nunca nueve

Mirem-nos amb especial atenció la següent foto, i traiem-ne conclusions polítiques.

Abans de res dir que la dependenta del Fnac em va impedir fer una altra foto on també sortís la contraportada del llibre del Carod. Aquest fet és una d’aquelles coses tontíssimes que tenim el goig de gaudir en aquesta civilització que després d’inventar-se les coses les prohibeix “per seguretat”, “per copyright”, “normes internes” o altres motius estúpids.

Comencem pels números. El llibre de l’Artur Mas té 176 pàgines. El llibre del Carod té 312 pàgines. El llibre del Carod no el vaig fullejar, però el del Mas sí, i vaig veure que està en tres idiomes, cosa que fa que, de fet, el llibre sigui d’unes miserables 60 pàgines. I ja m’explicareu perquè la “reflexió i proposta” del Mas sobre el catalanisme ha d’estar en Castellano i English.

La segona cosa hiper-forta que vaig veure és la frase final de la contraportada:

Aquest llibre constitueix, doncs, una de les aportacions conceptuals i una de les propostes més sòlides que hagi fet, en els darrers anys, un dirigent català amb una alta responsabilitat política.

I al costat d’aquest llibret hi ha el llibre del Carod que, imagino, proposa el 2014 per fer un referèndum. Bastant patètic el Mas, la veritat.

I l’últim que diré és el to general de la portada del Carod i la contraportada del Mas.

Paraules del llibre del Mas: “repensar la trajectòria històrica, l’abast i el futur del catalanisme”, “cercar una sortida que permeti superar la fase actual del projecte”, “proposa els camins que han de permetre, en un horitzó no llunyà”. Frases vaporoses sense contingut ni direcció.

No citaré la pregunta de la portada del Carod, amb només el subtítol ja en tinc prou: “2014, que parli el poble català”. Això si que és una proposta sòlida d’algú que vol dirigir políticament.

I fins aquí la meva visita a l’Fnac, on no vaig comprar res.