Estava molt content del SteelSeries Ikari, però el fet de posar tres dits als botons enlloc de dos, fa que em faci mal el palmell de la mà. Tal com vaig dir quan el vaig comprar:
Jo hauria agraït més amplitud dels botons, perquè tal com està fet em queden els dits un poc estrets.
Aquí tenim l’anterior i el nou:
Sense recrear-me en les virtuts del ratolí (tant que m’havia iŀlusionat amb l’anterior!), deixeu-me dir què li veig de millor en aquest altre:
La rodeta és més gran, està més dentada i l’espai buit entre la roda i el cable (veure etiquetes a la foto) et permet passar-hi el dit quan llisca per fer scroll.
Els botons són bastant més amples, i aquest era el principal problema que tenia amb l’altre.
El ratolí és prou gran com per posar-hi tota la mà, i prou curt per moure’l dins de la mà amb els dits gran i petit. El podem moure gràcies al pendent pronunciat de la part del palmell de la mà.
I tot això ho escric perquè a mi m’hagués agradat llegir-ho abans de comprar-me’ls.
Aquí hi ha algú que explica força bé les diferències entre Razer Lachesis i el DeathAdder. I aquí unes fotos que em van ajudar a entendre l’art d’agafar un ratolí.
I pels que no li doneu tantes voltes al ratolí: en la meva opinió és més important que el processador de l’ordinador.
Amb el temps que he tingut el AMD X2 4200 ja he tingut quatre ratolins: Genius NetScroll Optical, Kensington Laser Wireless Pro, SteelSeries Ikari Laser i ara el Razer DeathAdder.
