Mireu atentament aquesta façana perquè està a punt de desaparèixer.
L’Ajuntament ha donat ordre de recuperar una façana que fa més de vint (o trenta) anys que no existeix i els nous compradors només podran tenir electricitat (cèdula d’habitabilitat) si posen unes rajoles tal com les té la façana de la dreta.
El motiu és que les casetes aquestes estan “protegides”. No es poden modificar i per això les fan modificar per recuperar el que els propietaris havien canviat quan no estaven protegides.
Si ja valorem l’estètica d’aquell de la llauna de tomàquet, per què no valorem aquesta façana? De la façana “com la del costat” ja en tenim unes quantes en aquell carrer. Per què no guardem l’única estil pop? (li dic estil pop, però ves a saber quin estil dirien els entesos).
Aquestes són unes casetes “apareades” de finals dels anys 20. Fetes pels militars, i, francament, no tenen cap gràcia, ni cap virtut, ni cap bellesa. A l’altre costat de l’Hospital de Sant Pau també n’hi havia, i van tenir la saviesa de tirar-les a terra abans que ningú les volgués protegir.
La parceŀla de blau més fosc és la que han de recuperar. Torre Vélez 28 (aprofiteu l’opció “street view” per veure la zona).
I ara explicaré perquè, de fet, el que hauríem de fer és tirar-les totes a terra. El motiu és la baixa densitat de població i que no s’adeqüen a l’estil de vida que portem avui.
De casetes apareades militars n’hi ha 19 a l’illa (números 1,2,3,4,5,6,7,8,9,12,13,14,15,16,17,18,21,22,23). Cada una té menjador i cuina a la planta baixa i dues habitacions al primer pis (i bany). I ja està, no té res més.
Les parceŀles número 10,11 i 20 són edificis normals i corrents (com els que hi ha a l’altra vorera del carrer). Jo sé que l’edifici que hi ha a la parceŀla 20 té 12 pisos amb menjador, cuina, bany i dues habitacions. Exactament igual que cada caseta protegida.
I ara mireu el mapa i mireu la poca superfície que ocupa la 20, i compareu l’espai que ocupen les casetes apareades protegides.
I a més, per l’estil de vida que portem avui, el pitjor que et pot passar és tenir l’habitació al pis de dalt del menjador. Em diu un veí que només hi puja per dormir i fa vida a baix.
I si penseu en la imatge bonica de caseta i hortet, ja us la podeu anar traient del cap perquè els edificis i arbres fan que aquelles casetes tinguin ombra casi sempre.
La pròxima idea de l’Ajuntament: fer un hort urbà al Passeig de Gràcia.
Jo li diria a l’ajuntament que es un luxe innecessari com els afegits del cotxe del senyor Benach.
bé, de la façana ja saps què en penso, però el reposapeus em sembla del tot normal. Jo també en tinc un 🙂
Doncs, què vols que et digui. Jo crec que mantenir-ne unes quantes en peu no fan mal a ningú i és un patrimoni històric interessant de mantenir. En poc anys s’ha transformat (destrossat en molts casos, diria jo) el barri i ha perdut la seva personalitat, però alguns detalls (nostàlgics i anecdòtics, si vols) encara ens recorden com fou.
Jo no visc en aquestes cases, però m’agrada passar pel passatge Garcia Cambra al matí quan vaig a prendre un cafè.
Salut!
Pingback: nunca nueve » Plataforma de Suport al Reposapeus
Entenc el sentir que hi ha darrera les teves paraules, això de caminar pel carrer i veure les mateixes cases de fa 60 anys. Entenc que el que ha passat en els últims anys en això de la construcció et faci repensar si hem de deixar seguir transformant o destruint.
Però en aquest cas, amb aquestes cases que no tenen cap rellevància, si que crec que no val la pena. I si que crec que fan mal a algú, per començar a les més de 200 famílies que podrien viure en aquesta illa si es construís. I els pàrquings soterrats que es podrien fer, i es farien els pisos d’acord amb l’estil de vida que portem ara, no a les expectatives de famílies militars. Aquestes cases es van fer al mateix moment que l’Hospital de Sant Pau, però a l’Hospital si que l’han destrossat però aquests pisos no es poden tocar. I no només no es poden tocar sinó que a més, a la finca de la foto, li fan pagar per recuperar el que ja no té.