nunca nueve

Llegim el temps a un diari indi:

Rainfall likely at many places in [17 noms]; at a few places in [17 noms]; at isolated places in [5 noms]

Fixem-nos que diu que a certs estats és probable que plogui a molts llocs, a menys llocs en altres estats i encara a menys llocs en altres estats. O sigui, francament no saps si plourà o no.

En una primera impressió podríem dir que és una explicació simplísticament inútil, però la veritat és que és una explicació molt zen que encaixa amb el que m’he anat trobant en el viatge.

Igual que en l’escrit del polític tenia l’impressió que els indis van a votar perquè toca, sense entendre ben bé què estan fent, en això del temps també tinc la mateixa impressió: Els diaris han de dir el temps, i per això ells posen el temps i ja està.

L’observació occidental de “és que la Índia és molt gran i no poden fer un temps més ben fet” és molt correcte des d’un punt de vista occidental, però és que és al revés. Són molta gent junta vivint perquè el que fan a la vida és: viure junts i fer molta gent.

Per acabar una anècdota inversemblant: Estava a la parada d’autobusos amb dos indis que havia conegut. Estàvem esperant un autobús. I, de cop, un indi va dir que aquell era el nostre autobús, i veiem com altres indis també corrien per pujar-hi. L’autobús estava buit, i ho veiem, però tot i així, vam anar-hi correns per pujar-hi, i mil empentes per pujar-hi primer. I quan ja estàvem tots a dalt: hi havia més seients buits que plens.

Quin sentit tenia tot plegat? No tenia cap sentit. Però tothom corria.