mai9 l’amic dels nens

Explicaré dues anècdotes de quan he anat a comprar informàtica i m’he trobat escoltant què li deien els botiguers al de davant meu.

Anècdota 1:

El client un home d’uns 60 anys demanava un “Windows XP” per l’ordinador que havia comprat farà uns tres mesos (±). El venedor li deia que no li podia vendre perquè només es venia en equips nous. I el comprador insistia que tampoc li van vendre quan va comprar l’ordinador, i etc etc.

Llavors entro jo en escena i li dic al comprador que no cal ni que se’l compri i que ja li passaré jo el WinXP.

I en aquest moment el venedor accepta vendre-li el Windows XP. I, com és d’esperar en totes les persones, el comprador li diu que ja no cal.

A partir d’aquí, mai9 l’amic dels nens, li va passar l’email, li va demanar el seu, i li vaig enviar alguns enllaços productius. Però mai més en sapigué res més.

l’Anècdota 2 és de fa unes hores quan fent cua per bescanviar una targeta gràfica morta el client previ demanava un interruptor nou pel seu ordinador perquè se li havia espatllat. El venedor li deia que havia de canviar la caixa sencera perquè no trobaria interruptors.

Llavors entro jo en escena i li dic al comprador si realment he sentit bé i només té problemes amb l’interruptor. Ell diu que sí, i llavors li dic que no cal canviar tota la caixa. I el venedor se m’ha queixat de l’estil “nen, que estic treballant”. Però el comprador m’ha seguit a fora la botiga on hem seguit parlant i li he donat un parell d’indicacions i el meu mòbil també.

Després en arribar a casa un amic m’ha dit que fins i tot es poden canviar els cables i fer servir el botó de reset per encendre el PC.

En qualsevol cas: ojú amb els venedors.

PD: En l’anècdota d’avui, després he tornat a entrar a la botiga per reclamar la garantia de la targeta gràfica trencada, i no estic segur que no m’hagi pres el pèl.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *