test d’aviació
Agafar un avió cada dia és més embolicat, ja no en tenen prou de cansar-nos amb explicacions esbojarrades sobre màscares d’oxigen que cauen del sostre. Detallo en forma de pregunta i resposta les situacions més estranyes:
Què em va dir el de facturació de Mumbai (quan anava a Bangalore) quan va veure que la meva bossa enorme no portava l’etiqueta dels de la màquina escanner? Que no la podia facturar i que l’hauria de portar a la mà.
Què em va dir el que escannejava equipatge de mà quan va obrir la bossa que el de facturació m’havia convidat a no facturar? Que entre les moltes ampolles de xampus, sabons, pasta de dents, gels d’afaitar i màquina d’afaitar (amb la que podia haver matat molta gent), n’hi havia una de 200ml quan el límit eren 100ml, però que “al ser la primera vegada” m’ho perdonava i em deixava passar.
Quantes vegades em van tocar registrar abans d’agafar l’avió a Leh? 4, dues amb detector de metalls.
Què fas a Leh després de facturar la maleta mentre esperes que arribi l’avió? Anar a identificar la teva maleta.
Quin tractament rep una tropa de soldats que agafaran un avió on només hi haurà militars? Els fan passar per l’arc detector de metalls (que no para de fer soroll) i procedeixen a registrar-los no fos que portessin un talla ungles amagat.
Com escriuen a Leh la targeta d’embarcament? A mà. Llàstima que s’equivoquin i donin el mateix seient a dues persones.
Quantes vegades em van demanar el passaport i el bitllet abans de pujar a l’avió a Mumbai? 6
Què és el primer que van fer els finesos quan vaig arribar en l’avió de Mumbai? Tornar-me a registrar i fer-me llançar l’ampolla d’aigua que m’havien donat els mateixos finesos a l’avió. I en el següent avió cap a Barcelona em van donar una altra ampolla.
Quantes etiquetes portava cada maleta al sortir de Mumbai? Quatre o cinc. La normal llarga que posen quan la factures. Una a les cremalleres que van posar després de passar-la per la màquina escaner (suposo que per impedir que hi guardés una ampolla d’aigua quan feia cua per facturar), i una que em van fer omplir a mà i que feia servir una pega que no enganxava. A part d’això portava la típica etiqueta lligada amb goma elàstica, i aquesta etiqueta havia d’estar segellada en un altre punt de la gimcana. I cada maleta lligada amb aquella cinta dura que porten les caixes de cartró grosses.
Afortunadament, ni indis ni finesos tenen la tradició d’aplaudir quan aterra l’avió.
7 Comments »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
September 5th, 2008 @ 21:07 (213)
ostres, hem estat quasi pels mateixos aeroports i reconec quasi tot el què expliques, jejeje però hi ha tantes altres coses per explicar…
September 6th, 2008 @ 11:39 (819)
Almenys has arribat sa i estalvi, que això és el que compta. I sí, jo també he patit la surrealista burocràcia índia, tant als aeroports com per llogar una “retiring room” a una estació de tren; tota una gymkana. En fi, a vegades penso que tants controls i tants segells són una manera de donar feina als més de 1000 milions de persones del país…
Benvingut a casa!
September 6th, 2008 @ 14:13 (926)
Quin estrès… Jo ahir vaig tenir un perible amb trens i és curiós com a l’alta velocitat, has de passar l’equipatge per un detector i no pots dur acompanyants a l’andana perquè et podrien donar una pistola. Als regionals i als rodalies, per a que? Són pobres i ens en sobren!
September 7th, 2008 @ 13:32 (897)
Gerard! benvingut a casaaa!
A Mumbai em van robar tots els encenedors… i despres a helsinki a la sala de fumadors ningu no en tenia.. Era tan trist, tot de drogadictes encenent-se el cigarro amb altres cigarros… A l’Aram li van obrir tota la motxilla de ma i van descobrir tot sels chilums que portava pero l’arma mes letal que tenia era un termòmetre.
A tu tambe et van comprovar mil vegades que les etiquetes de la bossa de ma fossin originals i no una copia? es q aquestamena de controls tambe feien molta gracia..!
Ens veiem per fer un shithead i comentar les ultimes aventures!
September 7th, 2008 @ 17:46 (073)
francesc, ja veig que hem passat pels mateixos llocs, amb fotos semblants i tot, però em sembla que et vas perdre el memorable “The Ladakh Festival 2008″ que va començar el 1 de Setembre. Si m’animo posaré algunes fotos del succés. L’experiència més surrealista del viatge.
monica, això de donar feina a tanta gent està mig relacionat amb un potencial escrit, el que porta per títol “Màquines Occidentals, Manualitats Índies”. A veure si l’escric
moz, certament estrany que també ho facin en trens. En fi.
tona, no em puc imaginar els fumadors tancats i sense encenedor, quines situacions!
I em van mirar les estiquetes, però no vaig saber veure si era per si eren fotocòpies.
ens veiem per les fotos, i per tot plegat.
September 12th, 2008 @ 6:08 (589)
Desrpés d’aquestes peripècies, més que mai cal dir-te: Benvingut!!!
September 12th, 2008 @ 15:02 (960)
gràcies!