pogut fer un programa per baixar els fitxers.
Ara mirem els de Catalunya Ràdio (una entitat pública!). Tenen una pàgina per escoltar els fitxers. Si et vols baixar els fitxers has de clicar individualment cada programa i tornar a clicar a la finestra que s’obra. I el seu RSS és una llista d’enllaços a la pàgina del programa.
Per dir-ho en una frase: el seu RSS no serveix absolutament de res.
I ara que m’hi fixo, a data d’avui, els de RAC1 et permeten baixar els programes des de 1 Setembre, mentre CatRadio només des de l’11 de Desembre.
Sap greu que el sector privat faci les coses bé, i el públic sigui tan inútil.
First partially-solar-powered cargo ship launches in Japan – Engadget
Dues notícies de vaixells que m’han interessat. Perfecte per tots aquells no saben anglès. 😛
Em costa explicar fins a quin punt aquest escrit el trobo profundament imbècil:
Així com vaig dictaminar que qui deia “tots els polítics menteixen” són de classe baixa, ara em sembla que amb aquest moderador tampoc podríem tenir una conversa sensata.
Què és la pirateria? Què són les normes? Què és legal?
Però la pregunta més important: Com sap el moderador què és “windows xp UE7” si no és ell mateix un pirata exemplar?
I n’estic convençudíssim que aquesta actitud (patètica per mi) té una base en el catolicisme que es porta a España (del que no és responsable Jesucrist ni cap altre apòstol).
No, en el fòrum no es pot parlar del “windows xp UE7” perquè és pecat. Tots sabem què és, alguns el fan servir, però parlar-ne és pecat. Perquè parlar-ne va contra el vigesimo-octavo manament de la bona persona. I com que el UE7 és ilegal, parlar-ne també, i al fòrum no podem ser ilegals. I el motiu pràctic de no parlar-ne és que podrien denunciar al fòrum per ilegal, i clar, la por actua com a auto-censura. Al final tot acte públic és un concurs de censura i mostra pública de virtuts.
Aquesta és la moral que practiquem.
La Inquisición Española segueix vigent, la mentalitat segueix amb nosaltres.